Ressenya de Felix Escobar i Jose Fernandez
(sortida pel "Trono")
Ressenya integral de LapandaMontañera
Dissabte de “Vigilia en el Fire”. No, no es que
s´hagi ensorrat el fantàstic monòlit, tampoc es que tots els ascaladors hi hagin
anat a resar , es que aquests Caracoles Majaras han volgut rendir
tribut als ascaladors Maños mes
atrevits que hi ha hagut, Alberto Rabadá
i Ernesto Navarro i que ens van deixar a la Nord del Eiger. I per que
rendir tribut? Pos perquè aquest cap de setmana es complien 51 anys de l’apertura
de la Rabadá-Navarro al Fire (ells la van anomenar Felix Méndez)( mes informació al bloc A0 a vista) i com no ho varen poder
celebrar l’any passat i los Manyos ja se sap que son molt tossuts, pues…. ¿”Por
qué no este”?.
Dels de Lleida ja se sap que som uns xafarders i
si a sobre si afegeix la connotació GALL, el “tinglao” esta servit….. a posar
el bec a Riglos i conèixer gent. Dit
i fet, arribem a Riglos i al refugi
comencem a patinar del munt de babes de Caracol.
La trobada amb la gent es fantàstica, conec per fi al Inazio, i mentre ens anem
presentant, els del refugi ens preparen uns bocates per amenitzar la tertúlia
matinera. Ves per on que apareixen la Vicky i lo Juan Carlos, dos companys de
Lleida que també han triat Riglos per
passar-hi el cap de setmana.
Cal decidir on
anem a gratar la pedra, la idea era anar a fer la J.A.Sanz al Frechín, però
lo “Manolo” del Nico dicta sentencia i proposa la Mosquitos al Mallo Visera.
Ostia!!!! La Mosquitos , que no ens passi
res. Enfilem camí amunt i en arribar al peu de paret ja fot mal lo coll de
mirar amunt, sobre tot al Juanito i al Sergi, lo Nico ja s’ha encordat. Hi ha
una cordada davant que han vingut des de Brussel·les
(gent del país i d’allà) son la Laura, l’Anne i lo Franc, amb els que anirem
petant la xerrada tota la via. Apareixen també tres nois d’Alacant que aniran darrera nostre i amb els que també riurem
sovint. Ens creuem a la R3 amb uns Valencians
que van per la Zulu Demente i després
un Madrileny i un Canari darrera seu. Això es una de les meravelles
de Riglos.
De la via poca
cosa puc dir que no s’hagi escrit ja, molt recomanable per l’ambient
extraordinari que te el Mallo Visera,
l’equipament es bo, la roca molt bona tot i que cal estar atent com sempre a Riglos, una mica “sobada” i algun “bolo”
relliscós. Llargs atlètics i el flanqueig fins al “trono” espectacular. Lo que
si os puc dir es que he mirat un munt de vídeos de l’entrada al “trono” i cap d’ells
ho fan arrossegant lo cul com vàrem fer lo Sergi i lo Juanito i es que tenim un
cul de bon GALL. A dalt del “trono” vàrem optar per sortir per la dreta , el
cansament i l’hora , ho va decidir. Cal vigilar i fer la sortida encordat.
Resumint : un gran
dia d’ascalada en tots els aspectes, vàrem conèixer un munt de gent als que
volem saludar des de aquest Bloc i
posem les fotos com a tribut. Tambe volem felicitar desde la redacció de LO
GALL a tots los CARACOLES MAJARAS pel bon grau de participació que va tenir la
seva idea, s’ens va fer tard i no ens varem poder acomiadar. Gracies amics.
Lo Nico al L1
Los d'Alacant
Los de Brussel.les
Lo Juanito al L1
Lo Nico al L2
Gent per tot arreu
L'Anne i la Laura
Lo Juanito amorós
Lo Nico al L3
Idem
Un Italiá a La Fiesta de los Biceps
Lo Juanito arrivant a R3
La Laura , l'Anne i lo Franc a R3
Lo Nico a R3
Un Valenciá a la Zulú Demente
Lo Nico al L4
Mes amunt
Los d'Alacant a R3
Los Valencians a la Zulú
Lo Juanito al L4
Lo Nico començant la travesia del L5
Lo Canari a la Zulú
Lo Juanito a la travesia del L5
Lo Nico al "trono"
La Laura, lo Franc i l'Anne al "trono"
Un d'Alacant a la travesia
Fotocim
Fotocim tots
LO CLIP :
Los pares no canviaran mai
6 comentaris:
Ara si que tinc enveja!! Més que galls, sou unes arpies, mira que anar a la "Mosquitos" i no dir ni piu!!. De tota manera, encara que no us ho mereixeu, felicitats per la via... als retratos feu cara de felicitat i de patiment... la barreja ideal per uns "ocellots" com valtros.
Llauis si vols tornem,lo faig baratet lo de fer de lastir amb un bon cafetó i bona companyia quant vulguis.
Petonetsss.
Gracias por vuestras palabras y un placer encontrarnos, han sido cinco dias llenos de momentos encantadores y muy sinceros.
Que el espiritu R/N nos posea. Inazio
Inazio el placer es nuestro por haber disfrutado de vuestra compañía y una causa tan loable, un dia magnifico, RIGLOS siempre estara en mi corazon.
*Tengo pendiente la vía repisas herbosas y alguna mas de la zona.
DISFRUTAR Y SER FELICES, fins aviat.
Lo Niko.
ole, ole ole
ballant sardanes Juanill...
Publica un comentari a l'entrada