Gritos y Susurros (Diedre Gris), 6a+ (V+ ob). 410 mts, Paret de Catalunya, Montrebei

Diuen que és una de les vies més repetides a la paret de Catalunya. I no és d'estranyar ja que és una meravella. L'aproximació és molt guapa i tranquil·la des de Pont de Montanyana, el traçat és lògic, presentant trams on escales de tot; diedres, xemeneies, sostres, flanquejos vertiginosos i poca placa, en un entorn inigualable. La via no té cap llarg lleig. Cap.  Fins i tot el llarg de sortida és bonic. L'equipament és pobre i vell en alguns casos, però tota la via és de fàcil protecció. I el grau és prou assequible.

Total que ens apleguem amb l'Ari i l'Edu i a les 10 comencem a caminar des del pàrking. Confiats en tenir tot el dia de llum pel davant, ens vàrem prendre l'escalada com el que és, un regal. Com si fóssim davant un pastís, assaborint cada llarg, amb tranquil.litat,  ben segurs i amb ganes que no acabés mai. I així va ser que vàrem sortir de nit  :-)

Preocupat jo perquè la baixada a les fosques pintava xunga, no comptava amb l'olfacte de perdiguer de l'Edu i el suport logístic extern del Víctor Francia que ens tramet una topo de baixada i ens diu que tranquis, que el camí està fitat. De manera que seguint les fites que surten en direcció nord, perpendicular a la paret, la baixada esdevé un passeig agradable d'un parell d'hores.

La via no cal piular-la. La trobareu descrita arreu. Sols destacar que es poden empalmar alguns llargs malgrat no ser una cordada d'empalmadors nats com la Almarza-Salla  ;-)  Nosaltres ho vàrem fer amb els L3-L4 i els L8-L9. Llargs a destacar són aquests L8-L9, que empalma l'Ari, amb un super-sostre al L9 amb una pinta terrible però que es fa bé gràcies a les super-bústies que té i el treball de peus en diedre. I també destacar el L11, potser el més dur, per la seva continuïtat i verticalitat, però on es pot posar de tot i més.

Hem trobat a faltar alguns claus en algunes reunions, de manera que us caldrà reforçar-les, però en general són còmodes. Fins i tot la més penjada (R8) permet fer una bacaina i tot.

De material anàvem ben sortits; tascons mitjans, doble joc de tòtems, àliens, cams del 2 al 4 i 15 cintes (si poden ser la major part extensibles, millor).

Una immillorable manera de celebrar un 52è aniversari en un magnífic entorn i millor companyia. Gràcies.

Luichy ressenya

Ari arribant a la R1

Impressionant flanqueig L2

Inici del L3

Edu currant-se l'L7

Sortida del sostre L7

Ari al sostre del L8

Sosrtint del sostre del L9

Edu arribant a la R11

Fotocim nocturna

Lo Xist

EL TEMPLO DE LOS SUEÑOS V+/A0 -PEÑA PREDICADERA-HUESCA

De tant en tant els galls ens omplim de valor i sortim del galliner amb esperit de Marco Polo per tal de conèixer mon.

Aquest cop ens atansem fins a PEÑA PREDICADERA un racó especialment bonic de la marabelloosa SIERRA DE GUARA. 

La roca especial per lo diferenta i bona , una mena de conglo de roques calcaries.

Tot i que es veu que hi han vies de tot podem dir que es un paradís del LOVE CLIMBING.

Cal tenir en conte que sols hi poden aparcar set vehicles i en el lloc marcat , i si no en feu cas vos multaran….així es garanteix que no es massificarà la zona  ,cosa d’agrair.

Ens apleguem lo Cesar, lo Jésus,lo Pinto i jo , els nois no volen parar a fer un cafè pel camí ni que els matin , tot dient que no trobarem cap bar de cami….la veritat es que aixi va ser , o sigui si voleu fer paradeta o surtiu de l’autovia abans o cagada roc.

Sort que avui anem amb la preparadíssima furgo del Jesus i en arribar es transforma en un perfecte bar i ens ofereix un bon cafè amb mel , tot un luxe de Company.

Lo Pinto i un servidor anirem a fer ESPOLON ESTARLUX i JABALI ERRANTE que com que ja estan piulades no en farem ressenya , no sigueu ganduls i cerqueu-les al blog.

Lo Cesar i lo Jésus aniran a fer la TEMPLO DE LOS SUEÑOS.

Diuen que la roca espectacular , lo traçat preciós , l’equipament del tot generós  i en amunt , del garau que V+/A0 obligat i si no voleu patir que dugueu un pedalet per que en algun cas caldrà estirar-se per arribar a la següent assegurança.

En un dels  trams marcats de 6b+ hi trobareu uns passos que poden ser 7a+/7b? , el que vol dir que podría quedar V+/A0 o 6a+/A0 o 6b+/A0 o 7? o V+/A0-6a+/A0-6b+/A0/7? que si li sumes ( X/ 2p*+&) et donarà la mitja de grau per m2 , cal tenir en conte que hauríem de descomptar les xapes per llarg (–21) afegint la verticalitat (+90º) que tot junt us donarà un embolic i un mal de cap que no us cal per a res.

Bueno que si feu V+ ja hi anireu be , sols que haureu de pedalar una estoneta ¿ entesos?.

El peu de via preciós , d’aquells que desperten els sentiments mes carinyosos ( no se que hi devia passar allí per que diguin això…).

L’aproximació uns 20 minutets i la retirada en ràpel per qualsevol via de la dreta que arribi al cim o també caminant cap a la esquerra tot i que es veu que mes llarga.

TOT PLEGAT UNA BONA ZONA EN UN BON LLOC I AMB BONA COMPANYIA.

 RESSENYA DE SUEÑO VERTICAL

 BAR CAL JESUS

 LOVE CLIMBING TOTAL

 PRIMERA PART PROU VERTICAL 

 MAGNIFIC CAMBRER I MILLOR ESCALADOR

 ORGASMIC  LLARG DE V+ 

 FOTOMANOLETSCIM

 LO PINTO AL ESPOLON

 MES PINTO NO SE ON

 

 LO JESUS FENT DEL NEGRE DEL GUASAP

FOTOSENGLARSCIM

LO XIST

L'avi de la mel (6b ob), 180 mts, El Peladet. Terradets

Mai havia estat en aquesta paret i l'Ari em porta. Què més es pot demanar ?
L'aproximació és d'una mitja hora de pujada. Per trobar la via heu d'arribar a una enorme balma, on trobareu inscrit FP (La Festa del Paca). Passada aquesta via, després de 3 llosses tombades, i abans que la balma s'acabi, heu de veure un spit i 2 bolts del primer llarg. Per arribar a l'spit caldrà pujar-se a l'arbre. El dia que es mori, s'ha acabat de fer en lliure.

-L1 ja comprovem la qualitat de la roca. Boníssima i molt adherent. Aquest llarg és un 6a senzill. De fet, tot el grau de la via és prou amable. Crec que sol hi poso un tòtem
-L2. Surt l'Ari per una placa amb bolts allunyant, però amb possibilitats de protecció
-L3.  hem de vorejar un sostre on hi posareu els friends grans i on trobareu la dificultat del llarg. Veureu un bolt a l'esquerra i a partir d'aquí la cosa és més senzilla
-L4. Boníssim llarg amb 4 bolts a la primera meitat. Es pot completar amb quelcom més. Llaceu l'arbre i a posar-vos a la fissura neta. S'ha de treballar. Bon 6b de protecció que l'Ari es treballa perfecte.
-L5. La part dura a l'inici. Passats els 2 primers bolts la placa perd cantos. Puc posar un alien i un totem, i he de flanquejar a buscar el diedre de l'esquerra. Se'm va un peu i comprovo la qualitat del material flotant actual. En altres temps hagués estat un bon pinyo. I torno i un cop acabat el flanqueig, el diedre és plaent fins la reunió.

La retirada en 3 ràpels. Nosaltres ens hem saltat el de la R3 a buscar un 10 mts més avall, ja que estava en millors condicions. Compte que les cordes arriben in-extremis.

Material. Aliens, tòtems, Cams fins al 2 i fissurers petits.

Ha estat una molt bona via amb una roca increïble. El grau és amable però obligat. Amb ganes de tornar-hi.

Luichy Ressenya

L1 arborícola

L1

L2

L2

L3

Ari al L4

L4

L5

L5

Fotocim

Lo xist

Kafarnahu, 6b+ (6a/A1 ob), 90 mts. Paret del Dispensari. Camarasa

Aquesta via la precedia una fama de pas dur protegit amb un spit trentagenari i un fantàstic 3er llarg. De manera que ens apleguem el Pepe, l'Òscar, un trepant  i jo i anem a veure com està el percal.

El 1er llarg té 3 o 4 spits al diedre inicial, i cal protegir-lo amb un parell de tòtems per arribar a la reunió (en pèssim estat per cert). Al 2on surt Pepe i decideix deixar la feina de canviar l'spit a nosaltres. Prova, però la cosa està dura i ell espès. Allà on tothom diu que no s'hi pot posar res, ell posa de tot i surt com un rei, després de foter-se un bloc als morros, això sí. Jo surto a provar en lliure, i sol li veig color per la dreta de la panxa. Després d'un primer vol (de segon) hi torno i surt. Deu ser 6b+. No sé com collons graduaven abans o a què dimonis equival el VIa de la ressenya. O si s'ha trencat alguna cosa. El que està clar és que l'spit que protegeix el pas les haurà vist de tots colors. El canviem, amb permís de no sé qui, de manera que ara podeu volar tranquilament. El 3er llarg és boníssim. Surt l'Òscar i se'l poleix ràpid. Estem d'acord en que el diedre serà 5è fàcil, però la travessa sota el sostre és un bon 6a o 6a+. Això sí, protegida amb un pitó i un parell d'spits. No fem el darrer llarg i rapelem per la xemeneia Gutièrrez-Ruiz fins a la nostra R1, i d'aquí avall.

De material us caldran friends dins al C#2, repetits, en funció de la vostra alegria protegint el diedre del 3er llarg.

Ressenya del bar

L1

L2. Pepe abans de foter-se un pedrot als morros

El mateix analitzant el pas xungo

Òscar al L3

Sota el sostre i a dreta

Fotocim alegre

Baixant

Lo xist.  Compte amb els selfies. Els carrega el diable

Intríngulis (A1/6a, 90 mts) + Cantomania (6c+, 70 mts). Paret dels Heretges, Camarasa

Avui tocava fer metres a Regina amb Salla, però se'm complica el matí i quedo tard amb Ari  per fer una via que ens recomana Víctor F. del mestre M. Solís, Intríngulis. La trobareu a la paret dels Heretges, a la dreta del Sabardó. El primer llarg és un diedre actualment impracticable per la vegetació, de manera que aprofitem una línia de bolts just a la seva esquerra per arribar a la R1. El segon llarg és l'identitari de la via. És magnífic, amb bastants proteccions (pitons, burins i algun spit) a la primera meitat que és on es concentra la dificultat. Sortint del sostre s'arriba a un punt on trobareu 2 burins amb xapa i un pèl més amunt, un pitó. D'aquí al següent pitó la progressió en lliure és molt complicada, de manera que decideixo manxar del pitó i resoldre el pas. La resta es fa bé. Un spit us marca el canvi de diedre, i a buscar un arbre en un altre diedre. La R2 està a la dreta de l'arbre (no es veu).
El tercer llarg és pur artificial equipat amb burins ara rovellats. Se'l curra l'Ari i no ens agrada massa. L'emoció és com arribar d'un burí a l'altre, i si aguantaran.

Baixem a peu, mengem una mica, recollim al Víctor i tornem als Heretges a canviar de xip radicalment. Ens posem en una zona de 3 vies equipades que comparteixen el primer llarg. D'esquerra a dreta Pilosofia (7b), Cantomania (6c+) i Kalahari (7a). Aquest primer llarg comú (6c+) té un pas a l'inici dur, regletero i de posar bé els peus. Després es fa bé fins a la R1 que és un sistema de cadenes. La idea és continuar el llarg de 6c+. No sé perquè, però estic convençut que és el de l'esquerra, de manera que li toca a Víctor i l'enviem cap a l'infern. Veig que la cosa no pinta bé quan comença a pillar-se de les cintes passat mig llarg. Està clar que això no és 6c+. De totes maneres el tio arriba a la R2,  li diem que desmunti, i surto per la via central que aquesta sí és la que toca. És un llarg extraordinari, vertical, llarg (35 mts), amb bons cantos, sense passos difícils, de continuïtat i amb un sol repòs a mig llarg. Amb pila es fa bé

Material: A la Intríngulis cal 1 placa recuperable. Portem àliens, tòtems, tascons i C#2 i C#3. I streps pel 3er llarg.

Intríngulis. Ressenya del llibre d'Escalades al aNoguera (J. Marmolejo i J. Escuer) 

Intríngulis. L1

Intríngulis L2 

Intríngulis L2

L'Ari a 'inici del L3

Intríngulis. L3

Fotocim

Víctor a la Pilosofia i deixant-se les cintes

Pilosofia

Ari a la Cantomania

Bon repòs

Lo Xist