Seixanta-setena trobada
de GALLS
El passat 35 de Novembre
es va realitzar l’aplec anual de GALLS , però aquest any ja podem dir que
comptem amb un nombrós grup de GALLES i que van decidir acudir totes en volada
a la trobada.
Aquest inèdit fet va
comportar la necessitat d’alguns canvis pel que fa a l’organització de la festa.
Aquest any calia fer una representació
espectacle adient per als dos sexes o si mes no una per cadascun d’ells ,
aquesta darrera opció va resultar ser la mes votada.
Com es fàcil d’entendre
la trobada ja no es podia realitzar al nostre local de referencia l’Eva dels Alamús
per que cap de les dues companyies d’espectacle volien competir en el camp de l’altre
i calia cercar un camp neutral.
Després de moltes
trucades i molts toms l’ajuntament de Lleida ens va cedir de franc un cobert el
mes alluny de la capital que van poder trobar en conèixer lo programa d’actes.....no
sabem ben be que pensar d’aquest fet.
Un cop triat lo local i
en conèixer les condicions del mateix , els hi vam comunicar a les dos
companyies d’artistes , les dos van acceptar gustoses la nostra comanda sols
que donades les característiques del cobert farien uns petits canvis en la seva
representació ¡¡ cap problema per part nostra si la cosa es tanca d’una puta
vegada !!
Be , arriba lo dia .
Com a punt fort , això si
sempre després de les representacions artístiques i uns quant glops del ja famós
cremat de cal GALL , era plantejar una taula redona per clarificar la postura
dels GALLS en un tema arraconat sempre pel nostre col·lectiu dels ascaladors i
que creiem que algú l’avia de ficar per fi a sobre de la taula....L’EQUIPAMENT.
També era l’ànim de la
trobada el de mirar d’establir la línia de diferencia entre l’ascalada i lo
ferratisme , definir clarament i per sempre quins son els trets diferencials de
cada esport.
La primera ponència planteja
com a punt de partida de l’ascalada el fet inicial d’assolir un cim esquerp al
que no es pot pujar caminat amb un cert o fort risc, es a dir:
1-
FER CIM
2-
NO HI HAVIEN FERROS
FIXES
3-
RISC DE
PENDRE MAL
Fins aquí tot hom d’acord
La segona ponència fa referencia
a el naixement de les ferrades , eren camins militars menys o mes verticals , plens
de ferros i per poder arribar a un lloc concret , quasi mai un cim , aquesta manipulació
del medi permetia a gent no considerada escaladora el fet de poder progressar per
la verticalitat, es a dir:
1-
NO CALIA FER
CIM
2-
MOLTS FERROS EMPLAÇATS
3-
NO CALIA SER
ASCALADOR
Un cop fixats els punts d’arrencada
de la taula redona es va començar a donar veu a la gallada.
Cal comentar que en
aquest punt ja hi havia un cert empudegament generalitzat per les variacions
que els dos grups artístics van creure que necessitaven aportar als seus
espectacles donades les condicions del local cedit per l’ajuntament , cal també
dir que a Lleida a les 12 de la nit un dia de novembre les condicions climàtiques
son les que son.
El cas es que els i les
stripers van fer una mes que bonica
ballaruca però en finalitzar sols es van treure l’abric i la bufanda , cosa que
no va acabar de fer lo pes a la majoria.... vaja be a ningú , jo també m’incloc.
Be érem ja al començament
de la taula redona , alça el braç lo primer gall i comença la seva exposició.
-trobo molt be que fiqueu
aquest tema d’amunt de la taula , es un tema oblidat al que cal donar-li la importància
que mereix , però que pregunteu aquestes mariconades després de veure una merda
de representació artística sense popes ni cap parrús es per apedregar-vos.
Tot acabar aquesta opinió
tots els GALLS eren ja en peu i picant
fort de mans i fent costat al seu company.
Lo moderador agafa lo
micro.
Nois , avui no som pas aquí
per parlar de la carn d’olla , una mica de respecte i centrem-nos en el que
toca collons.
Es ara quant una GALLA
demana la paraula.
-Es molt important tenir
en compte tota aquesta murga dels ferros a les parets....però després de veure
un tros de bomber que no ens ensenya lo mànic de la destral tot perd sentit.
Es ara quant totes les
GALLES s’alcen i comencen a aplaudir a les paraules de la seva amiga, cal afegir que
també vam veure a alguns galls en la mateixa acció.
Lo moderador va tornar a agafar
lo micro per mirar de ficar ordre , però en un tancar i obrir d’ulls , tots però
tots , incloses les dues companyies d’artistes avien fotut lo camp tots plegats a continuar la festa cap a locals que tenien tancaments perimetrals i calefacció on poder tastar lo gènero en millors condicions.
En resum ¿que que en
pensen la GALLADA de l’equipament? Que si
no hi ha prou tall embotit i fa fred no te cap importància.
I VOSALTRES QUE EN PENSEU ? ESPEREM ELS VOSTRES COMENTARIS.
