dilluns, 8 d’octubre del 2012

6 d'Octubre de 2012-RIGLOS-Mallo Frechín-CURRUCUCLILLO 230 M. 6a+ (A0, V+ obl.)

Ressenya treta d'Internet


     Riglos, que podem dir d’aquesta fantàstica zona d’ascalada que no s’hagi dit abans. Pos moltes coses , incultes, que sou uns incultes i uns descreguts. Per exemple: te un aparcament per autocars collonut, te un refugi on fan uns bocates fantàstics, te un bar on podeu demanar  unes olives variades amb salseta que fan treure el sanglot, te uns carrers que pugen de collons, també hi ha unes xiquetes que deu n’hi do i així podríem seguir amb un munt de detalls que no tothom hi presta l’atenció suficient però que son dignes de menció. Ah! També te una cinta meua que li va caure a lo Nico aquest dissabte. No us diré on, lladres, mes que lladres.  Ho sento Llauis , del cafè no te’n puc dir res.
     De Riglos també podríem dir que es la “cosmopolisis” de l’ascalada. Allí hi pots trobar qualsevol  esgarrapa pedres que volta pel mon. La mostra la teniu en aquestes fotos tan expressives de com es trobava la “tapia” a les  11 del mati ,“abarrotaooo”. Hi havia gent de Euskadi, de Aragó, de Madrid, un Francès que pujava i baixava tota l’estona (anava sol) i ,es clar, també Catalans.
A vore si trobeu al Nico al L1


    Parlant de Riglos. Aquest dissabte lo Nico i lo Sergi varem anar a fer la Cucurruclillo al Mallo Frechín. Com bons col·legues ens vam repartir la feina. Lo Nico se la va fer tota de primer i lo Sergi es va agafar a totes les cintes que hi va posar , (crec que tan cansa una cosa com l’altra).
     De la via es pot dir que es troba molt equipada i que el factor estrès ben be no es nota. De tota manera sempre es una escalada riglera i hi te passos on cal apretar el cul si no et vols fotre de cap (lo Sergi , tota l’estona el cul pret). Escalada atlètica amb roca de bona a molt bona, sinuosa, buscant les debilitats de la paret i amb passos explosius a cada llarg.
Lo Julián i lo Francès a la J.A.Sanz
 Lo Nico al L2
Lo Nico al L3
Lo Sergi al L3
Lo Sergi comprovant los parabols
Lo Julian, lo Manu i lo Francès a la R2 de la J.A.Sanz
Lo Carlos a la L4
Lo Nico al L5
Lo Nico al L5
Lo Manu a la J.A.Sanz
Le Monsieur al mateix lloc
I ara lo Julian
Lo Nico al L6
Lo Nico i lo Carlos a la R6
Lo Nico al L7
Cordades a la Guirles i a la Fiesta de los Biceps de la Visera
Cordada a la trona de la Mosquitos a la Visera
Lo Carlos al L8
Lo Nico al L8
Lo Sergi al L8
Lo Nico al L9
Lo Sergi al L9
Fotocim


     Curiosament els llargs , en teoria mes fàcils , son els mes mantinguts. Via bastant sol·licitada, així que, si no voleu a ningú davant vostre, matineu o feu-la a la tarda. Molt recomanable. La baixada , per lo que hem sentit , es millor fer-la pel  Circo de Verano que no pel davant de la Visera (atenció als corriols perdedors, seguiu el camí mes fresat, lo Carlos i lo Javi es van encigalar).
     Quan vàrem arribar a dalt i després de la Fotocim, miro a la dreta i... , ves per on , vislumbro el rastre de les babes de dos Caracoles Majaras a una via de la canal de l’esquerra de la Visera (ara ja se perquè lo de Majaras) Jutgeu vosaltres mateixos. 
 Dos Caracoles a la Silencio al Visera
Un Caracol
Un altre Caracol
Reunió de Caracoles

     A la baixada varem gaudir d'aquestes fantàstiques vistes del Fire i en aquell moment hi havia una cordada que començava el mur superior, los dos dubtàvem d'haber pujat per allí fa tres anys. Nostàlgia
Lo Fire majestuós
Cordada al muro de la Rabadá-Navarro al Fire

LOS CLIPS :
Les  dones al poc de neixer
Los homes al poc de neixer






5 comentaris:

Llauis ha dit...

Això si que son dos galls com deu mana i que saben donar un toc de qualitat i distinció al galliner, espatarrant Riglos!!. Potser l'unic retret que és podria fer d'aquesta bona activitat, és la falta d'atenció a una cosa tan bàsica com lo café...
Felicitats i besitos

Anònim ha dit...

Felicitats Manolos!!
Sergi per askalar junts haurem de buscar un altre tipus de via... més "plaent" no?? En tot cas, jo us esperaria al bar fent un bon cafè i contemplant la "bona fauna" que hi ha per Riglos.
Molts besitos
Llona

Mingo ha dit...

Carai quina bona pinta fa la via. Moltes felicitats esteu fets un supermanolos. A veure si aviat puc compartir corda amb vosaltres que ja en tinc ganes.
Una abraçada

Ylerget ha dit...

Cagun de que be s'ho monten els galls... Aveure si hem treieu a passejar per riglos un dia d'aquets.
M'han dit que hi ha galls que s'ajunten amb pollastres d'un altre corral, fan vies manolis i després de fer-ne culebrón, no les pien!

Volem piada!

Salut!

Lo Gall ha dit...

aviat li enviaré al redactor oficial les fotos de la via Terra Lliure i una mica de piada, que amb tanta polèmica sen va passar. Aquest dissabte i tornem al reino d’Aragó si algú vol vindre farem festa grossa.

Lo Nik.