Hem obert una nova via al Pelat Oest (Ejem!... de fet qui l'ha obert ha estat lo "Paepe", jo he fet més aviat de comparsa, perquè malgrat que ho he intentat a mi encara m'agafa "la risa tonta con las presas de usar y tirar..." i també amb les "de no tirar después de usar"). Després de la KrakTak lo Pepe m'ho va proposar i jo soc un xiquet fàcil, molt fàcil, extremadament fàcil per aquestes coses. Així que dit i fet i en dos atacs us podem presentar... "Tachín, tachín"... LO GALL PELAT
Ressenya "Made in LoGall"
Un dels últims panys verges del Mont-Roig, sense prohibicions ambientals. Però si era verge devia ser per alguna cosa, no?. Dons bé, una mica de por si que fa (que collons! a mi em feia pànic només veure-ho!) però un cop vistes algunes fotos d'alta resolució del "Marmo" que fem servir per a la nova via i un examen amb prismàtics la cosa donava peu a una aventura. Així que el passat 13/2/2012 vam fer "pila" a la feina (ara es diu agafar un dia lliure...com tots dos en tenim tanta... de feina...) i vam obrir els dos primers llargs.
Lo "Paepe" encetant el 1er llarg
Es tracta de buscar-se la vida enllaçant diedrets on t'hi entren "friends" (aliens, totemcams, camalots i/o tascons) a dojo.
Lo "Paepe" arribant a R1 després de girar un esperonet. Al llarg ara hi queda un pont de roca i un pitó de via. Passat el pitó cal girar a la dreta per esquivar un enorme bloc dubtós que acaba tancant el diedre.
Aquell dia vam obrir el segon llarg (no hi ha fotos) i ja es va acabar la llum així que després d'instal·lar els parabolts a la segona reunió amb un rapel d'uns 50 m vam ser a terra.
Arriba el dia dels "Sants Innocents" i li tornem a fotre. M'estreno repetint el primer llarg de primer.
Lo "Paepe" arribant a R1 amb el "serdo" a l'esquena.
Aquí se li veu la cara de patir d'arrossegar lo "serdo" (taladro, aigua, material, pintallavis, pintaungles, rimmel, vestit de nit -pel sopar amb el capità-, sabatetes de xarol, etc. L'imprescindible per obrir via al Mont-roig...)
Lo "Paepe" a R2.
Després del segon llarg de tràmit que va esbandir lo "Paepe" en un tres i no res. Em tocava a mi començar a obrir el tercer. Vaig col·locar el parabolt de sortida de la reunió per matar un bon factor 2, i tot just superar-me em va agafar la fluixera. Faig algun càlcul ràpid i veig que si tiro cap a dalt entre que em pinto els llavis, em faig la permanent i em fico los rulos es farà de nit així que el "Paepe" que porta un pel molt més "casual" es presta a obrir també el tercer (és la primera innocentada del dia).
Hum...! sembla que esta tieso
Si continues així d'espatarrat potser perdràs lo crio...
Es tracta d'aprofitar les dues cares d'un diedre assegurant-se amb friends mitjans a la fisura.
La travessia i la sortida del llarg són espectaculars i amb força ambient. Sembla mentida que es pugui passar per aquí sense pedals.
Be arribem al darrer llarg. Lo "Paepe" diu que està cansat però li argumento "poyaque" hi estas ficat la pots acabar d'obrir i serà una via d'autor de les de debò... (es la segona inocentada del dia... que volieu que fes-si a 28 de desembre?).
Vinga Pepe fot-li que sinó ens trincarà lo "negre"...
La roca ja es grisa... un gran que vist com ha anat la resta
La tarde es consumeix però lo "Paepe" és pràcticament a dalt.
Fotocim amb flash. Lo "mandobla" del "Paepe" amaga el seu cap de "gall pelat" sota el gorro i lo "Juanill" no pot amagar la seva cara de satisfacció després d'alleugerar-se del "serdo", lo taladro, lo pot de "rimmel", pintallavis, perruca, etc, etc. Be lo normal per obrir una via al Mont-roig...
S'acabó.
Si la voleu repetir només us caldrà dur un bon assortit d'empotradors mecànics es a dir: aliens, totemcams, camalots C-3 i C-4 (fins nº 4), 12 cintes llargues, no dugueu cintes expres, són massa curtes i us farien patir de valent arrossegant la corda. Un joc de 3 o 4 tascons petits (stoppers) també us farà servei.
Només hem fet servir 5 pitons. Un ha quedat de via al primer llarg. Els altres s'han transfigurat en parabolts, tres al tercer llarg i un al darrer. A la primera i segona reunió hi ha tres parabolts, a la tercera dos. Convenient dur corda doble pel fregament i pel tipus de pedra. Alguna pedra pot tenir el mal gust de caure sobre la corda i llavors... sempre t'en queda un altra.
LO XIST
