dimecres, 5 de març del 2025

TOSET-TOSET 100m V - ROCA DE LA ME L- BARRANC DE CASTELLFOLLIT

 

Tot i que el dia el donàvem com a plujos i mes a partir de mig dia , sembla que la cosa va aguantant i després de la Paranoia decidim provar sort i fer-ne alguna mes , triarem aquesta que es la que ens sembla mes rapida de fer , li fotrem a la TOSET-TOSET .

Aquesta via passa per ser la clàssica de la paret , oberta pels germans TOSET  quants nosaltres encara ens menjàvem els mocs... ummmm... recordeu aquell regustet saladet??.... i si ja eren secs els calia mastegar....encara no entenc el perquè d’aquell clatellot de la mare mentre xisclava allò tant de mare de “ ets mes brut que una porta de corralina”.

La via comença just a la dreta i a tocar de l’Alicantropia , de fet si voleu podreu començar pel maravellós primer pas d’aquesta...V+ ni diuen.....

Son tres llargs i si voleu rapelar pel coll un tram mes d’aresta (us aconsellem fer-lo i baixar pel coll).

La roca es com la de la zona booooonnnniiiiissssssima.

L’equipament es mes que justet , d’època i serveix sols per recordar-vos que sou a la via.

Els passos sols son uns petits tramets a cada llarg , al primer porteu un tres per que el reblo que teòricament el protegeix no protegeix una merda , els altres dos van d’estretures d’aquelles que et fa nosa tot el que portis penjant.

Es de molt fàcil i bon equipar , les peces sempre us quedaran a mort , com es diu al meu ram  “mes fort que un balco de ferro”.

En aquesta via el grau proposat ja es mes comercial i lliga mes amb el que es remena per altres zones del nostre país.

De fet sempre que repeteixo vies d’època , intento imaginar-me allí al mig , amb botes un martell i quatre pitons , amb la soga lligada a la cintura....i m’agafa un nosequé , un sentiment de merda d’oca , ¡¡ allò era ascalar collons !! , ara si no portem uns peus de gat de 100 i pico leuros , un arnes ben cenyidet , una corda nova ben llampat i quaranta mil ferros de totes mides i formes ja no tenim collons ni de baixar del cotxe. Evolució en diuen... per no dir amariconamenta.

BE CANALLA UNA CLASICA QUE BE VAL TENIR-LA AL SARRO , A NOSALTRE ENS VA AGRADAR FORÇA.


ARRIBANT A LA PRIMERA ROLE


ESTRETURES DEL SEGON


AL MARRO DEL TERCER


RESSENYA DEL MESTRE


FOTOCIM


LO XIST



dilluns, 3 de març del 2025

PARANOIA NOCTURNA 6a? -ROCA DE LA MEL-BARRANC DE CASTELLFOLLIT

 

Avui estem mes contents que un padrí amb una caixa de Viagra.

Lo patronat junt amb lo bisbe i totes les autoritats ens van donar permís per a poder fer una expedició a fora de la Noguera .

Avui amb totes les vacunes obligatòries i ja amb tota la paperassa a punt , fotrem lo camp cap a Castellfollit a estrenar-nos a l Pic de la Mel , granet del bo i no massa lluny del galliner.

La via triada , o endossada pel César millor dit , a estat la Paranoia Nocturna , ens ha agradat força.

Com a bons Galls que som li hem entrat per la veïna Alicantropia..... la veritat sigui dita hi ha un desgavell de xapes i reblons escampats per tota la paret i a cops a tocar els uns dels altres de vies que es van creuant que amb la poca i no massa bona informació que dúiem costa una mica de centrar-se , us pengem el que portàvem i veureu com que no lliga gaire l’una amb l’altra i tampoc amb el que vam trobar o almenys vam fer....

De fet lo Jesús fa lo primer de l’Alicantropia , i en arribar a una reunió al bell mig del llarg  el dona per ascalat i no...la reunió bona era una mica mes amunt.

Dona una mica la sensació que aquet roc es can pixa , la gent va fent així a ull tal com els hi sembla , un pel anàrquic tot plegat , com ha de ser collons!!!

La roca es bona bona , vas tota l’estona ascalant ara amb passos atlètics per a després trobat panys ben tècnics.

Tot i que diuen que esta equipada si porteu un joc d’aliens us trauran la pressió en algun tram , hi trobareu alguna excursió amb caiguda no del tot neta.

Del grau no en parlarem , serà per que feia dies que no tocaven granet , serà per que ja ens fem grans , serà per que érem forasters ... però l’hem trobat una mica apretadet.

Com a bons expedicionaris a la cerca de la descoberta vam decidir baixar caminant per conèixer millor la zona , no hi ha camí marcat tot i que si hi ha algunes fites , però no val la pena , a la aresta i a prop de l’últim cim en un collet hi ha un ràpel , fareu millor feina.

TANT EL LLOC COM LA SEUA ASCALADA ENS HA AGRADAT FORÇA


PRIMER DE L'ALICANTROPIA


ARA  JA  AL TRAM FINAL DEL PRIMER  DE LA PARANOIA


ARA JA INICIANT EL SEGON

 

FINAL DE SEGON , APRETADET PER A SER UN 6a


CREIEM QUE SOM AL LLOC I SERIA  LO TERCER.


CURT PERO BO A COLLONS

CRETEJANT 


NO N'ESTEM SEGURS SI ES DEL TOT REAL


NO ,LLIGA AMB EL QUE VAM TROBAR


LO XIST




diumenge, 2 de març del 2025

Alicantropia, 6c (90 m), Torre del Moro, Roca de la Mel. Barranc de Castellfollit. Prades

 Hi ha dies que  no t'ho esperes i tot surt rodat: lloc poc conegut per a nosaltres, roca sorprenent -granet, difícil de trobar tan a prop de les nostres contrades-, i vies ben boniques, obligades, però que es deixen fer.

I això que la cosa no comença bé. Jesús i Pepe se'n van a la "Paranoia Nocturna" i comencen pel primer llarg de l'"Alicantropia". Ioli i jo anem a l'"Alicantropia" i ens posem en una línia nova, massa a l'esquerra, de dos llargs, difícils a collons. L'enllestim, rapelem, i anem per l'objectiu inicial. Mentre anem fent, l'altre parell baixen a peu de la "Paranoia" -mala baixada, diuen- i se'n van a la clàssica "Toset Toset". I com no volen repetir la baixada, rapelen i s'enganxa el primer ràpel. Total, un descontrol. Això ens passa per no saber llegir. De fet, no llegim ni els senyals de trànsit, ja que,  a les 5 de la tarda,  ens truca la policia local de l'Espluga i ens avisa que un dels nostres cotxes no pot estar aparcat on és. Coses de la rua de carnaval. Ho deia ben clar. Això sí, s'han enrotllat molt i la cosa queda en un avís.   

Aquest descontrol general sembla governar tota la Roca de la Mel. Entre les vies velles, els itineraris reequipats de fa uns anys, i les línies noves, aquí no hi ha Déu que s'aclareixi. Ni de la guia ni de les piulades d'internet podem acabar de desembolicar tot l'entrellat. Així que passo de fer ressenya, us deixo alguna ratlla i algun lloc web més fiable i ja us arreglareu. També és bonic voltar per la paret com un pollastre escapçat.

Línia nova. No hem trobat res per enlloc. Comença a uns 20 metres a l'esquerra d'"Alicantropia". 2 llargs equipats. Primer de fissura cega (grau ni se sap, però per sobre del 7a, obligat cap al 6a+) i segon llarg preciós, cap al 6c. Aquest segon llarg se separa de la "Tosset Tosset" cap a l'esperó de l'esquerra. De la segona role no veiem continuïtat (excepte seguir la Toset), així que rapelem (1 ràpel) i a terra. Les dues reunions tenen argolles.

Alicantropia. Molt bona via. Un primer llarg en el qual perds la dignitat a l'arrancada de V+. Segon (6b) i tercer (6c) llargs espectaculars, a cops atlètics, a cops tècnics, sempre curts. El darrer (V+) no el fem, ja que de l'R3 tenim ràpel directe a terra. Algo més d'info aquí (http://elsilenciomineral.blogspot.com/2015/10/alicantropia-la-torre-del-moro.html)

Material. Poques cintes (10, llargs curts) i tòtems. Paranoica recomanable per reduir l'estrès de xapar.

Hem gaudit com a nens. Segur que hi tornem.
Arribar és ben fàcil: a la carretera de Poblet a Prades, quan veieu la Roca de la Mel, aparqueu prop del barranc de la Torre del Moro i seguiu-lo amunt.

 

Pic de la Mel

 

Cara Oest del Pic de la Mel




Ioli a l'L1 de la via desconeguda

L2


Primer pas d'Alicantropia. No se m'ha ocorregut cap altre forma més digna de fer-lo

L2

Difícil L3

Fotocim


dilluns, 17 de febrer del 2025

MANGALEITOR 6a+ obligat 90m.-PARET DEL PONT-SANT LLORENÇ DE MONTGAI

 Tornem a la paret del Pont a enllestir la feina encetada d’arqueosacalada que hi estem fent per tal de treure’ls-hi la pols a les mes que reboniques vies que hi han i que resten oblidades per la sola culpa de no tenir parapors.

Avui dia si vols triomfar , el que cal fer es parir vies on els trets que van definir l’ascalada als seus inicis no hi tinguin cabuda , ves... el mon canvía i ara l’ascalada a perdut el caire d’esport diferencial , a passat a ser un esport mes qualsevol.....ara ser ascalador no es gaire mes que com si juguessis al golf o al fumbol.

Avui li toca la tanda a MANGALEITOR dels mestres Manel Solis i Julian Tolosa , d’història no en farem per no els coneixem i no sabríem que dir.

Aquesta vieta s`ha vist una mica afectada per les dèries de la Diputació en el seu afany de fotre el nas allà on no toca.

Es per això que al primer llarg hi trobareu un mini diedre , ni el toqueu , aneu per la dreta per a creuar-lo mes amunt.  

La roca en general es bona i de bon protegir , porteu un joc d’aliens i amics fins al tres.

La primera reunió es fa en una feixeta d’on surten varies opcions , la vostra es un pont de roca que veureu a just esquerres seguit d’un parapor amb el grau obligat , aquí no mola gaire caure abans del parapor , i després heu d’anar a encarar-vos a un pont de roca visible en un desplomet .

 Nosaltres com a bons Galls que van sense ressenyes pel mon , vam fer una petita arrencada al dret just a la dreta de la role (6a+) , després a dretes a cercar uns parapors i ja de cara al desplom , l’arrencada correcta ja l’havíem fet feia poc i la teníem com d’una altra via , res que som uns cracs del desgavell...

Be canalla una bona via d’autoprotecció que be mereix una visita i de fàcil combina amb tota la resta de vietes que farceixen la paret.

Donar gracies al Jordi Ceballos i al Maneleitor per passar-nos la ressenya.


ARRENCADA

DESPRES DEL DIEDRET PRECARI

AL DESPLOM DEL SEGON

PER AÇI MATEIX

RESSENYA ORIGINAL

FOTOCIM


LO XIST



dimecres, 29 de gener del 2025

VIA POL 180m. 7A+ ( 6B OBLIGAT)-PARET DE L'OS -SANT LLORENÇ DE MONTGAI

 

Primer de tot us direm que es una via boníssima , sobre roca collonuda i variada de passos  amb una arrencada del terra ja a sac , el primer el mes dur , el segon afluixa una miqueteta i després ja es mes fumable.

Fa anys , a poc de l’obrissin , li vam fer una de les primeres repeticions , era una via semi equipada  que demanava traça i decisió  en això de l’autoprotecció , en aquell temps en que estàvem mes forts ja la vam trobar una via exigent.

Ara , que l’han re equipat  l’hem tornat a fer , ara que també estem forts....però forts d’oïda , forts de de farum , forts d’entesa...tot i el re equipament també l’hem trobat una via dureta.

Ens van dir que ara estava totalment equipada , pot ser si segons lo Manolo que estiguis , però nosaltres us aconsellem portar un joc de tomtems fins al roig per anar mes tranquils , si no us podeu trobar alguna pinya no massa segura...

També us aconsellem la tramposa i tot i això us quedarà un grau obligat de 6b , no n’estic del tot segur si amb estreps es podria rebaixar una mica la cosa , però segur que no gaire mes massa.

Us adjuntem la ressenya que en el seu moment va fer el màster de les ressenyes amb l’equipament vell per que al Pollot el tenim mandrós i no l’ha fet....coses de l’edat.

Avui d’afotos anirem justos , ho sentim ( la veritat es que no però queda així com de persona ben educada)

Be , valtros mateixos , el que es segur que es una molt bona via i que “no us deixarà indiferents”.

AU BESITOS A TOT HOM... I HOMA... I HOME....I HOMI I TOTA LA RESTA DELS GENERES ACTUALS.


SEGON


UN FORASTER


ULTIM


LO FORASTER I LO MANDROS


MACRO FESTA DE DESPEDIDA DE SOLTERA 


RESSENYA CADUCADA DEL MESTRE


LO XIST


dilluns, 13 de gener del 2025

LA RUTA DEL DRAC 80m. 6a-PARET DEL PONT-SANT LLORENÇ DE MONTGAI

 

El dia que vam repetir la via GALL LLOP vam veure un pont de roca per allí al mig perdut...

Com que no en teníem ni fava de que renasos era allò , vam anar corrents a trobar al nostre guru...al nostre mestre , a l’enciclopèdia amb potes que representa que es lo magnànim Juan Gutiérrez , segurament la ment mes il·lustrada de la zona , de fet hi fa vida i tot.

Ell ens remet al llibre vell i únic de SANT LLORENÇ-CAMARASA on hi apareix una ressenya que sols es una ratlla amb una petita explicació , LA RUTA DEL DRAC ( J. Marmolejo i M. Salvat).

Avui , que es un dia en el que cal no fer massa tard a casa , no fos cas que rebéssim el que no cal ,  es el dia ideal i adequat per anar a fotre-hi lo nas , tot esperançats ens hi atansem amb el dubte de si la sabrem trobar.... i un cop a peu de paret ens apareix allí molt ben plantada una acolorida pedra ben colladeta i just al peu de via amb el seu nom pintadet ben llampant , obra del Salla gran , moltes gracies sinyor Salla.

Ara , tal com se’ns ha reclamat algun cop , toca una mica d’història .

A l’any 1228 es anul·lat en casament realitzat el 1212 entre Álvaro  Pérez de Castro (el castellà)  i l’ultima comtessa de l’Urgell Aurembiaix d’Urgell (1196-1231) , filla del Comte Ermengol VIII d’Urgell i d’Elvira Subirats , també parella de Jaume  el Conqueridor entre el 1228 i el 1229, morta massa joveneta amb tants sols 35 anys a Balaguer , vila on va néixer.

La via ens ha agradat força , sempre sobre bona o acollonat roca , com que a les xarxes hi han poques entrades....o cap...us en farem cinc cèntims.

Lo primer bonic de 30 m. , el trobareu pràcticament net , sols un pont de roca a tocar de la role , de bon resseguir i de bon equipar , ara no recordem que hi vam ficar però amb un joc d’aliens i un de tòtems fins al carabassa ja fareu , no ho ficareu tot però a les fotos fareu mes patxoca.

Lo segon curt i molt estètic, tres ponts de roca i res mes , tot en travessa , no mola gens caure abans de trobar el segon pont de roca (ni de primer ni de segon), pinya d’hospital i no hi podreu ficar res entremig.

Lo tercer , d’ascalada plaquera de finura amb un 6a d’època , està pràcticament equipat , un tòtem a la feixeta per anar a xapar el primer spit i amunt , llarg guapo a collons.

Després ja sols queda una petita i senzilla sortida a cim sense mes on hi trobareu xapes d’altres vies.

Per a nosaltres aquesta i la OUS , TOMATA I BIRRA lo millor de la paret.



AU...GUAITA TU , QUINA SORPRESA


ARRENCADA 


UN PARELL DE MANUELS


ARRENCADA DEL SEGON ... VIGILEU DE NO CAURE


ARRIBANT A LA SEGONA ROLE


LO PRECIOS TERCER


ELS MONOTRIPODES AL CIM


RESSENYA CAL GALL


LO XIST



divendres, 3 de gener del 2025

Laion, 7a+, A1/V+ (6b ob, 70m), Comalavall, Montanisell

I comencem l'any com l'havíem acabat; al solet en aquest magnífic llogarret escalant la primera via trad que es va obrir a la paret recentment (n'hi ha alguna obertura més d'en Miquel Blanco de fa uns 20 anys, però a hores d'ara no tenim més info). A parer nostre, la millor fins ara.
Tots els llargs són bons. Un primer amb una arrancada que serà més complicat del que sembla. Un segon espectacular i continu. Primer tam difícil en fissura amb roca no dolenta, però amb alguna crosta; segueix un tram curt (3 bolts) més difícil que surt en lliure, però on hem de descansar, ja que hi arribem petats, i acaba amb una fissura i arribada a role en flanqueig que també s'ha d'escalar. El tercer continua sent boníssim, amb un inici que no té problemes en A1, i que algú traurà en lliure (no serem nosaltres), fissura més fàcil, però neta, fins a un sostret que et fa escalar.

Teníem intenció de continuar fent alguna més, però, després de tants torrons i alifares, estem rebentats com si haguéssim escalat tot el dia. Ja hi tornarem quan Montse i Emili enllesteixin alguna més.

Material: àliens, tòtems, Cams #3 i #4

 

Ubicació


 
Resse Cal Gall

 

Pepe a l'L1

 

 

L2

L2


L3. A1 acabat

Fotocim

Lo Xist