Bones canalla , com que això es real i Lleida es un mocador ben
net i ben perfumat....no direm noms per no alçar la llebre i no ferir a ningú.
Lo cas es que un conegut que sempre havia tingut gos , gossa
en aquet cas , un d’aquestos pobres animals que s’han de passar tot el dia sols
tancats a casa , ja de ben petita li van ensenyar a no buixir per no empudegar
al veïnat , la pobra bestia era molt manada i mai va fer ni mig buixit , no deia
xit ni mirrit tal com li van manar.
Un bon dia la pobreta va fer lo traspàs , i lo paio aquet es
va trobar així com a mig desampart i va decidir que necessitava la companyia d’alguna
altra bestiola , com que això de tenir gos
es molt lligat va decidir comprar-se un lloro......
Els lloros son de mal ensenyar , van bastant a la seua i d’esme
no en tenen gaire.
Ell , com la pobra gossa , també es passa moltes hores
tancat a casa solet i sense cap vigilància.
Es veu que un dels veïns també te gos i també es veu que no
massa ben ensenyat... i es passa tot el dia buixint a tort i a dret , i com que lo
lloro el sent.... ara resulta que lo
lloro a aprés també a buixir i es distreuen fent un duet a tot hora.
Ell que va tenir gossa molts anys i mai va haver de sentir
cap queixa d’un veí... ara que te lloro l’aconsegueixen per que te un lloro que
buix.
No se si dir que es irònic , però si que diré que ens vam
fotre un bon pet de riure i ara ens en fotem a tot hora , tal com també li fa
lo lloro.
Aquesta via va ser oberta pels il·lustres senyors lo J.MAYOR
i lo R. OLIVA fa l’ostia i un parell de mesos mes , dos de les glories de l’ascalada
a les nostres terres i dedicada a una altra gloria de Lleida .
Tal dia farà un any ens
van dir de que la re equipéssim amb parapors ja que originalment es feia amb
pitons i com que això de pitonar ja ha passat a l’historia no la feia ni deu.
De fet recordem que vam fer una ressenya de la restauració però
no la trobem ni tampoc la buscarem , us en penjarem una de ben parida del blog també
ben parit Manel&Ita , no els hi hem demanat cap permís per que així ens pugueu
criticar tot el que us sembli.
La via comença una mica brutota i discontinua , però va guanyant
interès millorant en roca a mida que vas
guanyant metres , a destacar lo cinquè que es ben preciós i mantingudet.
Cal portar joc d’aliens i friens mitjants fins al tres , el primer es
semi i l’últim es de la MARTINETI i es a equipar.
Roca bona o molt bona amb algun petit trament una mica brut
o una mica trencat.
Si voleu anar mes tranquils dúieu també unes ascaletes pels
artifos , es poden fer perfectament en A0 amb alguna estiradeta que altra si
sou de mida ibèrica.
Creiem que per gaudir-la cal portar lo V+ tot i que permet
fer-se ajudes amb artifo.
AU NOIS I NOIES , NO US PERDEU UNA CLASSICA DE LA PARET DE L’OS
QUE NO FA NI DEU NI AIXI REEQUIPADA.
ARRENCADA
LO TERCER
FINAL DEL TERCER
PER ALLI AL MIG
LA CIRERETA DEL PASTIS
FOTOELLSDOS , NOSALTRES JA TENIEM GANA
RESSENYA DEL MANEL&ITA TUNEJADA
 |
Del llibre del bar
|
LO XIST
