LO GALL: de gener 2013

dimecres, 30 de gener del 2013

26 de gener 2013 ABELLA DE LA CONCA via "Gutierrez lo puto amo" 160m. V obligat. semiequipada

Tot i que us pugui semblar que el galliner ha donat mostres d'una gran i exquisida sensibilitat obrint una via d'homenatge al Juan Gutierrez, no us deixeu enganyar!!!. La trobada, de galls per acompanyar al Gutierrez en la 1ª ascensió de la via que el Pinto i lo Llauis li han dedicat a Abella de la Conca, es una mostra fefaent de la anarquia i desorganització que regna al corral de Lo Gall de Ponent...

D'entrada es van arreplegar 13 galls a repetir la mateixa via i a la mateixa hora (en alguns moments es va correr la brama que aquesta ascenció puntuava en alguna mena de competició mundial d'escalada de vies llargues).

Com podreu comprobar en el video, abans de començar l'escalada els galls és van possar a to a base de cava del Penedés.

Tot i que les normes no escrites d'elegancia escaladora, diuen que la primera mundial de la via s'havia de deixar pel qui rebia l'homenatge (lo Juan Gutierrez), una cordada de galls van decidir de passar davant per anar netejant la via i així amanir l'escalada del Juan amb pedretes, rocs i branques diverses.

Sort que en uns moments de clarividencia un parell de cordades de galls és varen decidir d'anar a fer la via "Un gran dia", que queda 40m. a l'esquerra de la via que s'inagurava, la qual cosa va descongestionar un pel la ruta.

I no s'acaben aquí els moments de desconcert, no.... Al acabar la via una cordada la va rapelar, una altra,la que en formava part lo Gutierrez, va baixar pel darrera destrepant/caminant..., ningú va esperar ningú i per això no és pot reportar una foto cim on poguem veure el careto de felicitat que fan els escaladors al acabar la via...

Tot baixant, alguns galls que els hi faltava metros, varen anar a fer una segona via, els altres varen començar a definir per on els agradaria que discurris la via que se'ls hi pugui fer en el seu homenatge... fins i tot, cap al final, algú va suggerir que cadascú és podria obrir la via per homenatjar-se a si mateix...Total, excuses per organitzar saraus i trobar motius de reunir galls per fer allò que els agrada: ascalar i montar "xous".

La via en questió és una ruta ideal per ficar "catxarros", les reunions estan equipades amb parabolts i ponts de roca, i en els llargs hi ha també algun parabolt i pont de roca, que aseguren els pasos més compromesos i marquen la via. Podriem dir que és un via resultona i que no estresa. El darrer llarg deixa marca en la memoria, per la qualitat excel.lent de la roca ,l'elegancia dels pasos d'escalada i les possibilitats d'autoprotecció.

Ressenya Made in LO GALL

Amb la ressenya és molt fàcil d'ubicar la via, a més que hi ha una placa de pedra amb el nom de la via al seu inici.

Placa amb el nom a peu via

GALL Jove, amb retolador permanent devall

de la placa (lo que duri, durara)

La gallada a l'hora del pinso matinal

Preparant-se amb el terra enfarinat de neu, pero

un sol espatarrant

Alguns galls amb ploma o sense...

Lo Nikut visualitzant la via

Lo Gutierrez fent un discurs d'agraiment i

cantant unes bulerias

Lo Gutierrez perseguint al Pepe

als inicis de la via

Encara lo Juan al 1er llarg

Lo Pinto sortint de la R1

Lo Juan sortint de la R3

Lo Jesus sense mans a la via "Un gran dia"

Lo "puto amo" disfrutant de la placa amb fisura

de l'ùltim llarg

"Quin llarg més "sexy" ens ha quedat!!!"- diu lo

Pinto al Llauis

Lo Miguel Angel a la via "Un gran dia"

Los Sergis i'l Tato a l'unica foto cim de la via

En aquesta encara hi falten lo Pepe i lo Nikut

que estaven a per la segona del dia

Un preciòs dia d'escalada, on lo galliner va estrenyer més els seus lligams de ploma a base de trepar, dir parides, criticar a tot deu i sa mare i sobre tot, fer enveja als altres galls.

Avui en lloc de floreta...canya!!! de bambú

Lo xist

LO CLIP : Exclusiva mundial , amb les primeres declaracions del senyor Juan Gutierrez (lo puto amo)

!Que bien habla este hombre!!!!

dijous, 10 de gener del 2013

29 de Desembre de 2012 - ARGUIS - Paret de Bones - BLUE VELVET 160m 6b, Ae (V+ obl.) ; CON COCO Y ALICATES 150m 6b+ (V+ obl.)

Situacio Arguis

“Bueno,bueno,bueno…..” ha costat , però , per fi, ens hem sortit amb la nostra. Portàvem mes de vuit mesos amb al idea de apropar-nos al poble de Arguis (Huesca) i pujar-nos per la arenisca que hi ha a la Paret de Bones. La climatologia adversa durant la temporada primaveral, el calor que hi fa al estiu i les pluges de la tardor, no ens permetien d’anar a trepar per aquests oceans d’arenisca.

L’últim dissabte de l’any , dos GALLS, van decidir que : “ara o mai” i com que el “Hombre del Tiempo” va dir que faria bo….. pos cap allà. Ves per on , que cap al vespre, com si les ones espirituals s’encomanessin, el telèfon del Sergi era un no parar. Que si Kikiriki per aquí, que si Kikiriki per allà, que si: jo també vinc, que si : a mi no em deixeu amb un pam de bec, que si : ja pagaré los cafès , però jo també vull venir…. En fi un Galliner en el sentit mes ampli de la paraula.

Sis GALLS ben eixerits camí de Arguis, esmorzar al segon bar entrant al poble (ho sentim, no recordo el nom) bo i barat i bon servei. Abans d’arribar, però, truca lo Paepe i diu que surt de Lleida i que l’esperem. Li donem el temps de l’esmorzat de treva, si no…. , “que le den”

Lo Paepe arriba tot just aparquem els cotxes i ja som set GALLS magnífics (ehem, ehem), enfilem camí amunt. Cal tenir compte de no perdre la traça del camí, estar atent en un punt on hi ha un clar entre el bosc i a la zona de pedrera ,hi ha una fita al centre, cal seguir cap a la dreta i fer una baixadeta , per continuar mes la dreta per tal de salvar una petita paret que barra el pas. La pujada es fa un pel llarga i fot una calor de collons.

Arribada a peu de paret i ràpidament repartiment de GALLS “a saber”: lo Nico i lo Llauis; lo Paepe i lo Juanito; lo Lluís, lo Tato i lo Sergi. La primera Gallada comença per la Blue Velvet però lo Paepe es caga a la primera placa i se’n van a la Coco y Alicates amb la Gallada del Llauis i lo Nico. La Gallada de tres es manté ferma amb la seva decisió i serà la única que fa la via complerta, ja que les altres dos s’equivocaran i faran l’últim llarg que no els hi tocava.

Paret espectacular on l’adherència es la base de l’ascalada, posar peus i “coco” , les mans on vulguis, qualsevol lloc es bo, i amunt. Ben equipades amb parabols, nosaltres no vam posar res, tot i que els aliens i camalots mitjans ens poden fer servei. Porteu el “pedal” (o millor els dos).

Com es la ultima piulada d’aquest any , penjarem quasi totes les fotos. Els peus de foto no assegurem que siguin els correctes, però es que ja fa massa dies i la memòria dels redactors ha quedat afectada per la cafeïna, licor, sucres, greixos i demes marranades del Nadal. Bon any a tot hom.

BLUE VELVET