Pere Forts, 6c/A0 (85 m), Narieda Oest

Davant la situació d'Alfa 4 a la comarca, tot el corral decideix moure's cap a l'ombra de Narieda. Amb en Toli ens decidim per una via que havíem encetat amb en Marc, i que no vam acabar per la solana que estava caient.  La "Pere Forts" no està gaire piulada; tret de l'entrada de Els Visas. La ubicació de la via, entre les obertes recentment de poca obligació, ens pot enganyar i assolir que és una via fàcil de fer. No ho és. Oberta per Josep Escofet i Paco Vargas, ens obligarà a escalar en tots els seus llargs.  

El primer llarg té una secció d'Ae en 3 parabolts, amb sortida dura del darrer i una arribada a la reunió que en lliure deu ser 7a o 6c/A0. El segon el marca de 6a+ i potser se li podria afegir un plus. El tercer es fa tot en lliure excepte una estirada obligada a la cinta per quedar en un 6c.  Tret de la secció en Ae l'escalada ens ha agradat, particularment els dos darrers. 

Rapeleu anant a la reunió de la "Ja et Val" un pèl a la dreta. Nosaltres hem rapelat per la via i és un calvari, ja que flanqueja bastant.

Material: sols cintes

 

Guapa resse original. Amb els graus ben ajustadets. Això de 6a obligat deu ser amb una canya de metre i mig 😝😝

 

Toli en acabar el primer Ae

Juanjo i Richie a l'L2

Final de l'L2

Richie i Juanjo a l'L3

Toli a l'inici de l'L3

Fotocim

Fotobar

LAS LÍNEAS DE NAZCA 6B/A0 97m SÒCOL ROCA NAIREDA

 Pocs llocs d'escalada hi havien dissabte disponibles amb el pla alfa més activat que les meves neurones de bon matí, tot hi que feia un bon dia d'escalada la calor no ens va abandonar en cap moment, al final haurem d'escalar sense roba... 

Eram una bona colla desperdigats per tot arreu, el lloc per trobar-nos va ser a Ponts on allí vam dividir-nos en dues cordades, tot hi que vam fer vies separades no vam estar molt separats els uns dels altres, la família sempre junta. El Cèsar tenia ganes de fer aquesta via de "loveclimbing sexy" i la Codi i jo no podiem estar més d'acord en fer aquesta bona grimpada, ells dos feia dies que la volien fer.

El que més m'agrada d'aquesta zona és la roca, el que menys? L'aproximació... Després d'un bon pedregar que et deixa ja calentat vam arribar a peu de via, tocava dividir-se els llargs, el primer la Codi, després jo i per últim el César.

Codi a l'arrancada

El començament té una bona arrancada de 6a+ on la Codi s'ha tret uns bons moviments, bones mans si ets llarg, sinó toca utilitzar la famosa tècnica dels A0, bon llarg amb moviments que et deixen amb un bon sabor de boca. No té cap gran dificultat.

Marc al segon llarg

El segon llarg, que en lliure seria un 6c, és mantingut de fer, un cinquet per començar i va pujant el grau fins arribar a les 4 últimes cintes on hi ha els moviments que li donen el grau. El pas de regleta final no m'ha sortit, la resta perfecte, em de començar a entrenar el moviment de cames i el caure. Res que el Cèsar no pugui encadenar fàcilment.

Cèsar a l'últim llarg

L'últim llarg pel Cèsar per acabar de rematar aquesta via, el pas seguit de la reunió s'ha d'anar una mica amb compte la roca té aquesta molsa negra que fa que si et rellisques hagis de passar pel dentista, et jugues un bon cop amb el sostre. Un cop passat aquest pas la resta és fa sense cap tipus de complicació. Foto cim i cap a baix!

Foto cim

Fotos de l'Emili, la Montse i el Pepe, que ens van veure sofrir durant tot lo dia mentres feien un bon parell de vies!

Emili i Montse

Homínid per identificar

Nosaltres la vam rapelar de l'última reunió fins a la primera i d'aquí al terra. Seguidament vam fer una via nova que s'anomena Pep Forte al costat de las Líneas de Nazca, no tenim foto ni la piulem, per la calor sol vam fer fins la segona reunió, el grau que marca a la ressenya no té res a veure amb la realitat, molt més dura, el primer llarg ens va fer veure a la padrina, el segon espectacular... Però d'això ja en parlarem quant tornem a fer-la, queda pendent...