VIA DEL 79 - BARRANC FONDO-SANT LLORENÇ DE MONTGAI

De tant en tant arriben sorpreses que no t’esperes.

El cas es que ha aparegut una via nova al BARRANC FONDO , be la tenien a mitges des de fa molt temps i ara l’han acabat.

Teòricament lo MANEL te la ressenya penjada al feeselruuk  , però jo , amb la facilitat que m’es coneguda al mon de la Informática , no vai saber trobar-la i es per això que hi vam anar de sentides i a ulls tancats….però res …de bon trobar i de bon seguir.

Cal encarar-se cap a la ferrada  PAGATE ALGO JUANITO  i un cop allí resseguir el peu de paret i en girar , allí mateix , un esperonet trobareu un BETLEM pintat a la roca i desprès el peu de via on hi ha un pont de roca .

Lo primer comença fortet per una mena de diedre fissurat de bon equipar de 6b/6b+ , amb possibilitats de sol ventar-lo amb A1 , continua per una mitja vira de IV+, vam netejar una mica la roca però encara caldrà vigilar per que hi pot haver algun canto mòbil.

Lo segon surt per la dreta de la role en travessa  per un tram de roca tambor fins a buscar una fissura  a la plom del primer bolt, aquí hi havia un clau que se’m va quedar a les mans …al no portar martell no el vam poder tornar a ficar , però cap problema ja que en el seu lloc hi entra un tasco petit a caldo , després de xapar el bolt  afluixa fins la propera placa equipada per fer A0  ,que en lliure surt 6c , i ja torna a terreny fàcil fins el cim.

Via curteta però interessant  ,amb roca a controlar en alguns petits trams ideal per combinar amb alguna de les vies veïnes.

Semi equipada amb bolts i ponts de roca , grau obligat A1-V+ a equipar

 A FALTA DE RESSENYA ORIGINAL UNA DE CAL GALL

 PRIMERS METRES

 VERTICALS I DE BLOC

 FISSURA AGRAIDA D'ASCALAR

 FRIENDS A CALDO

 AQUI S'ACABA EL BALL

 EL PITO JA NO HI ES ARA TASCO A CALDO

 V+ VERTICALOT

 ROCA BONA EN GENERAL PERO NO SEMPRE

 LO MAGNANIM HUANG

 LO MIGUEL ANGEL ENCADENANT L'A0 -6C

 FOTOFEIXA

LO XIST PRE SELECCIONS

MURILLO DE GÁLLEGO-Peña Rueba-ESPOLON DE PONIENTE 325m. 6a (V+ obl) equipada

RESSENYA DE INTERNET

   Ja fa dies que teníem ganes d’anar a fer aquesta via i creiem que ara es el moment. Quedem amb lo Tato i lo Lluís a les 7’30h. “O clock” i enfilem carretera cap a Huesca.

   Quant portem recorreguts uns vint km. Comença a ploure i no deixarà de fer-ho fins a Murillo de Gallego. La cosa no pinta gaire be , però l’esmorzar no es perdona i després….. ja vorem.

   En acabar l’àpat , la cosa no esta gaire clara així que ens apropem a peu de camí d’aproximació per contrastar “in situ” la magnitud de la tragèdia.

  Oh! Sorpresa! Comença a aclarir el dia i la paret a eixugar-se. Trastes i cap a munt. L’encertem de ple, un dia fantàstic, els primers llargs amb forro polar i no mes al ràpel un ruixat  que, fins i tot, s’agraeix.

   La via ens agradat força, ben trobada, la pedra bona tot i que cal vigilar en algun tram, l’equipament marca de la casa i la dificultat no obligada , per gaudir del dia amb bona companyia. Apa! Aquí teniu unes fotos.

 L1

 L2

 L1

 L1

 L2

 L2

 L3

 L3

 R2

 L3

 L3

 L4

 R4

 L5

 L5

 L6

 L6

 L6

 L7

 L7

 R7

 L8

 L8

 L9

 L9

 L9

 PREVIA FOTOCIM

 FOTOCIM

 FLORETA DEL DIA

LO XIST : (COM MANEN ELS CANONS)

 

Triana (6c+, 6c ob) + Laura (6c), Cavallers (Sector Durruti), 225 mts

Triana

Luichy ens convida a escapar-nos d'uns dies de calor angoixant al Pirineu, de manera que ens apleguem el Nico i l'Ari i posem rumb al Nord. Com serem dos cordades proposa fer dues vies que transcorren paral·leles al sector Durruti, Laura (on hi van Ari i Nico) i Triana. Aquesta darrera té 6 llargs. Comença Luichy amb un primer llarg(6b) poc equipat (uns 6 bolts), amb passos que no regalen i t'has de protegir. L2 amb sortida potenta de bloc (6b+) ben protegida. He posat poca cosa (un friend crec) i s'encadena. L3 placa de 6b, amb presses romes i bastant protegida. Es fa bé fins un pas on no veig. A0 i amunt. El L4 és un flanqueig fàcil (II) que passa sota un enorme bloc i et deixa al peu de la magnífica placa final. Aquesta placa comença amb un L5 de V+ que Luichy es curra bé durant la primera part (fissura) ja que cal assegurar-lo. No el trobo particularment senzill. La segona part d'aquest llarg parabolada. I per acabar, el L6, en el qual rebo un bon seguit de bufetades. Un 6c+ teòric amb una primera part  poc protegida. Es pot anar posant alguna cosa, fins entrar en una fissura que admet un tòtem mitjà i  un tascó, i que ens durà (in-extremis) a un bolt salvador. Aquí bé el pas més dur. Flanqueig ascendent a esquerra, per una merda de ratlla que no em dona cap adherència. Un pedal no serveix de res. El bolt el tinc als peus, i em pego 5 o 6 pinyos. Estic a punt de plegar (ja que rapelarem igualment des de la R4) quant decideixo tornar a provar i puc arribar a un canto d'una puta vegada. A partir d'aquí tot ja queda ben protegit, i com veig que el grau no decau, faig 3 o 4 seqüències de pedal. Estic fins els collons dels peus bullint, de la merda de molsa que en els darrers llargs és més tupida i dels dits que no sento. En resum, llarg dur, acordem amb Luichy que deu ser 6c obligat. Tampoc veig clar que sigui 6c+ en conjunt per la seva continuïtat, però el granit és un altre món.

La baixada la fem rapelant. Hem de baixar una mica en direcció nord a buscar el ràpel de la Sandinista. Esperem a Ari i Nico que arriben al cim gairebé al mateix temps i rapelem a la R4, al peu de la placa. L'amfitrió sembla que no n'ha tingut prou i es casca empalmant els dos darrers llargs equipats de la Sandinista (6b+). La resta declinem la seva oferta, i anem a buscar el segon rapel, baixant uns 50 mts. a peu. D'aquest darrer ràpel ja arribarem a peu de via.

De material portàvem  els 3 tòtems grans, dos cam #1 i #2, tascons i 13/14 cintes

Un bona via que us farà escalar com a condemnats, una companyia excepcional, temperatura agradable, i unes vistes acollonants. Què més es pot demanar ? Unes birres.


Laura

Via molt bona! Semi-equipada (només parabolts on no es deixa protegir).

El primer llarg (V+), de tràmit, et deixa al peu d'un diedre tombat a l'esquerra. Aquest segon llarg (6b) és guapíssim. Comença una mica fi però es deixa fer bé i es poden posar peces petites per a protegir fins que arribes al sempre estimat parabolt, i amb uns passets més ja entres a una mena de xemeneia on pots empotrar mig cos i escalar en off-width. El camalot del 4 em va servir per poder protegir tot aquest tram, sense ell ho hagués patit molt més. El L3 (6c) se'l curra el nico, amb uns primers metres difícils de fissura força ampla per empotrar els punys però sinó et ve de gust: A1 (peces grans), aquesta va ser la nostra opció. Després d'aquest primer curt tram la resta del llarg es fa molt bé. La sortida del 4rt llarg (6b) ens va sembla expo, segons el Luichy enfilar-se a un gran l'arbre (encintant-lo uns quants metres) i passar a la paret per anar a caçar el parabolt però nosaltres vam preferir atacar per la paret (per la part que ens va semblar més senzilla, tot i que també era expo). La resta del llarg a gaudir, amb algun pas atlètic). L5 (6a+), un altre llarg molt bo, s'escala en diagonal dreta fins topar amb el sostre per llavors flanquejar-lo per sota, en aquest tram cal tenir molt en compte el fregament de la corda. I ja només queden dos llargs més. El següent, de tràmit, V. I l'últim (6a) torna a ser prou bo, amb alguna bavaresa, diedre i algun pas atlètic.

--

Ariadna

Situació de la via

Aproximació al sector Durruti

Poca neu queda en cara sud

Ari i Nico a l'inici de la via Laura

Luichy al L1

Ari al L2 de la Laura

R1

Després del pas de bloc del L2

L4. Flanqueig sota un enorme bloc

Inici del L5. La placa que ens du al cim 

Nico arribant a la R3 de la Laura

Rapelant a la R4

 Foto migdiada (no hi ha fotocim)

... mentre els màsters munten el ràpel ...

Lo xist:  Envieu-li un email al Sergi i us farà un acudit personalitzat