A Lleida teníem una dita “si quieres llegar a viejo , no ascales vies del
Marmolejo” , ara de fa un temps cap a aquí ja en tenim una de nova “si no t’agrada ascalar adormit a la palla,
ves a fer vies del Salla” , a fer de deu que et treuen aviat la son .
Feia dies que la teníem pendent
, i sempre per una punyeta o per altra mai se’ns ficava a ma , una punyeta
era la por i l’altra punyeta eren les cagarrarines.... les poques repeticions
que li coneixíem no la deixaven massa be , totes coincidien a donar-li la
categoria de segell Salla.
Com que els GALLS no
podem permetre mai d’haver de passar com a GALLINES ja tocava ficar-s’hi fos
com fos.
En un tens repartiment de
llargs , tot hom volia fer sols els canvis de reunió , ens ho juguem a
bufetades i al final la cosa queda aclarida i calenta.
Al final la via ens ha agradat
mes del que remuguen algunes de les opinions que teníem sentides , de fet l’Anna
diu que es la millor via que ha fet mai al sòcol del Montroig , lo César diu
que la ficaria entre les cent millors del sòcol i crec que es la millor via que he començat amb
una corda i l’he acabat amb dos.
Lo primer es un mes que preciós
diedre de bon equipar , tret del final si no es que porteu un cam quatre , sols
el faríeu anar aquí i es prescindible amb una mica de morro.
Lo segons comença amb un mes
que suficient equipament als primers metres fins que us plantareu a sota d’una
placa de morro amb roca una mica a controlar on no hi podreu ficar gaires
trastets i de no massa fiar la majoria.
Lo tercer te la teca en
anar a buscar el primer bolt , el trobareu allà a dalt on nostre sinyor va
perdre l’espardenya sense massa opcions de ficar-hi gran cosa , mes morro per
no abaixar la guàrdia , després ja podreu anar ficant-hi cosetes que us permetrà
descomprimir l’esfínter.
Després trobareu dos ressalts
sense mes , fins a l’últim i final llarg
que representa la cirereta del pastis , de roca collonuda i que us permetrà fer
un equipament bo i senzill.
Comentar que si per
alguna cosa no sembla del tot una via del Salla es per que la trobareu poc sanejada
i un pel bruta , cosa poc habitual en ell. De fet un pedrot de considerable
mida ens ha tallat una corda pel mig.
En conclusió , una bona
via de poc grau però per ascalar concentrat i amb trams on serà millor no caure
, portar lo grau ben consolidat i calçotets de recanvi.
LO MISOGINXIST
