Tierra de Chinches, V/A1+ (50 m). Agulla de l'Isard-Sant Llorenç de Montgai

 

D’un temps cap aquí hi ha moviments a la zona de l’agulla de l’isard , com que ja coneixem tots el poc respecte que tenen part de les noves generacions de frikis cap a l’ascalada d’època ( tots recordem les cafrades del Tom ) , es van engegar totes les alertes de la gent de bon cor.

Davant de la  mes que justificada por del HUANG  de que si li torni a esgarrar part de la seva magnifica obra de la zona , l’alt comandament de la Prefectura d’Escaladors Residents de Censura Orquestrada Lleidatana d’Obertures Noves al Santllors ( P.E.R.C.O.LL.O.N.S. si es diu en sigles) , ens encarrega una inspecció de la zona.

Com que es festa major a Lleida i no estem massa d’osties pel fet de fer-nos treballar en un dia de suposat esbarjo mes que ben assenyalat al nostre calendari laboral i sols per acomplir l’expedient , triem repetir aquesta oblidada via.

Avis als JUANOGÜERS......tots surtiu corrents com llebres tant aviat obre una de les seves conegudes i reconegudes vies........¿com i per que collons teniu aquesta arraconada?. En una conversa intima amb ell , entre plors i mocs en va reconèixer la seva rencúnia cap a tots vosaltres per depreciar aquesta opera prima d’autor.

¡¡ No teniu ni sentiments ni perdo de Deu , el cap de setmana vinent volem veure cues de JUANOGÜERS a peu de via!!.

La via ens ha agradat força , dos llarguets mes que majos que es poden combinar amb el que teniu per la zona.

La ressenya de la via diu que esta semi equipada , no entrarem en consideracions del que vol dir semi equipada , lo cas es que al segon hi ha força mes peces de les que diu la ressenya ,  no cal clavar , amb un joc d’aliens i un complert de tòtems ja fareu , un joquet de tascons també pot ajudar, tot us quedarà a mort.

Nosaltres en veure la reunió cimera , entre lo incòmode de l’espai i mala fila que fan les assegurances fixes vam decidir muntar una reunió al collet del costat , just a la contra de la paret i al terra amb uns Cams 3 i 2 us quedarà una cosa mes còmoda i segura.

A l’A1 del primer li donem 6b , al segon tret de dos passos que es poden fer en A0/A1 li donem 6c , tot i que cal tenir en compte que alguna peça fixa de les que hi ha pot ser no aguantarien una pinya massa llarga.

En fi canalla , una mes que bonica i estètica vieta que no us demanarà massa estres i on segur estareu sols.

 

LO PRIMER

 

AL PAS DE 6B

A1

LO COMPANY

MAJO LLARG

QUE VELLS ESTEM JA REOSTIA

RESSENYA ORIGINAL TUNEJADA

LO XIST

HERNANDEZ-ROVIRA 6B-Ae(V+ obligat) 65m.-AGULLA GABRIELA + DIEDRE DE L'AVI FLORENCI 6B (6a obligat) 110m.-PARET DEL PONT-CORÇA

 

Avui , tot aprofitant que tenim guia.... i que per ser qui som ens fa preu...200 leuros de res per cap....i bàsicament per que no tenim pebrots a dir-li que no....farem cap a Corçà.

Com que es un guia l’ostia de professional i anirem sense ressenyes , sense llibre i sense cobertura , diu que així la sensació d’aventura pren mes cos.

Es per això que a la primera via que farem , abans de poder encarar be el camí , farem uns quants tombs amunt i avall , aquí diu que ho fa per a poder fer un escalfament com deu mana previ a la pujada.

Un cop decideix que ja si, que ja podem fer l’aproximació fins a peu de paret ja ens hi encarem.

La via HERNANDEZ-ROVIRA te tres parts :

 Un primer llarg equipat sobre el que ens diuen que es “roca variable” però segons el nostre criteri es roca prou bona , aquesta colla es veu que no han tastat mai la roca “mig dolenta” sota el criteri del sinyor Parce , es tot un altre mon.

Lo segon , un preciós i èpic llarg a equipar , porteu joc d’aliens i trastets fins al 4 , no cal del tot però si sou porucs podeu repetiu els entremitjos i els grossos. Te un tram final de 6b , si no el voleu feu en lliure i el voleu fer en A1 llavors si us caldrà repetir la ferramenta grossa.

Després arriba lo tercer , una pedalada de xapa a xapa , si no el voleu fer ( no te massa gracia) podeu rapelar des de la segona reunió.

Un cop al cim i a la dreta hi trobareu una instal·lació i amb un ràpel de 60 metres fareu cap de nou al peu de via.

Fem cua enrrera i ens en anem a la que serà la nostra segona fita.

A la via DIEDRE DE L’AVI FLORENCI ( L’AVI FENTANIL per als de casa) li passa tres quarts del mateix , porteu un joc d’aliens i ferramenta fins al 3.

Lo primer llarg te 50m.... ben poquets sobre roca , la resta es un herbassar terròs sense gaire atractiu , sols que us trobareu una geoda oberta amb perfectes cristalls de quarts a la vista  a mig camí ,semi equipat.

Lo segon pocs metres de roca a controlar i mes herbassar fins a una plaça de toros espectacular , còmoda i ben bonica , que fa de segona role , des equipat.

Ara , això si , lo tercer es  preciós i espectacular , una veritable xalada sobre bona roca , des equipat però que hi podreu ficat tot el que porteu i mes.

Lo quart arrenca amb un pas de 6b equipat i no obligat per després anar a petar a un diedre tombat sobre bona roca a amanir sobre el Vº ,al nostre criteri , fins al quasi cim.

D’aquí un ràpel fins a la segona role i després ja fins al terra.

Un parell de vies amb poca aproximació , que valen prou la pena sols per fer els llargs bonics i pel lloc on es troben.

A comentar-vos que al guia al final li vam fer allò que se’n diu un sinpa , al no tenir cobertura a l’aparcament , no li funcionava lo datàfon i  li vam dir allò tant recurrent , bonic i català de ja ho trobarem...

Ubicació i Tracks

RESSENYA CAL POLLOT

SEGONS LO GUIA ES PER AQUI

BONIC PRIMER

ROCA PROU BONA

PRECIOS SEGON 

A PUNT DEL PERCAL

LO TERCER...DE TRAMIT

LA CODI RAPELANT 

MES RESSENYES DEL POLLOT

LO PRIMER.....PUFFFF

LA GEODA

SEGON.... VESSSS...

MAGNIFIC TERCER

PRECIOS

DESPRES DEL PAS DE 6B

LO XIST

Xemeneia Pallars, 6b (110 m), Collegats

La reina es torna a veure les orelles de la punyetera lesió d'espatlla, i ens proposa una bona via, sense massa complicacions. Direm poc, ja que està prou piulada. Dos llargs inicials bastant rentats i amb algun pas prou atlètic;  i dos darrers per gaudir de valent. Bona roca, escalada tridimensional, línia clàssica, grau antic i reequipada amb bolts (no pas a tocar). Val la pena.

 Material: 10 cintes i àliens

 

Guapa línia

 

Resse robada d'internet

 

L1

L2

 

Ari a l'L3

I ella també a l'L4

Fotocim

Lo Xist

 

IKIGALL 7B(6B obligat) 160m.-PARET DE L'OS-SANT LLORENÇ DE MONTGAI

 

Si hi ha una cosa que els de Lleida ja fa temps que tenim coll avall es que a vosaltres , als forasters , no us fa gaire patxoca la nostra estimada paret de l’Os.

Per a nosaltres però , serà que ens hi hem criat , es una de les parets mes boniques de Catalunya , la seva roca especial , la seva verticalitat , la seva aproximació....i per sobre de tot que te dos bonics bars a tocar , no es que es diguin així però nosaltres els coneixem pel Pere (Camarasa) i lo Jaume (Sant Llorenç).

De fet no entenem , i també dir que ho agraïm , com es que no hi ha cues cada cap de setmana i menys des de que es va des equipar la Isaac-Gabriel , l’única via reconeguda de la paret .Veus garberes de gent per tot arreu , per la Formiguera , la paret del pont , al Cilindre i demes racons de la zona , però aquesta paret queda com arraconada.

Uns diuen que pot ser es per que no te vies massa comercials , però jo no ho vec així , crec que es que no te prouta difusió.

Però resulta que de tant en tant hi passen coses i de no fa gaire mes del compte. L’any passat l’Emili i la Montse obren Girigall , una molt bona via piulada ja fa uns temps per aquí . No fa gaire se li fa una revisió a la via Pol , també la trobareu per aquí , via bonica i potenteta.

I ara va i a lo Francia i al Ramonet se’ls acudeix d’obrir-ne una mes , recordo la mica d’enrenou que es va muntar quant nosaltres vam parir la VIACRISIS , que si no hi cabia , que si xafava altres vies i altres demes boniques floretes que ens van dedicar.....no se que en pensaran ara els defensors de la paret.....però tant fa , no crec que aquet parell en fotin ni cas.

El cas es que els hi ha quedat un viot viot , es de les mes canyeres de la paret , bonica a collons on l’autoprotecció i juga un bon paper , per anar be us caldrà portar el 6B d’autoprotecció ben per la ma.

Com que la nostra es la segona repetició i segurament la deixareu també arraconada com la resta de la paret , us en farem cinc cèntims per que en tingueu una explicació de primera ma i realitzada amb un criteri mes ajustat a la realitat....no us cregueu ni us en refieu del criteri dels obridors , estan massa manolos com per a poder tenir un visió mig fiable del que per a ells es un grau baix.....

Arrenca ja de la carretera a sac ,7B , diuen que obligat 6B....i una merda , s’atansa mes al 6c i si sou de mida ibèrica porteu una canya , hi ha un pas llarg obligat que si no hi arribeu cagada pastoret. No se si ho arreglaran , no ho crec , nosaltres els vam fotre a parir per mirar d’estovar el seu Manolo-criteri però deu dirà.

Lo segon un 6B  de bloc trampejable i ja esta.

Lo tercer un bon 6B semi equipat amb algun tramet on la roca us farà apretar el culet , res atemoridor però si obriu els ulls , els de la cara , el del cul no podreu ni us convé.

Lo quart es curtet i preciós , una mini fisureta o a equipar sols que , els pocs cantos que te es on has de ficar les peces , es a dir... primer fes el pas per a deixar la presa lliure per a poder després equipar....i tot això en tensió , en A1 es fa be.

Lo cinquè es una joia de les que sol ofereix la paret , roca d’escàndol ,verticalot , semi equipat i potentet , encara que els passos estan equipats no regala res , 6B+.

I per finalitzar una altra joieta mes , un V+ de roca acollonat , on al primers metres , tot i ser facil , sols podreu ficar tasconets dels mes petits i de no masa confiança , millor no caure , després ja a trastejar a caldo.

A nosaltres en va agradar força , un viot ben però que ben bonic per la roca , pel recorregut , per l’aproximació i per que vam poder surtir pel cim......

Aquesta puta canalla no regalen res , ja no tenen ni respecte ni pietat amb la padrinada.

OBRINT

PAS DE BLOC

ARRENCADA DEL TERCER

FINAL DEL TERCER

ARRENCADA DE QUART 

MAGNIFIC I INTENS CINQUE

VERTICALITAT CONTINUADA

PRECIOS I CURT SISE

VIGILEU I REPECTEU ALS HABITANTS I VERITABLES PROPIETARIS DE LA PARET

FOTOPERFICIM

NOVA EQUIPACIO HOMOLOGADA CAL GALL , S'ACCEPTEN COMANDES.

BON GÈNERO I A BON PREU

RESSENYA HOMOLOGADA

LO XIST

Sector Ansietat. Paret del Pont

Petit sector d'esportiva on hi havia 3 vies  obertes per Juan Gutiérrez (i algú més que no sabem) i a on, recentment, s'hi obren 3 més. A més a més, amb el permís del Juan, s'hi afegeix un bolt inicial a les velles per evitar una bonica morrada a terra. 

Roca bona, vies curtes i aproximació nul·la per passar una bona estoneta.

 

Ubicació

 

Ressenyes

HISTORIES DE BARRI

 

Bones canalla , donat que fa dies que plou i que per això no anem penjat massa cosa a bloc , per tal d’omplir el forat i mantenir-vos distrets us en explicaré una de quant érem jovenets.

En aquell temps ja ascalàvem , però la joventut i els seus neguits ens marcava lo pas i ho anàvem alternat també amb anar de festa  per mirar de trobar la parella adequada per a montar una família.....be , bo , ben be no era així però si que es pot dir que miraven de trobar parella.

En aquell temps de calers no anàvem massa galdosos i ens calia fer anar la imaginació per tal de poder fer festa.

Jo era un noi de torre a les afores de Lleida , torre a tocar d’un barri una mica especial , allí  s’hi barrejava una mica de tot , des de gent mes de camp que un tarròs fins a noiets que tiraven mes aviat cap a la delinqüència com a disciplina de vida.

Era per això que t’acabaves ajuntant amb un ampli ventall d’espècies d’humans , t’hi avies criat i tampoc tenies massa manies ni criteri.

Lo cas es que un dissabte qualsevol al bar del Bep , on mes o menys hi feia cap tot hom , ens vam ajuntar quatre amb les butxaques buides , ganes de festa i sense massa expectatives.

Es el aquell moment que al bar entra una bona anima , lo camell del barri , ens veure’ns avurrits es va entendrí i en un rampell de bona fe ens va regalar un petit paperet d’un bonic color acompanyat d’un consell així com de germà gran.

-“Eto su lo metei entre cuatro , no sai gilipoya que eto e mu fuerte”

Nosaltres com a bons minyons decidim que li farem cas i no serem uns “gilipoyas” . 

Metre estem tots pensant com collons ho farem , donat que allò es molt petit com per a poder fer-ne quatre parts , es quant s’alça lo Rosendo amb els ulls llampant i diu tot eufòric.

-Collons , aquet cap de setmana els pares no hi son i la padrina avui tampoc , anem a la torre agafem la botella de ratafia de la padrina , el fotem a dins i ens agafem un bon gat psicodèlic.

Tots hi vam ser d’acord al moment , ens hi en hi anem i fem totes les preparatòries , metres calia esperar una mica després de sacsar-la una bona estona  preparem unes cadires al porxo per estar mes ventilats.

Es llavors , que quant ja ho teníem tot amanit que lo Rosendo  treu les copetes de vidre de la padrina i ens serveis un primer rajolinet poruc a cadascú per tal de ser prudents ja que per a nosaltres allò es nou i no li coneixem els efectes  , que inesperadament arriba la padrina amb el seu gat sota el braç.

-Guaita quin goig , si tinc la casa plena de jovenalla , fiqueu-me’n a mi també un glopet , oi al gat tambe una micona que prou que li agrada.

Ella que era una dona forta de tros i tenia per la ma això de la ratafia , que en un tres i no res se’n va fotre quatre de glopets...

Ara us deixo que parleu de les vostres coses i jo me’n vai  a l’hort que tinc que entrecavar els enciams...

L’hort era a tocar del porxo i els cavallons perpendiculars a la nostra vista....

Al cap d’una estona tot allò va fer efecte i entre l’alcohol de la ratafia , lo paperet dels collons i la imatge de la padrina cantant a xiscles havaneres intentat entrecavar els enciams amb lo gat encaragolat entre les cames mentre escoltàvem a l’altre Rosendo , lo music , a tot drap , que es que vam passar una tarde nit memorable.

Sort en vam tenir que la padrina del Rosendo , lo nostre , era molt bona dona i mai mai en va parlar d’aquella tarde , no va dir mai res i de ruca no en era gens ni mica , des d'aquella tarde quant ens veia sols feia una rialla així com de complicitat i prou.

LO XIST

TOSET-TOSET 100m V - ROCA DE LA ME L- BARRANC DE CASTELLFOLLIT

 

Tot i que el dia el donàvem com a plujos i mes a partir de mig dia , sembla que la cosa va aguantant i després de la Paranoia decidim provar sort i fer-ne alguna mes , triarem aquesta que es la que ens sembla mes rapida de fer , li fotrem a la TOSET-TOSET .

Aquesta via passa per ser la clàssica de la paret , oberta pels germans TOSET  quants nosaltres encara ens menjàvem els mocs... ummmm... recordeu aquell regustet saladet??.... i si ja eren secs els calia mastegar....encara no entenc el perquè d’aquell clatellot de la mare mentre xisclava allò tant de mare de “ ets mes brut que una porta de corralina”.

La via comença just a la dreta i a tocar de l’Alicantropia , de fet si voleu podreu començar pel maravellós primer pas d’aquesta...V+ ni diuen.....

Son tres llargs i si voleu rapelar pel coll un tram mes d’aresta (us aconsellem fer-lo i baixar pel coll).

La roca es com la de la zona booooonnnniiiiissssssima.

L’equipament es mes que justet , d’època i serveix sols per recordar-vos que sou a la via.

Els passos sols son uns petits tramets a cada llarg , al primer porteu un tres per que el reblo que teòricament el protegeix no protegeix una merda , els altres dos van d’estretures d’aquelles que et fa nosa tot el que portis penjant.

Es de molt fàcil i bon equipar , les peces sempre us quedaran a mort , com es diu al meu ram  “mes fort que un balco de ferro”.

En aquesta via el grau proposat ja es mes comercial i lliga mes amb el que es remena per altres zones del nostre país.

De fet sempre que repeteixo vies d’època , intento imaginar-me allí al mig , amb botes un martell i quatre pitons , amb la soga lligada a la cintura....i m’agafa un nosequé , un sentiment de merda d’oca , ¡¡ allò era ascalar collons !! , ara si no portem uns peus de gat de 100 i pico leuros , un arnes ben cenyidet , una corda nova ben llampat i quaranta mil ferros de totes mides i formes ja no tenim collons ni de baixar del cotxe. Evolució en diuen... per no dir amariconamenta.

BE CANALLA UNA CLASICA QUE BE VAL TENIR-LA AL SARRO , A NOSALTRE ENS VA AGRADAR FORÇA.

ARRIBANT A LA PRIMERA ROLE

ESTRETURES DEL SEGON

AL MARRO DEL TERCER

RESSENYA DEL MESTRE

FOTOCIM

LO XIST