Lo Pam-plines i la Pam
foten lo camp i ens quedarem amb lo Jesús per eixes terres.
Com que sempre mola fer
vies que lo Cèsar no te fetes ( cosa de certa dificultat) decidim tornar a la
FORATATA a tastar aquesta via que te prou renom i bona fama.
La veritat es que s’ho
mereix de totes totes , un bon tros de
via que trafega per un calcari de molt bona qualitat amb una adherència que
dona molta confiança sobre els peus.
Des de l’aparcament a
Formigal fins al peu de via en seran entre 50 i 60 minuts.
Via rapida de fer per la
presencia de bastant equipament encara amb la bona lluentor de material amb
pocs pecats.
Tots els llargs son bons o
molt bons i sempre distrets , hi trobareu plaques , una bavaresa , diedres , fissures
fins i tot amb algun mig desplomet per allà escampat.
Per a nosaltres tant lo
quart com lo cinquè també mereixen lo 6a+.
Semi equipada amb papors allà
on no es pot equipar i bons emplaçaments per a la ferramenta de complement.
En algun punt us demanarà
ascalar per anar a cercar la propera assegurança , però la verticalitat farà
que quasi sempre la hipotètica volada sigui del tot neta.
Nosaltres lo cam quatre no
el dúiem ni el vam trobar a faltar , tot que si en agafeu , al segon llarg en podreu ficar tants com en porteu.
Avui també m’he deixat lo
parato fotogràfic , cosa que farà que lo reportatge il·lustratiu no sigo del
tot complert.....ves tu , coses de l’edat.
Una via amb un cert compromís
que si dúieu lo 6a+ ( per a nosaltres hi es obligat) apamat la gaudireu de ben
segur .
Ombra garantida pels
matins fins cap allà a ben passat lo mig dia.
A PUNT DE LA BABARESSA
COM QUE JO NO LI FEIA AFOTOS S'HE LES FEIA ELL MATEIX
ROCA SEMPRE DE BONA QUALITAT
FOTOBARBESBLANQUINOSESALCIM
RESSENYA DE L'OBRIDOR
LO XIST