IDIOT WIND 6c ( 6a obligat)-BONY DE TORRES-VALL DE SALENQUES

 

N’estic ja de fer repòs fins a mes amunt de les orelles , que collons vui ascalar una mica.

Li comento al meu escaladoret de referencia que vui surtir per que  tinc bornill , la cosa va de buscar una zona amb bona temperatura , poca aproximació i retirada fàcil per que no fos que , per que si es dones lo cas , mes que res per si la cosa s’embolica i per sobre de tot per si hi hagués marro.....dons això , totes les comoditats.

Lo Maric tria el lloc , i de veritat es que molt encertat , a això si a demés li ajuntes que tots eren a Cavallers i aquí hi érem nosaltres sols ja de collons de mico.

Dons es així com decidim el com i el perqué , que anirem a fer lo pamplines al Bony de Torres.

Una curta i preciosa aproximació (aquí teniu el track) per una fageda de compte de fades us durà a peu de paret , sols comentar que es veu que hi han mes vies pot ser noves , i que aquest fet despista una mica , fixeu-vos en la afoto del començament de via , serà clau per situar-vos........de res majos!!

Una prou bonica ascalada discontinua i variada , amb alguns passatges prou majos , sobre bona roca amb algun punt amb molsa.

La roca sempre de bona a millor , semi equipada de fàcil i bon complements amb trastets que us quedaran sempre de total confiança.

Reunions còmodes tot i que jo no ho vai acabar de gaudir-les del tot ( si si si, vai...no vaig , que som lleidatans recollons).

Del grau direm que el vam trobar quasi tot una mica d’oferta, tret del 6b d’adherència que ens va semblar 8a........o més.

Cony ara em cal una frase per poder encabir-hi “chulitos”........no em surt..... es que mira tu que ens ho fiquen difícil!!

Ahh , val ja la tinc !!!

Heu de tenir molt però que molt en compte , que a no res i ben a prop trobareu lo refugi de Conangles amb de tot i amb quantitat per poder fer-nos el xulets (em prendré una llicencia i hi ficaré xulets  per comptes de “chulitos” , em sona millor ) a la mes que bonica terrassa amb un birrot fresquet a la mà.

Tot i que sense ser una maravella de via , el lloc i les condicions que l’envolten faran que sigui un bon lloc que mereix una visita i mes amb la fàcil possibilitat de fer-ne un parell si no esteu espatllats  com era lo nostre cas.

NOTA: AIXÒ DE DEIXAR DE FUMAR PESA MOLT.

BUCOLIC I ANSIOLITIC

VISTA DES DE L'APARCAMENT

APROXIMACIO DE L'APROXIMACIO

ARRENCADA DE LA VIA 

TENEBROSA VISTA DEL 8a??  D'ADHERENCIA

DE BON  I FACIL AMANIR TOTA L'ESTONA

BONA ROCA

VARIADA DE PASSOS

SOL FINS LES QUATRE

EQUIPADA EN ELS LLOCS CLAUS

FOTO BICEBERRIS 

AIXÒ NO ARRIBA NI A RESSENYA , PERÒ ANEU-VOS ACOSTUMANT AL NOU FORMAT TAL COM ESTÀ LO PATI..........

LO XIST

 

Presó de Capolatell, Busa Nord

No coneixem en absolut aquesta paret i l'Edu ens farà d'amfitrió. Ens promet una bona jornada i serà més que bona; difícil d'oblidar. Sols el passeig paga la pena: visitarem els plans de la Serra de Busa amb boniques vistes cap al Cadí, Pedraforca i Port del Compte, corriols entre vegetació a l'ombra i l'estada a la Presó de Capolatell, emprada a la guerra del francès com a presó natural, ja que sols s'hi pot accedir mitjançant una rampa. O escalant.

L'objectiu són tres vies obertes pel Ricard Darder i l'Edu Plana a la part més occidental de la cara nord. Així, a primer cop d'ull, mirant la ressenya, la cosa sembla factible. Però el nostre amfitrió ja ens avisa que això són figues d'un altre paner. Cal considerar algunes coses.

Primer, aquestes obertures daten de finals de la dècada dels 10, quan un seguit de locals i algun forà s'hi posen, en plena "comunió" amb la roca, com diuen ells. Comunió amb la roca es tradueix com que d'expansions en trobareu menys que les justes i l'exposició serà alta, particularment per als que no estem massa avesats al conglomerat, no sempre bo. El primer tram de la TIM/Ball mut n'és un clar exemple; xemeneia de V amb el primer pont de roca a 10 m., caiguda, no a terra, sinó a uns avencs inferiors, i possibilitats de posar un tòtem bo i poca cosa més. Sort que comença l'Edu i seguirà cap a l'R1 de la Ball mut. Vic i Ari seguiran per la TIM.  Per acabar d'adobar-ho, l'escalada interior d'aquest L1 de la Ball mut és fosca, perdedora, bruta i amb roca no bona. En canvi, el diedre exterior de la TIM fa millor pinta, però presentarà una arribada a la seva R1 xunga a collons que resoldrà Vic.

Segon, la roca de Busa sembla que s'està movent en assentar-se sobre un llit de roca més tova (no sé si argiles, margues o què), però el cas és que aquest desplaçament provoca caigudes de blocs. I l'exemple en directe el trobem a l'arribada a l'R1 de la TIM, que també és l'R2 de la Ball mut. S'hi arribava per un túnel de II, ara colgat de grans blocs i que obliguen a arribar-hi per fora, en un 6a expo, sense poder posar res pel moviment dels blocs. A més, quan arribes a sobre del bloc més gran que no es mou, tens un pitó als peus (abans s'arribava per sota i ara ja no serveix) i s'ha de muntar reunió penjada amb friends grans. Això s'ho gestionarà Vic, després de 60 m. de llarg però quedarà el problema de no llençar runa avall. Edu fa neteja a fons, però aquest tram requerirà compte.

Tercer, acostumar-se a aquesta escalada requereix temps. Aquestes condicions dures: exposició, escalada interior, tridimensional... deuen fer que, a mesura que ho vas controlant, t'hi acabes enganxant. Suposo jo, perquè ni ens hem atansat a sentir-nos còmodes a Busa Nord, però em puc fer una idea, ja que nosaltres també hem acabat sent addictes a la roca variable com la del Doll i la Carbonera.  El cas és que ens plantem, les dues cordades, a l'R3 de la Ball mut. Ari i Vic ja fa estona que hi són, i decideixen sortir pel darrer llarg de la Ball mut, ara ja amb molt bona roca. Edu em proposa que provi la sortida  per la Música sorda, un 6b net, clivellat, de bona roca i que acaba en un 6a, també amb fissura però més trencat. Com portem tota la ferramenta nostra, i la que ens han deixat els veïns a l'R3, aquests darrers metres seran de gaudir, d'apretar fort però sense cap exposició. El que dèiem, un bon final que potser ens farà tornar addictes a Busa Nord. Tot i que encara ens falta molt.

En resum, un excel·lent dia amb un guia de luxe i que acabarem celebrant bevent, menjant, xerrant i rient (que és el més important) en una bonica plaça de Solsona.  

Ubicació. En aquest enllaç hi trobareu el track

Resse de l'Edu Plana

L'Edu al primer llarg comú a la TIM i la "Ball mut"

Vic a l'L1 de la TIM. Edu està per dins, a la foscor

Ari a l'L1 de la TIM

Arribada a l'R1 (Ball mut)

L2 nostre (Ball mut) que enllaça amb l'L1 seu (TIM)

Sortim pel darrer llarg de "Música sorda"

Fotocim

Sortint del talego

Lo Xist

Zuruk zur Natur, 6a (160 m), Paret del Doll

Continuem aprofitant l'orientació oest d'aquest sector del Doll, fugint del sol com podem. Aquesta "Tornada a la Natura" de G. Ullastre i del nostre insigne "follower", J. Marmolejo (J.M d'ara endavant), ens ha agradat força. Tret del segon llarg, la resta és ben bona. Un primer divertit malgrat una arribada matollera a l'R1 i dos llargs finals, de la variant dreta, excel·lents.

Compte amb els ponts de roca ressenyats; no tots serveixen. L'R1 en té un de petat i s'ha de reforçar, com també cal reforçar l'R3. L'L4 té dos ponts de roca trencats  al mur central, en una zona de 6a no fàcil, i que l'Ari s'ha d'acabar de protegir. No portàvem cordinos i no els van poder canviar.

L'aproximació la fem per la baixada del Clot del Miki. Eviteu baixar al pantà i resseguiu el mur superior per un corriol més o menys marcat i fitat. Heu de girar l'agulla de l'Abat per la seva base i seguir fins a passar l'Escolà. L'inici és un diedre prou evident amb una "z" al peu.

Material: uns pocs tascons mitjans, àliens, tòtems, Cam#3, #4 i #5

 

Situació

 

Luichy-resse

"Bonica" arribada a l'R1

Ari encetant un trencat L2

Ella sortint del percal de l'L3

Guapíssim L3

Ari currant-se un treballòs i guapo L4

Fotocim. Anna i Jesús estaven a l'"Homo Dollianus"

Lo Xist (i altres coses)

Des de LoGall creiem que podem respondre això sense insults ni desqualificacions. I si d'això es tracta, J.M., llegeix a Schopenhauer, "L'art d'insultar", encara tens molt recorregut; però anem a allò que ens ocupa.

Qualsevol creació (dibuix, escrit, fotografia...) té associat, per defecte, uns drets d'autor o "copyright". És aquest el mecanisme que protegeix una creació original davant el plagi i el mal ús; i això és així per defecte, és a dir, encara que a l'obra no s'hi mencioni explícitament. En conseqüència i en el cas particular de les ressenyes o fotos que pengem a la xarxa, totes tenen aquesta protecció (deixant de banda els acords que tots signem al donar-nos d'alta a una certa plataforma i que poden canviar absolutament els drets d'autor).  En resum: no, no tenim dret a emprar cap foto extreta de les XXSS que tingui copyright. Però, per regla general, si es fa servir material protegit sota les condicions següents: es fa un ús educacional o informatiu, no se n'extreu lucre i s'hi cita la font, aquest ús il·legítim s'apavaiga, tant, que no sé cap cas on, sota aquestes condicions, s'hagi penalitzat. És exactament el que passa a Cal Gall, informem, no cobrem ni un punyetero duro, i citem les fonts.  

Clar, citem les fonts quan ho podem fer. Si algú penja una foto, en no se sap quin lloc, i a més, no signa l'obra, la seva autoria resta sota supòsit. I aquest és el cas que motiva aquest Xist; la ressenya que publiquem aquí  ens arriba per la missatgeria, la busquem a la pàgina de Fbook de J.M. i no la trobem. Noi, si vols que se't citi, signa l'obra (com fan molts d'altres) i/o publíca-la en algun lloc que es pugui referenciar (com Lo Gall, estarem encantats de fer-ho. O fes-te Gall, és gratuït).

Encara millor, si vols que se'n faci ús i difusió, publica-la sota llicència "Creative Commons" o CopyLeft, com fem a Cal Gall, i així, sense cap mena de dubtes ni ambigüitats, permets a la comunitat  construir coneixement sobre allò que tu has fet.   

Com ja he dit, no dubtem en reproduir a les nostres piulades ressenyes extretes d'altres publicacions (Vèrtex, Guies...) si no hi ha -o no hem sabut trobar- cap altra possibilitat perquè entenem que la nostra intenció és la de difondre, sense cap lucre i sempre reconeixent l'autoria. Excepte si el mateix autor ens demana explícitament que no ho fem. És per això que evitem publicar ressenyes extretes de les guies d'en Luichy perquè així ens ho ha demanat ell; és la seva feina, una enorme i excel·lent tasca i, amb el pa, no s'hi juga.

MOLIERE 285m. 6b+ (6a obligat)-CONTRAFORT DE LA TALLADA-VALL DE MOLIERES

 

Bones Maj@s.

Avui tenim una molt bona noticia.

Ja feia temps que en teníem indicis però cap certesa definitòria , però uns últims esdeveniments junt amb la mes que bona informació que ens proporcionen les noves tecnologies ( ens hem comprat un PEGASUS ) , ara ja podem dir i garantir que lo Jordi Marmolejo segueix assíduament lo nostre blog.

Es per a nosaltres una joia que així sigui , ens fa molta gracia i il·lusió que una vella gloria de l’historia de l’ascalada a ponent  sigui un Gallogüer , això ens dona força i honor per continuar penjant rucades i informació al nostre blog on hi trobareu no tota però prouta informació sobre la seva obra.

Es gracies al Jordi , i a tots vosaltres també , que lo marcador de vistes creixi dia rere dia i que lo nostre blog esdevingui a dia d’avui un dels referents per a la cerca d’informació del nostre esport a les terres de Lleida.

Sols recordar-li que per penjar opinions al nostre blog cal identificar-se degudament.

Gracies a tots , sou molt bona gent.

LA VIA

En principi teníem que ser una collada per anar al contrafort de la tallada , però un petit desgavell... o gran , farà que al final sols lo PARCE i un escaladoret i mataet de nom PEPE  apareguin a l’hora a la boca sud.

Be tant fà a menys serem mes xalarem.

Avui en homenatge al sinyor LLUIS PARCERISAS miraré de fer una piulada en el seu estil.

Un parell d’hores d’aproximació trencacames , que m’han fet esbufegar de valent , ens portaran a peu de paret

Bonica via de plaques a la part de sota , una mica perdedora , pràcticament equipades i amb mes relleus i fissures a la part superior poc o gens equipat.

Dúiem tascons però no els vam fer anar.

A destacar lo llarg quart per mantingut i estètic i lo rader que s’inicia amb una preciosa fissura de punys.

Te algun passatge de matoll tracció que li dona el se punt.

La via es rapela fins pràcticament a peu de via.

RESSENYA DEL MESTRE

AU SALUT A TOT HOM .

FOTOCIM

LO XIST

 

Reincidentes, 6b (120 m), Paret del Doll

Ens arriba per les  XXSS una nova apertura de C. Barri i J. Marmolejo al vessant oest del Doll, just entre la Desconfinats i l'Amagatall de Fantasia. Ens hi posarem amb Ari, mentre que Edu i Vic se n'aniran a l'amagatall. Certament, un cop sota la línia, la cosa fa un cague important. La roca promet guerra -en la línia de les del sector- i els sostres del segon llarg amenacen turmenta. Sort que hi trobarem prou ponts de roca (amb algun pitó) i algun bolt estratègic.

Els dos primers llargs són boníssims; els dos darrers, miserables. Llàstima.

Comença l'Ari per un primer llarg a controlar i una arribada a reunió gens fàcil. Seguim amb un L2 atlètic, on continua la roca d'aquella manera, però es pot gaudir amb les proteccions que hi ha i el que es pot posar. Ens sembla un 6b ben bo. L'inici de l'L3 també pinta bé, però als pocs metres, la xemeneia tomba i la quantitat de sorra que s'hi acumula és exagerada. La tònica seguirà fins a dalt. Ara entenem tota la sorra que hi ha als llargs inferiors, ja que la pluja de merda a l'R2 és constant. Les pluges netejaran l'L1 i L2, però no fa pinta que els llargs superiors puguin millorar molt.

Un bon pla per passar tot el matí a l'ombra seria: fer els dos primers, rapelar -deixant un maillon a l'R2- i anar a per qualsevol de les altres tres.

Material: tòtems, Cams #3 i #4

 

Ubicació

 

Resse de la internet.

Ari a l'L1

Inici de l'L2

L2

Inici de l'L3

Fotocim

Lo Xist