diumenge, 30 d’octubre del 2011

29 d'Octubre de 2011-MALLASCALADA

     Tal i com varem amenaçar en lo INFOGALL del 15 de Setembre de “los corrientes”, aquest dissabte ens varem trobar al bar de lo Jaume a  Sant Llorenç de Montgai , una quantitat desmesurada de gent . Vinguts de tots els racons del nostro País, los GALLS han acudit a la cita de la “MallaScalada”.                                                 
      Los del C.R.E.S.T.A. (Centre de Recerca i Estudis Sistemàtics en Temes d'Aventura) creuen que aquesta migració ve motivada per un afany d’aparellament entre GALLS de diferents tendències . No acaben de especificar quines tendències, diuen que tot son hipòtesis, que encara s’esta desenvolupant lo treball de camp i que les conclusions son difícils d'afirmar.
      Deixant de banda aquestos tecnòcrates, cal dir que lo bar del Jaume es va convertir en un corral improvisat on tothom cloquejava a lo ample i amb un nivell de decibels que : riu-te’n de les granges del Guissona. Desprès de fotrens fins al cul de “panís”, “carajillos” i “tallats”, (lo Llaouis, no va pagar ni un cafè, nomes a la Llona) marxem tots uniformats, amb les “Malles” ben cenyides, cap a l’esplanada on es farà el passi de models.
     Arribada a l’esplanada, nomes i falta l’alfombra vermella . Tots los GALLS parlant a l’hora que si “les meves malles son mes xules”, que si “les teves et van petites” , que si “quina merda de malles que portes” que si “com et vegin los veïns…” en fi, el nerviosisme típic d’un acte popular d’aquest calibre.
     Aquí teniu un petit reportatge de la fastuositat dels models presentats i dels Top Models que han lluit aquestes malles dignes de museu algunes i unes altres dignes de fotrels-hi foc directament, inclòs lo Top Model. Espero que os faci la mateixa vergonya que a nosaltres, es a dir : cap ni una. 
 Nervis abans de la desfilada
Entre bambalines

Va obrir la desfilada lo Lluís
 Les Malles, de disseny i adquisició a les terres Andines, s'arrapen perfectament a la cintura realçant la feina de molts anys de menjar "panís"
Pel darrera , la definició encara es mes lloable i ajuda a la reflexió del perquè de les coses.

Lo següent en desfilar ha sigut lo Juanito. Aquí el veiem amb unes Malles de disseny post-maig del 68 amb clara tendència GALL , barreja de colors i serietat.
 Lo Juanito ens fa una proposta dirigida a la provocació de les masses sense perdre la subtilessa
Quina cama mes guapa que fot lo Juanito!!!!!!

Ara li toca el torn a lo Oscar. Ens presenta les Malles "prejubilat" on la falta de colors i ostentacio ,defineixen clarament el mal moment pel que esta passant aquest colectiu

Les hechures, no obstan, remarquen fidelment les zones mes amables d'aquest gran Top Model

Aqui teniu lo moment mes esperat per tots els asistents. Lo Pepe lluint unes Malles-paqueteres de tall post-modern amb clares provocacions visuals i reafirmacions de lo que ha des ser un SUPERGALL.

La emocio era tan gran per part del Top Model que la organitzacio el va tenir que aturar, perque se les volia treure i ensenyarles a tothom.

Lo Llaouis per la seva part ens va deleitar amb unes Malles-marianos modificades. Es nota clarament que se'ls hi ha tret els botons

Lo Llaouis va optar per posar-se uns abalorios (cintes,motxila,casc, corda....) per tal donar força a la presentacio.

Lo Mingo per la seva part ens ofereix unes Malles-executiu, amb les que pots anar per tot arreu sense que  t'assenyalin amb el dit

La part posterior remarca l'entrecuix i la seva brillantor fa recordar els pantalons que portava un professor nostre de dibuix.

Lo Sergi ens presenta unes Malles de CachaiMira, comprades a la fantàstica botiga del Garreta i de les que solament n'hi ha dos unitats en tot el mon.
 La caiguda i posició de les mans denoten el confort de les Malles i lo lumbago que te lo Top Model
Quin cul mes guapo que fot aquest Sergi.

Les nenes GALLS varen tenir unes desfilades desiguals i sense massa motivació, creiem que influenciades pel gran desplegament de colors  i "savoir faire" dels Top Models presents.
 La Isabel "pillada"  a traicio amb unes Malles-piji, tot i que lo Juanito dona el vist i plau
 La LLona, ja fora de concurs, va fer unes volades encisadores. No sabem si eren Malles o un Pijama

Fi del passi amb tots o casi tots els integrants de aquesta edició de la MallaEscalada
 Pel davant i........
Pel darrera.

LO XIST:

 Estadísticas del cuerpo humano:
> 
> 
> Los alimentos tardan 7 segundos en ir de su boca al estomago.
> 
> Un pelo humano puede soportar el peso de 3 kg .
> 
> El pene de un hombre medio tiene tres veces el tamaño de su dedo pulgar.
> 
> El hueso de la cadera es más sólido que el cemento.
> 
> El corazón de una mujer late más rápido que el de un hombre.
> 
> Hay alrededor de mil millares de bacterias en cada uno de sus pies.
> 
> Las mujeres parpadean dos veces más a menudo que los hombres.
> 
> La piel de un humano pesa 2 veces más que su cerebro.
> 
> Su cuerpo utiliza 300 músculos solo para mantenerse en equilibrio
> estando de pie.
> 
> Si su saliva no puede disolver algún alimento, no lo puede saborear.
> 
> ...................................................................................................
> 
> Las mujeres ya han terminado de leer este mensaje..
> 
> Los hombres siguen midiéndose el dedo pulgar.

dimarts, 25 d’octubre del 2011

22 octubre 2011 EL PURO Camarasa, via FIESTA VIKINGA 6c 80mts.

Com que lo Pepe és un gall una mica raro, només surt de nit i al dematí no s'aixeca d'hora per fer un bon kikiriki, tot tornant de Finestres, lo Nico, lo Franc i lo Llauis, quedem amb ell a Camarasa per anar a repetir la Fiesta Vikinga al Puro...Més que res perque lo Nico no para de dir-nos que és una via guapa, plena de forats i que lo grau no ens ha d'espantar que és pot fer... total, desprès d'una parada a repostar energia i colesterol,  reunits el quartet de galls, ens dirigim cap al Puro. Cal remarcar que veien los preus del café tan asequibles, lo Llauis els va pagar sense "rechistar" i amb una certa alegria, per  no haber de  tornar a caure en els errors del passat...

La sessió vespertina d'escalada s'organitza en dues cordades, un gall manolo i un gallito a cada cordada, així doncs cordada Pepe-Franc, cordada Niko-Llauis.

Per arribar a peu de via des de Camarasa us heu de dirigir cap a la central de Camarasa, aparcar al final de la carretera que porta a la presa, des d'allí no es pot triar massa opcions per arribar al peu del Puro, així que agafar el corriol i cap amunt, com si anéssim a fer la Directa al Puro. 

Sembla impossible que encara s'hi pugui encabir una via al Puro, sense xafar-ne cap!!, però és que estem parlant que la oberta lo"puto"amo, lo Juan Gutierrez!!. Com gairebé sempre, això és sinònim de via guapa, guapa, i amb l'equipament reglamentari, i la roca de primera.
La via està just a la dreta de la Directa al Puro, arrenca per un mur desplomadet ple de forats. Parabolts molt visibles des de terra.

Ressenya made in Lo Gall
La via comença amb un mur desplomadet ple de forats, però en el que cal col.locar-se bé per no col·lapsar-se, i sobre tot no malgastar forces ja que tot el llarg és molt intens i encara que sembla que a mitat del llarg hi ha algun repòs, la cosa no afluixa fins arribar a la reunió. Son 30 mts de continuïtat i exigència. Com era d'esperar lo Nico i Lo Pepe el varen encadenar a vista!, i lo Franc i lo Llauis varen fer una cosa que aparentment semblava ascalar, però al nostre galliner normalment se'n diu "acerdar", és a dir astirar de les cintes com un "cerdo covard".
Lo Paepe als primers metres de la via
Aquest Paepe, que troba repós en uns llocs!!
Lo Franc seguint al Paepe, al L1
Lo Nicut en el mur de sortida del L1
Lo Llauis arribant a R1

La via té tres llargs amb les reunions perfectament equipades, però nosaltres, la varem resoldre en dos, empalmant el 2on i el 3er en un de sol, que dona un llarg de quasi 50 mts, molt variats: bavaresa, fissura, diedre, pujar damunt un mini-puro... distret, distret... En aquesta part de la via el grau ja és més apte per tots els galls.
Lo Nicut al L2, disfrutant de la roca
Tot i que lo grau és més assequible, hi ha algun passet....
i molta verticalitat
A mesura que ens apropem al cim, los Galls es relaxen,
tot i que la via no perd gens d'interes fins a dalt
 Deu de ser per la cafeína, la cara de velocitat del Llauis

 Mireu quins "manolos", estan serios, per disimular
l'alegria d'encadenar a vista

Com que portavem cordes de 60 mts. varem baixar en dos rapels, per la Directa. Un rapel curt de 20 mts fins a la darrera reunió de la Directa, i d'aquí un de 55mts fins a terra.
Una floreta delicada per una jornada d'ascalada inmillorable
 
LO XIST








dilluns, 24 d’octubre del 2011

22 d'octubre 2011 FINESTRES, via PLA-DUR 6b 60 mts.

De fet, els divendres al vespre lo galliner normalment està esvalotat, però hi ha dies que gairebé és impossible d'entendres:- que si jo aniré a fer kikiriki allí, que nosaltres ens agrada més anar a fer cocoroco, que si tinc la cresta despentinada i aniré a la peluqueria... - . En definitiva multiples opcions per que tots los galls puguin satisfer les seves ansies de trepar per aquests mons de deu.
Així doncs lo Nico, lo Frank i lo Llauis, los galls de poble que tenim la ploma  lluenta, per allò de la vida sana, ( els de la capital,  porten una vida més artificial i de vici... i ademés no és prenen uns cafés tan bons com los del bar del poble, que damunt son baratets, baratets!!!), ens dirigim cap al poble deshabitat de Finestres, a tocar de les aigues del Pantà de Canelles.
Ja fa uns anyets (10 anys) lo Joan i son pare ,lo Llauis, varen obrir una via de dos llargs, equipada amb espits al mode escalada esportiva, de dos llargets a les increibles crestes    de Finestres.
Tot i que cal fer un tram de pista una mica llarget (12 km), el lloc i la via valen la pena per ser espectaculars.


 Les espectaculars crestes de Finestres

 Per arribar-hi cal anar per la carretera de Viella, i al mig de la gran recta que hi ha desprès de la gasolinera el Portal del Pirineu, agafar el desviament cap a Estopinyà, passant per davant de l'aerodrom. Seguim direcció Estopinyà, obviant el desviament cap a la presa de Canelles, i just quan anem a girar una corba (es veu una torre metàl.lica d'una antiga mina) que ens quedaria el poble al davant, hi ha una pista que surt a mà esquerra i que seguint els cartells ens portarà fins al poble de Finestres (conteu 1/2 hora de pista, que amb una mica de compte és pot fer amb vehicle normal). Podem aparcar el vehicle just passat el poble, on hi ha el cartell que indica el corriol que porta cap a l'ermita de St. Vicenç pel vessant nord de les crestes, nosaltres em de dirigir-nos al vessant sud, i pel terreny més lliure de matolls (lo millor és anar circulant separats uns 30 mts de les crestes) baixar fins arribar davant de  la punxa de la cresta que queda a ran del màxim nivell del pantà. Espits molt visibles a peu de via.

Ressenya made in LO GALL
 
Lo Nico, que es un manolo com la cresta d'un gall, la va encadenar a vista de dalt a baix, i els altres dos, de segons  també la varen encadenar. Això només ho remarquem per fer enveja a tota mena d'aus, però sobretot als altres galls, ja se sap que en un galliner sempre has d'estar a l'aguait per no perdre la teva posició jerarquica, que llavors et pots quedar fins i tot sense tocar gallina!!.
Lo 1er llarg té 30 mts exactes, i s'enfila fins una mena de feixeta que queda just a la meitat del recorregut de la via. Podriem dir que té un pas cabró d'entrada ( molt ben assegurat) i un mur , amb una roca que fa plorar de lo bona i plena de cantos que està . Li podriem donar V+ orgàsmic.
Lo Nico al passet de V+ d'arrencar la via
assegurat pel Llauis
entran al muret "orgásmic"
Lo Franc pillant canto gordo
Lo Nico arribant a reunió
  Mireu quina rialleta fan lo Nico i lo Llauis, a la
reunió, a que es nota que han quedat satisfets?

Lo 2on llarg també és de 30 mts, i és tot ell un mur vertical a 89 graus, amb canto per tot arreu, li em donat 6b excitan, més per la continuitat, que pels pasos concrets molt dificils. Lo d'excitan, es perque arrives a dalt amb els braços inflats, vaja com si tinguesis una erecció de braços...
Lo Nico arrencant lo L2
Tot i ser una placa de cal deu i sa mare, has d'ascalar amb una certa técnica
Va ser un mati amb molt bona temperatura, que va obligar
a la utilització de magnesi a dojo
El que s'endivina en la foto..., lo Nico gaudint de la continuitat del llarg
Lo Llauis apretant lo cul al començar el L2
Lo Franc apretant-ho tot a la sortida del L2
 El cim de la cresta és molt estret i aeri, un Gall va tenir que fer
la fotocim als altres dos

Les reunions estan equipades per rapelar. Amb dues cordes de 60, és baixa amb un sol rapel (com fet a mida), si aneu amb simple, doncs, dos ràpels de 30.

Rapelant amb cordes de 60, de dalt a baix

Per amortitzar la jornada, és poden fer també dues vies curtetes que hi ha en alguna de les punxes de més aprop del poble (la balconada V+, i l'altra ¿? ), equipades per fer en esportiva, d'uns 12 mts. De tota manera la Pla-Dur, és una via guapa i amb roca inmillorable, que no us deixarà indiferents, a més d'estar situada en un indret espectacular.
La floreta del dia, que no es de Finestres, i que ara está tot molt sec

LO XIST: