Encara que m’estigui mal dir-ho resulta que no
coneixia gens el RIPOLLES no hi avia estat mai.
Tinc uns dies i decideixo solventar aquest
fet.
Com no trobo amb qui anar-hi foto el camp sol
i la primera nit decideixo passar-la al ras com fa temps que no fai , trio un racó
de la pista que puja a FONTALBA.
Quant ja
soc al raco adient , manego la desplegamenta i decideixo que em soparé
un raviolis de carn a la Bolonyesa…metre estic a la fenya sento una mena de
bram-udol als collons d’andares “ deu
ser un gossot afònic” no en foto ni cas i jo de cara al tall… però aquell bram
no deixa de sonar de tant en tant i cada
cop mes a prop “ serà un cérvol que s’ha deixat ells collons en un esbarzer”.
Però
arribat un moment ja paro l’orella per mirar de poder saber que collons es allò
que no he sentit mai mentre remeno un pot de salsa que fot una oloreta de
collons de mico.
Ja amb la forquilla a la boca el torno a
sentir i fort , aquest cop sembla que surt del pinar de l’altre costat de la
pista…es en aquest moment amb la gormand
flaira del meus raviolis envaint lo paisatge que m’imagino un os amagat radera
d’un pi ensumant fent babarelles , engrescat de goleta fent els seus números per saltar-me sobre i empaitar
ell els raviolis ,d'un salt sarpo les claus del cotxe i per si de cas soparé tancat dins del
vehicle.
Un cop a cobert agafo lo mòbil i busco per la xarxa quin collons de siroll fan els ossos ,mareta meua es el bram que estic sentint tota l’estona , aquí
es quant se’m acaben les ganes de dormir al ras.
Ho tinc tot escampat per fora , al cap d’una
estona deixo de sentir-lo i en un rampell de coratge surto llampat arroplegot
tot de qualsevol manera al maleter i de cap al camping que hi fa mes bo.
L’un dema volia anar al Dent d’en Rosell i
mentre preparo la ferramenta para a la bora un paio molt ben trempat i em diu
si vui escalar amb ell , ostia fira feta.
Resulta que es en Joaquin Gil que te els
collons pelats de voltar per aquestes contrades , em farà de mestre i guía de
la zona , ole tu quina sort.
Diu d’anar a fer la TARDOR DEL POBREPUTA o
algo semblat , la ressenya us traurà de dubtes.
Es una via bastant equipada amb una mica de
tot, de mes nou i de museu , encara que hi han menys claus del que diu la
ressenya però que no es troben a faltar , tots els llargs tenen el seu pas o passos
a mi els que mes m’han agradat el segon i lo tercer , que lo Quim m’els cedeix amablement , mola aquesta gent que no
tenen fal·lera per fer lastir no com altres Galls.
No m’allargo mes que la xarxa en va plena.
Després ja mes sol que un mussol aniré a
tastar una via que l’Asin i lo Jaumegrim deixen molt be ,la ADICTES AL
DISOLVENT de la que també trobareu bona
piulada als seus magnífics blogs.
Aquesta ja es una via mes comercial allò que se’n
diu LOVE CLIMBING una mica molsosa però
divertida i sense cap estrés , jo l’he fet en tres llargs…es que quant vas sol
es al inrevés a mes metres la corda pesa menys , d’aquesta no he fet fotos per
que les fotos sol surten un nyap.
A es millor de totes totes baixar per l’aparcament
de sobre de la paret.
VISTA DE LA DENT
RESSENYA DEL MESTRE
RESSENYA MANGADA A LA XARXA
LO QUIM AL PRIMER
SEGURAMENT AL PAS MES PUTA DE LA VIA...RELLISCOS A MATAR
LO TERCER PRECIOS LLARG
LO QUIM PASTANT
AFOTO TIPICA DE LA VIA
LO XIST