dimecres, 21 de juny del 2023

VIA MARTA PROS V+A0(6C) 50m.-LA FORMIGUERA SUD-SANT LLORENÇ DE MONTGAI


 

Com ja hem dit mes d’un cop nosaltres no som gaire d’anar a fer vies recentment obertes.

Però també hem de reconèixer que som un fidels JUANOGUERS i ara mes encara per que ens paga generosament per anar a tastar i graduar les seves noves vies.

Us aviso que no som els únics que cobrem per repetir-les , si no a fe de que collons creieu que es que hi ha sempre cua a les seues obertures??

Podeu comentar-li aquet fet ja que sabem de ben segur que busca mes gent amb la que fer els mateixos tractes.

Es un home amb alts coneixements de màrqueting...............un màquina i un influencer .

Com que ja coneixeu el seu estil no ens estendrem , sols cal anar de xapa a xapa.

Al primer si arrenqueu del terra es un 6C , i si feu un pas d’abre 6b/+.

El segon es un bon V+ amb una petita excursió pel mig , lo d’excursió dit en comparació al tarannà de la resta de la via.

La roca es una mica tendra i us podria saltar alguna coseta , no va ser el nostre cas , però no patiu per la caiguda , es un pany prou vertical i ben assegurat.

Per baixar sols cal fixar-se una mica i cercar una fita que en no res us durà al camí de baixada......baixada.....ho torno a dir baixada.

Un cop trobat lo camí podeu baixar o també podeu triar pujar......no te massa solta per que al final fareu mes tomb per arribar al mateix lloc , però en hi ha que s’ho estimen mes així , no deixa de ser una opció tan valida com un altra , ves tu... hi ha d’haver gent per a tot....

Nosaltres us aconsellem un cop al camí girar a dreta i encarar-vos avall , es el que acostuma a fer la major part de la gent , no tots però si la gran majoria.

Be , un bona vieta que us farà ascalar sense estres i lo generós equipament permet apurar a mort i de fàcil combina amb les que te a la vora.

 ARRENCADA POTENTA

VERTICALOTA

NO SABEM QUI ES


LO DAVID PALAU

RESSENYA ORIGINAL 

FOTOAMB

LO XIST


diumenge, 18 de juny del 2023

Todo por la tapia, 6c (140 m), Punta Camarasa

Ahir, el Club d'Escalada i Muntanya de Pardinyes (CEMP) organitzà -amb Jesús com a mestre de cerimònies- una reunió/xerrada/debat sobre escalada sostenible. Ens apleguem quatre gats i tots de la mateixa corda, així que poca cosa a debatre, tret de com s'ha d'encarar el tema.

L'eclosió recent de l'escalada de gimnàs i el seu continu degoteig cap a les parets d'esportiva, particularment les sobre equipades i de fàcil accés, posen pressió al medi. D'aquí, un petit percentatge salta a la tàpia i l'amenaça, en particular sobre els punts de nidificació, s'incrementa. No és un fet aïllat de l'escalada; més paradigmàtic és l'efecte de les BTT elèctriques sobre el territori. No hi ha dubte que la regulació està a punt de caure; la pregunta no és quan, sinó com. Que ens agafi a tots els escaladors en calces serà decisió nostra: és l'únic factor que podem controlar. Mentrestant, podem fer dues coses: continuar renegant entre nosaltres -que si la culpa és d'aquell, que si així no es fa, que si gira que si tomba- o posar fil a l'agulla, organitzar-nos -si pot ser amb altres col·lectius que ja ho fan, com  https://escaladasostenible.org/ -,  preveure per on ens cauran les hòsties i avançar solucions, accions i cooperació a l'administració.

No és res més que crear una situació de lobby; els lobbies no tenen per què pressionar els òrgans de decisió únicament mitjançant arguments econòmics -al tall dels EEUU-, n'hi ha amb objectius diferents: mediambientals, socials...

Tot això ens ve perfectament al tall perquè l'objectiu d'avui era una zona de la qual no teníem molt clara la seva regulació. Cerquem i cerquem, i no trobem res. Aquest és un dels punts on, ara com ara, l'administració falla estrepitosament. Així que ens enfilem cap a la Punta Camarasa, zona de recent obertura d'un parell de vies (Mi agüita amarilla i Todo por la tapia) que s'afegeixen a unes poques més d'existents (CNT, Flor d'agost).  Com sempre, el bar és un descontrol i tenim el galliner descontrolat. Tindrem dues cordades a "Mi agüita ..." i amb Ioli decidim tastar la nova de DKP.

Via guapa, ben guapa, amb tres llargs inicials collonuts, un quart que no val una merda, i un cinquè per acabar amb molt bon gust de boca.  Potser els graus màxims de l'L1 i l'L2 podrien intercanviar-se. Potser l'L3 no és tan difícil com pinta el 6c, Potser, potser, ... però sí és cert, que el que més feina us donarà seran els 6a+, on la qualitat de la roca no és excel·lent, l'equipament és escadusser i la possibilitat de protecció és limitada.  

Descens: Emili i Montse, que avui estaven amb nosaltres a la via veïna, han acabat d'equipar el sistema de ràpels fins a peu de via. En tres ràpels (30+60+30) sou a peu de via.

Material: tascons, àliens, tòtems (repetir tòtems del blau al lila)

 

Resse original

 
L1

L2

L3, abans del percal

L3, sortint del percal

Codi i Pepe al darrer llarg de "Mi agüita amarilla"

Fotocim

Lo Xist




divendres, 16 de juny del 2023

10 de Juny de 2023-Sant Llorenç de Montgai-PARET DEL PONT(Zona Riglillos)-HABER-LA AILA(Variant La Meiga)-160 m. 6a+ (V+ obl.)

 

Ressenya del Joan Asin

JOAN T'HE AGAFAT PRESTADA LA RESSENYA, PER CERT , A VORE SI POSES EL METRES DE LLARGADA QUE HE TINGUT QUE AGAFAR LA CALCULADORA . BESITOS

Pos sí. El dissabte passat ens vam anar a fer aquesta “fantàstica” via als “Riglillos” de Sant Llorens. Una zona que fa anys ningú hagués donat ni un duro per anar a posar un clau i menys a fotre’l . Peroooooo....... ves per on que la penya anciana es vol revitalitzar i tornar a sentir-se jove i..... Au! Agafa la maquina i a foradar pedres i posar ferros, passar la escombra, esporgar una mica i sobretot, caminar poc per arribar a peu de via. El resultat es que a dia d’avui la Paret del Pont es un “hervidero” de gent que s’enfila pels bolos que hi ha i que de tant en tant algun fa cap al camí (vigileu).

La companyia va estar agradable a mitges : dos xiquetes boniques i simpàtiques i dos “cabassudos” mal acabats . A mes a mes ja parlen raro , es fan vells i tornen a la època del “bostoret” . Nois! Que ja sou grandets!.

La via a mi no m’acaba de convèncer, però... es clar lo que jo digui no val per a res. Força assegurada amb químics (massa enfonsats alguns que costa que hi entri el moscata) i parabolts, també hi ha bagues ronyoses que devien de tenir per casa i que les senyores respectives els hi van fer un ultimàtum: “Que penses fer amb això? O te ho emportes , o t’ho fotre a la basura”. Tot i que jo critiqui lo que em sembla, l’assumpte es que sempre hi ha gent ascalant a la zona, a la penya li agrada la xapa.









FOTOSIN CESAR

LO XIST:



dimarts, 6 de juny del 2023

Super 3, V+ (25 m) + No sé, 6b (25 m), Sector Yosemíxtir, Sant Llorenç

Avui tenim el dia tonto, la meteo està tonta i sembla que ens dedicarem a fer el tonto. Som molts al bar: Anna i Jesús se'n van cap a la Carles Andrés; Ioli té un dit a la virulé (de fer el tonto) i se'n van amb Ester a pedalar; Ari i Vic han de continuar desenvolupant el poll; Montse i Emili encara porten el llençol empegat a la cara; així que amb Pepe i Pam anem al Yosemíxtir que està tocant al bar i quan comenci el xaparron retirarem fàcil.

A l'esquerra del tot hi trobareu vies curtes d'autoprotecció; unes quantes fàcils i alguna no tant. Boniques elles.

Material: àliens i tòtems


Ressenya Cal Gall

Pepe a la Super 3

Pam a la No sé

Lo Xist (ojo el padrí. No li calen avionetes, com a d'altres)