25 d'agost de 2013 - MONTSERRAT - L'Elefant - "THE WALL", MD, V, 130 M

Clàssica de 5 "estels" a la cara nord de l'Elefant. Assequible i equipada amb parabolts però obligada (no n'hi cap que sobri... i cal escalar). Es tracta de navegar per un mar de còdols en una escalada autènticament montserratina, genuïna, que imposa però es deixa fer bé.

Ressenya "made in lo Gall"

Inici del primer llarg

Merto navegant pel mar de còdols...

Juanill recollint el material (poca feina) al primer llarg

Per la cara que fa sembla que la via li agrada

Juanill sortint de port per seguir navegant el mar de còdols...

Gestionant una ona dins del mar

Merto recuperant el segon llarg (també no gaire feina)

A punt per "surfejar" l'onada

Fótocim "com il faut"

LO XIST: La importància d'una bona il·luminació ;-) 

18 d'agost de 2013- FARENA- Roca Monera -FERNÀNDEZ-MOLERO, MD+, 100 m, 6b+ (V+ obl.)

1963, en Fernàndez i en Molero (sí, sí el de la Galí a la Regina) obren una via amb caràcter i d'una dificultat respectable a la cara nord de Roca Monera de Farena a les Muntanyes de Prades. La primera vía cotada de VIé d'aquestes contrades. Traçat hiperlògic amb passatges de gran bellesa, obert en dotze hores amb claus, tacs de fusta i dos únics burins, avui en dia equipat amb parabolts.

Ressenya original publicada al num. 166-167 d'abril-maig del 1970 a la revista Cordada.

Ressenya "made in" Lo Gall

Ideal per l'estiu i per als que estiguin ben forts, que no és ben bé el nostre cas,   ja que es un itinerari força físic, molt vertical, on s'ha de tibar de valent o... recurrir a les arts de l'heretgia mes heterodoxa... En qualsevol cas s'ha d'escalar tant si fas l'heretge (V+ obligat i potent) com si vas de friki (6b+ de fissura de mans). La seguretat està hipergarantida pels parabolts (no entraré en polèmiques al respecte...).

Per arribar on està el Merto ja vam patir de valent, el pas d'entrada (V+ en algunes ressenyes...) se les porta...

Merto aprop de la 1a reunió

la 1a reunió vista des d'un repòs del segon llarg

Merto a la fissura del segon llarg

Arribant a la 2a reunió

El diedre del 3er llarg es força estètic, bonic i atlètic.

Que lluny que està el col·lega...

Fotocim.

Ens ha costat però ens en hem sortit!

IMATGE DE RABIOSA ACTUALITAT:

El president Rajoy fruint d'unes merescudes vacances a la platja.

10 d'Agost de 2013-LLAUSET-Pic de Vallhibierna-DIA DE LLUNA 455m. 6a,Ae (V+ obl.)

Ressenya dels aperturistes

http://oscarclimb.blogspot.com.es

Situacio aproximada

     Hola ,hola, holaaaaaa….! Hola a tot-hom. Pot ser us pensàveu que ens havien portat al escorxador. Pot ser us pensàveu que ens havíem apuntat a una secta “budicrislamharetaoista” o similar. Pot ser us pensàveu que ens havíem jubilat…… Doncs no! El que passa es que per l’estiu el galliner també fa vacances i no necessàriament  els abonats se’n van a ascalar, les “parients” i successors legals tenen , sovint, uns altres horitzons per lo que, si volem trepar la resta de l’any, cal fer punts, molts punts.

     Però aquesta vegada ens hem “desmelenat” i decidim d’anar a fer Pirineu. La via triada es la Dia de Lluna, via llarga, encara que els últims 180m.  son de grimpada fàcil. La via ens ha agradat, tot i que un de la cordada esta passant uns moments de “vacio espiritual” i es  baixa de la segona “role” (això es el que diu ell, a mi em sembla que amb un parell d’osties ben donades, s’arregla). Si li afegim que lo Sergi porta mitja “pajara”, creiem que per l’altitud (es fa molt padrí. Com per anar als Alps!!!) penseu lo be que s’ho ha passat lo Jesús, que esta fort com una soca d’olivera, veient aquesta colla de “matats”, ranquejant per les pedreres com animes en pena. Per aixo hem trigat tant a publicar, encara em fa mal tot.

 El marcat diedre d'inici i vistes de l'estany

 

 Lo Jesús i lo Nico al L1

 La "patolea" a R1 i lo Jesús al L3

 Lo Sergi al L4 i lo Jesús al L5

 Lo Jesús a R5

 Lo Sergi al L6 i lo Jesús a R6

 Allá, lo Jesús

Lo Sergi al peu i lo Jesús al mig del L8

 Lo Jesús al L9 i grimpada de sortida

 Fotocim

 Via bastant equipada i en els passos difícils, ben assegurada, reunions amb parabols i ràpel.lables (molt d’agrair). Els friends i fissurers entren a la perfecció. Cal vigilar alguns trams amb el pedregam.Un cop arribats a la cresta podem optar per seguir fins el Vallhibierna i Culebres, baixant pel Coll de Llauset o anar cap a la dreta a buscar un coll marcat i per la pedrera a trobar el cami de pujada pels Ibons. Bona botifarrada de metres i d’hores (8h.30m. de cotxe a cotxe), però, creiem , que val la pena. Bon ambient i paisatge

 

 el Russell al fons

REFLEXIO PROFUNDA:

 Frase que hauria de ser frase cèlebre del segle:

El principal problema d'Espanya i de molts altres països és que els que elegeixen els governants no són les persones que llegeixen els diaris, sinó els que es netegen el cul amb ells

Autor anònim però molt intel · ligent

30 de Juliol i 3 d'Agost de 2013-CAMARASA-El Puro-CINDERELLA 80m 6c (6a+ obl.)

Ressenya retocada d'una anterior ressenya retocada d'una ressenya del llibre Escaladas en la Noguera del Jordi Marmolejo i lo Juan Escuer.

Com vam fer la via en dos dies diferents, farem una piulada conjunta per no fer-nos pesats

Dimarts 30 Juliol: (transcripició dels artistes, enviada a la Redacció de LO GALL)

     Hola Sergi, el dimarts per la tarda amb el J.M. alies el Maño vàrem fer la via nova del Puro, crec que varem fer la quarta repetició, com totes les del Puro, molt bona, el segon llarg li marquen 6b+, però crec que es mes ”durillo” podria ser perfectament un 6c, el començament del llarg te uns passets “finos del carajo”, lo demes es tibar de braços. Per a les cordares posteriors, s'ha de vigilar una llastra, sortint del sostre, a dos xapes abans d'entrar a la segona reunió que esta a punt de caure.

 Lo Maño al L1 i lo Nico "foto de catecisme"

 Lo Maño al L1

 Lo Maño al L2

 Guapa la fissura

Dissabte 3 d’Agost :

     Havíem d’anar a ascalar a terres llunyanes , però les obligacions del galliner familiar ens ho van impedir. Com sempre en aquestes circumstancies..... cap a Camarasa. Quedem a Sant Llors a fer bocata a les 9. Missatge a les 7,30 (malo, malo) lo Nico te l’esquena feta pols i no ve. Es igual , l’esmorzar no perdona.

     Arribada a Sant Llors i ... no ho sabia , lo Oscar havia quedat amb lo Nico, així que ja tenim cordada. Arriba lo Juan i família i ja tenim un bon Galliner.

Decidim d’anar a fer la nova Cinderella que , tal com diu lo Nico, ha quedat de fabula. Lo “torracollons” del Juan, no fa mes que promocionar-la, així que ... som-hi. Quant arribem, hi ha gent per tot arreu, alguns, els que conec, uns cabessudos de “cuidado” tot i que son bona gent i estan “manolos”.

     El primer llarg ja l’havíem fet, es tractava de “càtar” el segon. L’Oscar  , “manolo” ell, fa de “lastir” i se’l “curra” sense tocar ni una xapa. Lo Sergi , “manolillo pse, pse” les toca casi totes. Es la diferencia entre un “sextogradista” a vista i un “acerogradista” amb molta vista. Be, el “asunto” es que ha quedat un llarg excepcional i, si el Luichy va dir que la zona era de lo millor de Camarasa, ara es pot reafirmar. Enhorabona als aperturistes.

  Tota la penya

 Aixo si que es un "manolo"

  Lo Oscar al L1 i al L2

  Una preciositat a la Fiesta Vikinga i un "payo" a la Megacrak

 Lo Sisco i lo Xavi (los cabassudos que conec) a la Directa

 Fotocim

LO XIST:

.............¿CUANDO UN HOMBRE DEBE USAR PENDIENTE?.........

 Un día, en un escritorio de abogacía, uno de los abogados reparó que su colega, muy conservador, estaba usando un pendiente.

 No sabía que te gustaba ese tipo de cosas - comentó.
 No es nada especial, es sólo un pendiente - respondió el colega.
 Y ¿desde cuándo lo usas?
Desde que mi mujer lo encontró, en el coche, la semana pasada y le dije que era mío!