diumenge, 30 d’abril del 2023

Integral 2x1, 6b+ (ED, 225 m), Paret de l'Embut, Montsec d'Àger

La Codi ens proposa aquesta recent obertura; ens apuntem amb Jesús, però ella pateix una lesió a darrera hora i ens deixa sols davant el perill. Quedem amb Ari i Vic per fer un cafè a les Avellanes. 4 hores mal dormides després de veure al Bruce i una previsió de calor fan que ens ho repensem; ho vaig perdent tot, deambulo esmaperdut, i ens plantegem anar a l'ombreta de Camarasa; però Jesús diu que cap endavant i en un no res em trobo suant la cansalada pujant al peu de la Paret de l'Embut.

Per adobar-ho tot, llegim alguns comentaris al Fbook on sembla que al llarg 3 reparteixen hòsties com a pans. El grau i l'equipament no semblen justificar l'ED de la ressenya, però ens n'adonarem que potser sí, volta l'ED la cosa.

La via és excel·lent i ben segur que li cauran molts estels. L'equipament just i ben posat (en la majoria de casos). El grau prou encertat. Tots els llargs són bons. Tots els llargs et fan escalar.

Un primer atlètic de bona ganda dona pas a un segon excepcional. Aquest L2 es pot encadenar si al tercer bolt escolliu bé si sortir per la dreta o per l'esquerra (no farem espoilers). No és el nostre cas i haurem de repetir. L'L3 potser sí que és l'única anomalia. S'arriba bé al primer bolt que està als collons d'andares (hi ha un pitó abans no ressenyat), però sortir d'aquest bolt és una història: si ets llarg, podràs tastar les regletes superiors que et permeten sortir cagant hòsties en escollir la millor. Si ets petit, com jo, pas intermedi d'adherència i sort. Si caus, no et mataràs, però faràs un misto que se t'encendrà tot. El final del llarg és fàcil i apoteòsic. Caminada en descens cap a la base de l'embut i al·lucinem com s'ha trobat una sortida factible a aquest atzucac: els aperturistes ressegueixen una línia directa de placa fins a l'única fissura per on es pot sortir en lliure. Bon 6b aquest 5è llarg, d'autoprotecció amb algun tram de roca dubtós; cal lluitar per encadenar-lo i presenta una arribada a la role fàcil però de jeta. Acaba Jesús amb un altre llarg atlètic amb sortida de roca dolenta. Passem del diedre d'en Samu; tenim els peus encesos per la calor i la birra pot més. Descens directe i ràpid per les cadenes de l'Embut.

Material: àliens, tòtems, Cam#3 (aniria bé repetir amb els cams del 0.25 a l'1) 


Ressenya original tunejada

Recorregut dels primers llargs


Recorregut dels llargs finals

L1

Jesús a l'L2

Inici de l'L3

Jesús plaquejant per l'L4

Fissura de l'L5

Final de l'L5


L6

Fotocim


Lo Xist




dimecres, 26 d’abril del 2023

Mi agüita amarilla, 6a (160 m) + Extensió, 6b+ (15 m), Punta Camarasa

La paranoia per les regulacions/prohibicions ha arribat a tal punt que la gent obre anònimament. No és per menys, ja que la informació, en el millor dels casos, és difícil de trobar. Busques per internet, i t'apareixen regulacions del 2009. Seran vàlides encara?  Escoltes comentaris al bar i, un et diu que si passat l'esperó no es pot, que si gira que si tomba, i poca cosa clara en els llocs on no s'han posat cartell indicant específicament que allí, res de res.

Així doncs, el consorci "Escaladores Muertos" ens comunica que diumenge han obert una nova ruta, "Mi agüita amarilla". Aquells que tenim una edat ja sabem de què va el nom. I com un del seus membres apunta, no li deixem ni la "jornada de reflexió" per posar-nos-hi.

La via és bona: un primer llarg excel·lent, el segon i final bé, i un segon una mica brut, encara. Poques proteccions fixes. Algun llarg fàcil requereix una mica d'alegria. El primer llarg ens permetrà assegurar-lo com vulguem. En arribar al cim encara tenim ganes de més, i veiem un sòcol d'uns 15 metres, amb bones fissures. Decidim allargar l'escalada una mica més. Sortirà un llarg més difícil, net i que ens permet baixar a peu fins al ràpel de l'R4.  

Compte que el pont de roca del flanqueig de l'L3 ja no hi és. De l'R3 s'arriba amb un ràpel de 60 m a la feixa.

Trobareu la via a la dreta de les vies CNT i Flor d'Agost.

Material: àliens (des del blau), tòtems, Cams #3 (repetiu algun intermedi)

 

Resse original (molt original :-)

 
L1

Vic a l'L2

I a l'L4

Extensió de la via

Vic obrint l'L5

Foto-família

Lo Xist




diumenge, 16 d’abril del 2023

Dr. Jekyll, 6c-Ae (6a ob, 295 m), Serrat de Sant Miquel, Montsec d'Ares

Compartir, donar, és una de les experiències més gratificants per a algú. Ho saben bé tots aquells que dediquen part del seu temps a ajudar segments que la societat ha deixat al marge. Parlo de cooperants i col·laboradors d'ONGs en qualsevol banda de l'espectre dels "pàries" actuals. Se'ls il·lumina la mirada quan et comenten els seus projectes; quan et fan veure que sempre reben més que no pas allò que donen.

En una activitat com la nostra, l'escalada, no exempta d'individualismes, egos i postureig, la comunitat aperturista fa una tasca semblant. Entre aquests, són un bon grapat els que obren pel plaer de compartir el seu somni, i gaudeixen tant o més donant a conèixer els seus projectes com elaborant-los. Ens encanta quan algú ens fa arribar la seva nova ressenya i ens convida a descobrir-la. Marki i Jose són d'aquesta mena de gent: obren, comparteixen i frueixen com a nens comentant els encerts i febleses de la seva nova aventura, sense esperar res a canvi, sols pel plaer de col·laborar i passar una bona estona rient i intercanviant impressions.  

La nova via que han parit és un encant; poc obligada i amb bones possibilitats de protecció, té de tot: seccions dures on cal apretar (si vols), plaques, diedres, sectors fàcils d'enllaç, i una retirada no massa curta per un paratge idíl·lic.

Amb ganes que descobriu aviat el vostre Mr. Hyde particular.


Aquí teniu els tracks d'aproximació i retirada.


Material: àliens, tòtems, Cam #3 (el Cam #4 és molt opcional)

 

Ressenya d'en Marki

 
Jose a l'L1

L2. 4 passos d'Ae, i sortida en 6c. Més amunt un altre tram dur de 6b

Pepe gestionant l'L3. Pot ser el més obligat (6a)

Marki en el primer dels dos trams fàcils de transició cap als dos darrers bons llargs

Pepe al bonic arranc de l'L7

L8. Guapa manera d'acabar

Fotocim

Lo Xist



divendres, 14 d’abril del 2023

7 d'Abril de 2023-ESCALES-Lolita la Flamenca-320 m. V+ obl.

 

Ressenya del Juan

 Hola Gall-Fans. Avui us presentem en aquest Bloc la exclusiva de la Ascensió de la via La Lolita La Flamenca .

 Si, ja se que direu que aquesta via ja la ha fet fins i tot la padrina de Cal Penca, però mai s’havia aconseguit per una cordada mixta del calibre que veureu a les fotos.

 A mes , a mes , resulta que en aquest bloc no esta Piada i lo Gutiérrez ja estava mosca , “que si sois unos mierdas porque solo publicáis lo que os da la gana.. que si tal que si cual”.

 Pos s’ha acabat. El divendres passat lo Juan “pa dentro” em va invitar a fer la via junt amb la Formosa Raquel. Jo li vaig dir que si (per la Raquel, per Ell no hi haguessa anat) i cap a Escales ens en varem anar. Foteie un fred de collons però després a dalt ens vam despitralar (Los dos mirant la Raquel)

 De la via no comentaré res, no mes que vaig arribar al cotxe que em feia malt tot, a la Raquel també, lo Juan , no , perquè es un matxote.












FOTOCIM





LO XIST :




dilluns, 3 d’abril del 2023

DRAC QUEEN 6C 400m. ED-COSCOLLET-OLIANA

 

Es prou conegut per tots aquella continuada cantarella que passa de generació en generació que es dedica a fotre a parir sempre al jovent de cada moment amb allò de que si son uns tous , que si estan adormits , que si no tenen sang..... allò que diu la dita, Gent jove pa tou.

Però quant t’hi ajuntes i en parles te’n adones de que quant convé també tenen el que s’ha de tenir i també saben prou be defensar lo seu.

El cas es que mon germà va venir a dinar a casa amb la família.

La neboda que juga al basquet , ara se’n va uns dies a Salou a fer un estatge esportiu on jugaran un torneig.

Com que son colla i els entrenadors no se’n refien, els han dit que els tancaran a l’hotel i els hi pedràn els mòbils.

Jo li avento així amb una mica de conya sorneguera....

-Pobreta Mariona, i que fareu sense mòbils?

-Tranquil tiet , això ho faran un cop i mai mes....

-I com us ho manegareu?

-Hem quedat en que tots programarem els telèfons per que vagin sonant alarmes tota la nit!!

Així m’agrada , que tinguem un jovent despert i combatiu collons!!!

LA VIA

Com que ja fa un temps que s’ha ficat de moda això de fer “via llarga” nosaltres també ens hi apuntarem a tastar això de fer “via llarga”.

Triem aquesta via per anar per primer cop al Coscollet , feia dies que en teníem la dèria.

Com que som galls i per tal de no destorbar l’esme (tampoc sabríem on trobar-lo) quedarem a la mateixa hora de sempre....cal entendre que sortirem de Lleida i Sidamon....a les nou al Faro!!

Ningú va dir res pel que fa a l’hora de trobada però tots tres vam pendre lo frontal instintivament.

Vam decidir que li fotriem per dalt i com que lo internet en va ple no ens estendrem en l’aproximació.

La via no ens ha agradat gaire i el gens li treu algun tram de la part alta.

A mitja via a tots ja ens avia passat pel cap que pot ser teníem que haver matinat una mica mes i també la possibilitat de que faríem curts de llum , però al final no va ser així no, ens va sobrar dia i tot , casualitat o bon càlcul?? Mai ho sabrem.....

Sort que al final entre lo viatge, el preciós lloc, l’aproximació, el retorn, dir a pit unflat força rucades , els riures i passar lo dia amb els companys ens va quedar un jorn mes que majo i divertit.

També vam dir que segurament tardarem a tornar al Coscollet tenint en compte  com es la roca del lloc i el bon grapat de bonics viots sobre bona roca que es poden trobar pels voltants.

Aquí teniu el track

AU CANALLA , VIGLEU LES AIXETES QUE SEMBLA QUE D’AIGUA SI EN FAREM CURT AQUEST ANY.


LLOC PRECIOS

 






RESSENYA CAL PARCE

FOTO DE GROUCHO, CHICO I HARPO , ELS GERMANS GALL

LO XIST