25 de Febrer de 2012-MURILLO DE GÁLLEGO-Peña Rueba-MALLO LA MORA-Edu Roche 220 m. 6b (6a, A0 obl.)

Ressenya del Felix Escobar

     Los GALLS , ja se sap, en pic troben una pedra que els hi agrada no paren de picotejar-la amb el bec fins que se’n cansen.

     Això es el que’ns esta passant al galliner, un altra vegada agafem com a destí la Peña Rueba de Murillo de Gállego, amb la intenció de fer l’espero famós uns (lo Juanito, lo Llauis i lo Sergi) , altres  a la Los Terceros Tambien Existen (lo Juanill i lo Mamerto-GALL nou) i nosaltres amb l’idea de fer la Make.

     Finalment ens decidim per anar a tibar a les plaques de la dreta del mallo La Mora on hi ha tres línies de parabolts. Ens enfilem per la Edu Roche (xapes grogues)

     Via molt recomanable amb  roca molt bona i equipament de luxe,  el primer i penúltim llargs son amb diferencia els que marquen el caràcter de la via, sense obligar el grau.  

Al inici de la via

Mes amunt

Mes a baix

Al segon llarg

Guapo lo "pareto"

A la part central

Lo mateix

Lo Nico petitet

Mes grand

Part superior

Lo Nico

Ultims llargs

Lo "potxolo" de lo Paepe

Ultim llarg

Bon pati

     El primer i segon  llarg, curtets, el vàrem empalmar, en aquestos llargs hi ha una mica de molsa, el tercer i el quart també els vàrem empalmar i a partir d'aquest llargs la roca es neta i excel·lent, crec que el cinquè i el sisè també els vàrem empalmar i a partir d’aquí ja vam seguir un llarg cadascú. El penúltim es un dels llargs mes bonics , amb força ambient i encara que te algun tram de roca trencat  es un dels millors llargs.

Fotocim amb lo Juanill i lo Mamerto

 LO XIST :

Un paio que treballa a una  gran empresa agafa el telefon i diu:


¡NENAAAA! 

REMENA  EL CUL RAPIDET  Y PORTA'M UN CAFE I UN XUXO , VINGA BONICA, ¡¡¡PERO JA!!!

Al altre costat del telefon es sent una veu que diu: :


-¡GILIPOLLES! T'HAS CONFÓS  D' EXTENSION. ¿SAPS AMB QUI ESTAS PARLAN?...
ESTAS PARLAN AMB  EL DIRECTOR GENERAL ¡IMBECIL!!

I l'altre contesta:

- ¿I TU QUE? ¡EXPLOTADOR DE MERDA! ¡¡¡FILL DE PUTA!!!
¿SAPS AMB QUI ESTAS PARLAN TU?

El director general contesta:
¡¡¡NO!!!

Y l'altre contesta:  

...... SORT NI TENIM.....

18 de Febrer de 2011-MURILLO DE GÁLLEGO-Peña Rueba-MALLO LA MORA-Los Terceros Tambien Existen-270 m. 5b (5a obl.)

Ressenya dels "Escalatzencas"

Ruta aproximada

     Aquest dissabte estem il·lusionats en anar a fer lo Espolon del Gállego+Espolón Fuertes a la Peña Rueba de Murillo de Gállego. Ens reunim cinc GALLS i, com sempre que cal anar cap a Huesca , quedem al 24 h. de Torrefarrera (el que esta a la vora del Punt X). Si voleu mes referencies , busqueu-ho al Google-Maps.

     L’aproximació al Espolón s’inicia per una pista a l’esquerra , tot just quant s’inicien les corbes del congost. La pista esta en molt mal estat , si no es porta 4x4 , mes val deixar el vehicle just al inici de la mateixa i continuar a peu. Nosaltres , que som tossuts vàrem fer un bon bussi de pista amb el vehicle i encara al·lucino com lo Juanill va tenir collons de passar , jo vaig tornar enrere. No ens va servir de res la gosadia perquè feia vent gelat del nord i vàrem decidir de buscar el raconet calent i arrecerat del Mallo de la Mora.   Allí ens vàrem partir en dos cordades : los “manolos” (lo Nico i lo Juanill) van anar a la Sendero Limite i los descreguts i mes tibats de cresta (lo Tato, lo Juanito i lo Sergi ) vàrem anar a comprovar si era cert lo de Los Terceros También Existen. 

Panoramica Peña Rueba

Aproximacio i al fons lo sostre de la Make

     Arribada a peu de paret i un esclat de KiKirikis surten dels nostres becs en veure la brillantor del parabolts que senyalen l’itinerari. Comença lo Juanito que es lo mes valent de tots tres.

     Lo primer llarg es de quart i los seguros es troben cada dos metres.

Lo Juanito al L1

Lo Tato al L1

Lo segon llarg es de tercer i los seguros allunyen una mica, cal tenir compte.

Lo Juanito al L2

Lo Tato al L2

Aixo si que es un pont de roca

     Lo tercer llarg es exquisit , de cinquè amb los seguros cada mig metre, lo Juanito va passar de posar-ne  algun (esta molt “mandobla” aquest Juanito).

Lo Juanito i lo Tato a la R2

Lo Tato i lo Juanito a R2 , al fons los Mallos de Agüero

Lo Juanito al L3

Es cruspira lo voltor al Juanito?????

Lo Tato al L3

Cordada a la Inazio-Cinto

Lo Juanill i lo Nico a la Sendero Limite

     Canvi de terç. Engega lo Sergi amb un quart llarg expo de segon grau , les assegurances es troben a quatre metres de distancia, cal estar atent.

Lo Sergi al L4

     Cinquè llarg de quart on tornes a trobar la confiança perduda amb los parabolts a prop. 

Lo Sergi al L5+L6

     Sisè llarg, un altre segon, dur i amb poques assegurances. 

     Lo Sergi , esgotat psíquicament, li passa la corda al Tato (ja no la deixarà fins al cim) i ,amb la cresta ben eixerida, s’enfila pels murs durs i compromesos dels quatre últims llargs.

Lo Juanito a la R6

Lo Tato al L7

Lo Juanito i lo Tato al L8

Lo Tato al L9

Lo Tato al L10 , fixeu-vos en la supercinta de la esquerra

Lo Tato al ultim L

     Sorpresa!!!!. Pensàvem  que després del L 10 ja es sortia cap a la Ferrada i resulta que al peu d’un arbre formós hi lluenta una xapa. Lo Tato acaba la feina i , ara sí , direcció a la ferrada on ens trobem amb los “mandoblas” del Nico i lo Juanill que ja n’estan fins als ous d’esperar-nos

Fotocim

     Es veritat , els tercers existeixen, es troben en aquesta fantàstica via que, tot i ser fàcil, a nosaltres no ens va deixar indiferents. A part de bromes es una via per portar a gent novell a ascalar i passar-t'ho de puta mare.

FotoGALLS

LO XIST:

18 de febrer de 2012-MURILLO DE GALLEGO-PEÑA RUEBA-Sendero Límite. 300 m. V- (IV+, Ao)

Som cinc galls, tots ja granadets, que volem anar a l'Esperó del Gàllego (lo Sergi, lo Juanito, lo Tato, lo Nico i servidor lo Juanill) però el cas és que "fot un gil que talla la cigala als gossos" o el que traduït a l'Aragó ve a ser quelcom com "hace un céfiro que jode el cutís" així que ens decidim per la més solejada i surenya vessant del Mallo Común on hi ha fato per triar com podeu veure.

Arribats el moment ens partim i en Nico i jo triem la "Sendero Vertical" i l'altre trio de galls "Los terceros también existen". Em cenyiré a la "Sendero Limite" ja que l'altra té els seus propis cronistes.

"Sendero Limite", Via maca, ben protegida i amb bona roca. Aquí hi ha la ressenya.

Aquesta ressenya gradua a "l'antigua usanza" es a dir la dificultat dels passos individuals. Si fas les tirades més verticals sense parar-te ni tocar cap xapa la continuïtat es nota i el grau puja. Si voleu una ressenya alternativa graduada "a la moderna" (extreta de http://www.manuelsuarez.org) ahí va:

Sigui com sigui és una via per passar-ho be.

El primer llarg.

Lo Nico a la R2 mentre jo vaig pujant fent "l'herenji" de tant en quant.

Osti tu! que lluny que està lo Nico.

Aquesta "afotet" ens la va fer lo Sergi desde "Los Terceros también existen" i la veritat es que semblem dos "mandoblas".

Lo Juanill confraternitzant amb lo conglomerat "ruabenyo"

Inclús l'últim llarg (III+) des de lluny es veu ben maco. 

Foto cimera amb los Riglos, los companys però sense lo Sergi (algú tenia que fer la foto... je, je), - Es clar que n'hi ha un altra, feta amb el disparador automàtic, on hi sortim tots... però no li xafaré l'exclusiva al "paparazzi", no?- .

XIST: