dilluns, 29 de gener del 2024

APATXE REBEL 175m. V+ Ae OBLIGAT-PARET BUCOLICA-ALT URGELL

 

Un dia qualsevol a Urgències de l’hospital Arnau de Vilanova.

Arriba una ambulància que ve de l’horta i en baixen una parella de padrins , un homenet i la seua mestressa.

Tot i que l'home ja fa tota la fila d’haver començat el camí de les tres pedretes encara te proutes forces per parlar amb una veu forta que ressona per tota l’estança.

A ell el deixen ben agitat en un llit i ella seu uns metres mes enllà en unes cadires mentre treu el mòbil per passar l’estona.

Al cap d’un no res.....

-Pepita? Pepita? On ets?

-Soc aquí, no gaire lluny , descansa.

Ell tot seguit...

-Pepita , Pepita.... m’heu enganyat Pepita!!!

Ella se'l mira tot mig alçant una cella , mentre fa una mitja ganyota carinyosa i no diu res.

Ell hi torna

-Pepita , Pepita m’heu enganyat Pepita!!

La Pepita deixa estar el mòbil i li diu...

-Recoi noi si et be a buscar una ambulància on et pensaves que et duien , al ball??

Ell que no s’està quiet ni un moment hi torna...

-Pepita , Pepita això no acabarà be Pepita , no acabarà be!!

Ella mirant de treure-li ferro a l’asunto li torna..

-Però que collons vols cavar si no t’has emportat lo xapo!!!

Tot i que el moment era una mica tens la concurrència van haver de mossegar-se la llengua per no apretar a riure.

No se que se’n va fer del padrí però li desitjo tot lo millor i a la Pepita també.

LA VIA.

Decidim anar a la Bucòlica que fa l’hostia que no hi anem , i resulta que hi som tots , tots hem pensat en el mateix destí.

Sols una recomanació ¡¡APARQUEU BE COLLONS QUE NO VIVIU SOLS!! Sempre hi ha algun tanoca que deixa el cotxe travesser i ocupa mig aparcament , si el deixeu en bateria hi quedarà mes lloc per als demes ¡¡COLLONS!!

No cal dir massa cosa d’una via LOVE CLIMBING que de ben segur ja l’heu fet tots i la xarxa ja en va plena , bona roca , bones xapes , bones reunions i un últim llarg en horitzontal de traca i mocador, el millor de la via.

A nosaltres ens ha agradat tot i la massificació del lloc.


LA CODI A L'ENCADENE

LO MILLOR LLARG DE LA VIA

PER ALLI AL MIG

BON ROCAM SI SENYOR

I POC ESTRES

RESSENYA ORIGINAL TUNEJADA


LO XIST







dimarts, 23 de gener del 2024

No em trobaràs, 7a (6b ob, 110 m), Pala dels Pelats, Mont-Roig

Crec que d'aquesta ens hi havíem baixat d'inicis de l'L2 un dia que li vàrem fotre un roc a sobre a Jesús. El pobre va quedar desmanegat, res seriós, però se li n'anava una mica l'olla. Així que cap a baix.

Avui tornem amb Montse i Emili. El maillon de l'R1 encara hi és. Comencem l'L1 a peu del pas de 7a a on s'hi pot pujar bé. Pas molt difícil. No surt, així que endrapada a la cinta i amunt. Serà el llarg més fàcil i potser menys obligat de la via. A l'L2 surt l'Emili. Sense dubte, és el llarg filtre. Has de sortir de sota un sostret amb protecció regular, roca no bona i ni puta idea de per on va la cosa. Un pont de roca que marca a prop no el veiem ni de broma. La sortida del sostre és expo, però ràpidament s'entra en una zona de bona roca, més tombada, i que pot protegir-se com vulguis. El tercer és una meravella en la seva primera meitat. Més dur que l'L2, però menys psicològic. Almenys, aquí saps per on has d'anar. Això sí, escalada ben obligada i distància entre les proteccions que t'hi puguis posar.

Decidim que portem sobredosi de vies Salla i descansarem una temporada.

Material: àliens (del blau al groc), C3 opcionals (algun hem posat), tòtems, Cams #3 i #4.

Ressenya original

Montse arribant a l'R1

Emili a l'L2 entrant  a la zona de prohibit caure

Enorme L3

Fotocim

Lo xist (definició de rústic)





dimarts, 16 de gener del 2024

Jovencitas Viciosas, 6b+ (180 m), Roca del Migjorn, Montsec d'Ares

No fa gaire, fèiem el cafè amb Maira i Pep al Cirera, i casualitats de la vida, avui ens trobem en aquesta via seva. Com Jesús ha d'entrenar pel Pakistan, aproximem tota la pista a Rúbies en bici, però tampoc ens passem de manolos i agafem les elèctriques. Així li estalviem un trote a la seva furgo i algun quilet de CO2 al planeta. Sobre la via poca cosa a afegir que no hagin comentat ja l'Edu  i Parce en els seus blogs. La nostra opinió va més en la línia d'aquest segon: irregulars primer i darrer llarg, i excel·lent L3. Això sí, ben equipada, és a dir, amb allò que estrictament cal i prou.

L'aproximació a peu de via és ben senzilla. No us cal fer el borinot com nosaltres. Pugeu pel corriol que du a la Portella Blanca, i quan trobeu l'enorme enderroc, aneu a buscar el peu de la paret.

Material: C3 o tascons petits, àliens del blau al groc, tòtems i Cam#3.

 

Ubicació

 
Resse de l'Edu Plana

Aproximant


Trencadot L1

Jesús a l'L2

Fantàstic L3

L4

I trencadot L5

Fotocim


Lo Xist




dilluns, 15 de gener del 2024

MES PA DE QUILO-MONTROIG

 

Com que l’altre cop que hi vam anar ens va resultar tot tant plaent , divertit i profitós  en tots els aspectes possibles, avui decidim tornar-hi a veure si podem repetir sensacions.

Es una llàstima però després de molts esforços per poder trobar informació fidel de la zona no ens ha estat possible. Tan sols un bon coneixedor de la zona ens va apuntar al J. Cauvet com a possible autor del que avui us penjarem  , al no estar-ne  del tot segurs de la seua informació ho deixarem estar i no donarem dades de les vies.

Esperem de tot cor que el fet de no conèixer ni el nom ni l’autor de les vietes no us sigui un devastador impediment per poder escalar-les , el grau es el mateix.

Les dos vies ens han semblat bones, ben bones , sobre roca d’acceptable a bona.

Les trobareu semi equipades i de bon aparellar amb trastets.

Pel que fa al grau em triat valorar-les amb els estàndards d’avui dia tot i que les veïnes d’esportiva tenen un grau mes aviat colladet .

També hem aprofitat per parir una variant que patulla per una perfecta fissura tipus bavaresa.

En fi un lloc bonic on hi trobareu bones vietes d’esportiva i d’autoprotecció ¡i al solet quant al pla i ha boira!

Ara us penjarem les ressenyes tot esperant que el color triat per marcar-les sigui del vostre gust.

AU SALUT I FORÇA AL PELUT.


LO JESUS TRASTEJANT

LO CESAR  A LA PRIMERA

ENTAFONAT A LA SEGONA

LA CODI A LA KRACK BAND

LO FANTASMA DEL MONTROIG

LA PRIMERA QUE ASCALAREM

LA SEGONA MES LA NOVA VARIANT


LO XIST


 

dilluns, 8 de gener del 2024

Al cel ras, 6c (105 m), Pala Alta, Mont-Roig

Salla ens deixa una via que, a parer nostre, és una de les top de la zona. Coneixem la seva veïna, Gatzara, que tot i presentar un grau semblant no té res a veure. "Al cel ras" és un viot. Línia de lògica inapel·lable, assegurances fixes les justes però de ben complementar i grau ben ajustat, lluny de l'escala Solàrium. Una obertura en solitari impecable.  Sols uns pocs peròs: un inici de roca crostosa, un segon amb un tram trencadot i una arribada al cim amb un pas atlètic massa llarg pels que tenim mida estàndard. Tota la resta és pura guerra i plaer.

L'Emili s'entesta a fer el primer i, com les urgències aquests dies estan a petar, no li discuteixo. Se'l curra com un tità i me'l deixa llest per encadenar-lo, no sense lluitar-lo. Equipant-lo segur que no em surt. L'inici del segon és ben divertit: a riure amb el 6a+ i a ballar entre bolts. La fissura del tercer és extraordinària: deixeu-la un pèl a la dreta i aprofiteu petites clivelles horitzontals per sortir del bolt cap a una lleixa en terreny fàcil. El pas explosiu final és una altra cosa, 6b+ si fas 1.80 d'alçada, si no, ni parlar-ne.

I ràpid cap a baix que tenim la Montse asseguda al sol, covant una maleïda covid. Recupera't aviat i hi tornem amb tu.

Material: Àliens, tòtems (repetir del blau al roig), Cam#3. Algun tascó

Ressenya original

 
Recorregut

Emili a l'L1

 
L2

L3

 

Fotocim


Lo Xist: Serengueti noguerenc



diumenge, 7 de gener del 2024

Pa de Quilo (Freak & Trad), Mont-Roig

Alguna cosa havíem fet per aquest sector, Krack Band, de Joan Caubet (continuem sent-hi fans) i Pili, quan ens arriba una ressenya d'equipament de vies esportives per J. Marmolejo i algú més que ens perdonarà no esmentar-los, però no sabem qui (si ens ho feu arribar, ho corregim). Resultarà ser un bonic terreny de jocs: a 10 minuts del pàrquing dels Pelats, bones vies d'esportiva (amb graduació ajustada "old fashion") on les que es pinten amb 2 llargs poden fer-se bé amb corda de 70 i alguna fissura i via curta d'autoprotecció, on apareix algú pitó nou i ens permet jugar una estoneta. Ens queden encara un parell o tres més per fer (ja actualitzarem les topos) però hi ha de tot, de molt bones, com una curta, neta i intensa fissura, fins a vietes d'un parell de llargs per passar l'estona. Compte amb els ràpels d'alguna d'aquestes vies; són instal·lacions amb un únic cordino i malló d'una sabina de la nostra edat (i això és molt).

Aquí us deixem tota la info que hem arreplegat i una mica de collita pròpia.

Ressenya original

Ressenya original v2.0 del nostre més il·lustre follower. Signada i amb copyright. Poca broma



Ressenyes trad Cal Gall

Pepe a la primera. Sols té interessants els primers metres

Emili en una curta i neta; molt bona

Pepe entaforat a la xemeneia del costat

Esportiva a l'esperó. Dur 6b

Lo Xist.  Montse i Pepe encadenant un Covid+





dimecres, 3 de gener del 2024

RASBOLAIRES 6C 70m.-SOCOL DEL COLL DE PORTA-MONTROIG

 

Bon Any gent , desitgem de tot cor que aquet any que comencen us sigo ben profitós.

Nosaltres us farem un petit recull dels desitjos que tenim i que n’estem del tot ben segurs que ens els haurem fotre pel broc brut.

-Que baixon d’una punyetera vegada els preus de tot.

-Que lo Girona guanyi la lliga.

-Que lo Preparau abdiqui i busqui feina en una obra.

-Que em toqui a mi i sols a mi una rifa d’aquetes que fan tremolar les cames.

-Aprendre a ascalar com deu mana que ja toca.

-D’anys ja en tenim prous i no ens en calen mes collons!!.

-Una sucosa paga de l’estat en reconeixement a la nostra gran tasca de...... de...... be del que sigo però ben arregladeta.

Ho deixo aquí per que els demes desitjos ja son una mica utòpics i tampoc cal ara aquí anar sumiant truites.

 

Avui tornarem al Montroig ,aquet cop anirem al sòcol a tastar un parell de vietes , una la que ja us ha explicat lo que es mes majo que un sol lo César i l’altra aquesta que ja va aparèixer al blog en forma de llufa i com lo company no n’està prou content de la piulada feta al seu moment la vol torna a treure ara amb mes cara i ulls , ves que li vols fer sols sap que manar el carnus.

Es una via del Manel Solis i lo Jordi Mercadé , la via en un principi tira per l’evident diedre que te a sobre però li van fer aquesta variant mes dreta i prou bonica.

Tota la via va per bona roca i a la part final fa mal i tot de tant bona que es.

Te alguns ponts de roca en un estat ronyós i parapors escampats i amb la part canyera equipada encara que aquesta part es bastant obligada deu rondar el 6b o + i tot si no porteu ungles o cosetes per trampejar.

Amb un joc normal de tòtems i aliens ja fareu.

El peu de via esta formós , com ha d’estar un peu de via ple de vida , ara pregarem als Solariums que no vinguin tots en ramat a malmetre un peu de via tant rebonic , veieu com no cal fer tanta malesa per ascalar?.

AU MAJOS BON ANY NOU!!! 


RESSENYA CAL MARIC

SITUACIO I PEUS DE VIA PRECIOSOS

ARRENCADA

UN SENYOR DE LA ZONA

A PUNT DEL TALL

NO ES QUE ENS ENFOTEM NOOO....ES LA CALOR QUE FA

LO XIST