LO GALL: d’agost 2019

dimecres, 28 d’agost del 2019

Gymcama, 6a (60 m.), Paret del davant, Camarasa

A la primavera, Jimmy ens comenta que ha restaurat aquesta vella via. Fa poc dies ens diu que ha obert una nova d'equipada just al costat i decidim aprofitar la tarda. La Gymcama és molt bona, curta però amb un segon llarg de diedre dels més bonics que hem escalat per la zona. Molt poc assegurada però de ben protegir. Les reunions han estat restaurades, s'ha canviat l'únic spit de hi havia i s'ha afegit un bolt a l'inici comú a la nova via. Un únic ràpel ens diposita a peu de via.

L'accés és lo més complicat de descriure. NO es pot accedir per la presa. De manera que NO podeu baixar pel sobreeixidor que us deixa a un corriol que voreja la paret, i NO podreu pujar per una vella escala fins al peu de via. L'alternativa és una penosa caminada plena de vegetació des de la zona d'esportiva de l'aiguabarreix (a la boca sud del túnel) seguint el mateix camí a la inversa, o saltar-se les prohibicions, assegurant-vos però que el nivell del pantà és baix i no hi ha risc que alleugerin. Nosaltres no fem ni una cosa ni l'altra i emprem el servei de teletransportació de Can Pere. Del bar a peu de via. Feu el que feu, entendreu el perquè del nom de la via.

La pluja ens fa retirar de la R1 de la nova via, així que no la piarem fins que no l'acabem. Però pinta bé la cosa i justifica de sobres una visita al sector.

Material: Uns pocs tascons mitjans/petits, àliens, tòtems, Cam#3 i Cam#4

Ressenya Made in LoGall

Ari al L1


Fotocim

Nova via equipada al costat

Lo Xist

divendres, 23 d’agost del 2019

Veintegenarios, 6b+, (170 m), Pollegó inferior, Pedraforca

Molt bona via, recent, oberta al 2015, sobre roca excel·lent. Em permet arribar-me a aquesta raconada de món que encara no havia escalat, farcida de turistes, tot i que pocs escaladors. A l'agost ja se sap, parkings a petar, ramats de gent per arreu, i l'helicòpter de bombers rescatant personal sense parar.

Anàvem a fer The Passenger, però una cordada davant ens fa canviar d'opinió. Ja hi tornarem. Decidim la Veintegenarios que està al costat. I tot just comencem, arriba darrera nostre una cordada. 3 cordades en tota la punyetera paret i anem a petar a les mateixes vies. Coses de la internet. No reconeixem de primeres l'Albert Castellet, però a l'Ari que no se li escapa res m'ho confirma després. Bon tio. Ens explica 4 coses de la via, tot i que recorda poc. Ve a repetir-la i prou bé que li sortirà, encadenant un difícil L2 al qual nosaltres no li encertem el pas.

L'aproximació la podeu fer des de dos llocs. A tots dos heu de seguir la carretera que puja de Saldes al Mirador del Gresolet. Si teniu 4x4 us val la pena seguir les indicacions d'aquí , deixant aviat l'esmentada carretera i seguir una pista. Nosaltres optem per anar al Mirador del Gresolet i pujar pel Refugi Estasen. Seran uns 700 m. de desnivell, forta a partir del refugi, però agradable per l'entorn i per l'ombra entre boscos. El peu de via el teniu a les coordinades N 42°14.013' , E 001°42.542'.

La via arrenca pel bell mig d'una característica mitja lluna. Comença Jesús i es troba amb un V+ que s'ha d'escalar fort, en placa i canaletes, assegurances llunyanes i obligat. Potser el segon més difícil d'escalar. Al L2 surto jo i no li veig el pas de sortida del segon bolt. Passat això segueix menys dur, però sense descans. Escalada preciosa. Com al L3 de l'Ari i el L4 que hi torna Jesús. El tio vol empalmar el darrer llarg (65 m. en total) però li fem desistir per no acabar 4 persones en una R4 incòmoda. Llarg final de tràmit.

I un cop a dalt, una patejadeta de 20' ens deixarà al cim del Pollegó Inferior. D'aquí, en 1h i 20' baixarem per la normal fins al cotxe. 7 hores de cotxe a cotxe. Guapo lloc i amb ganes de tornar-hi.

Material. Equipada, però algun àlien i algun tòtem no us sobraran