6 d'Octubre de 2012-RIGLOS-Mallo Frechín-CURRUCUCLILLO 230 M. 6a+ (A0, V+ obl.)

Ressenya treta d'Internet

     Riglos, que podem dir d’aquesta fantàstica zona d’ascalada que no s’hagi dit abans. Pos moltes coses , incultes, que sou uns incultes i uns descreguts. Per exemple: te un aparcament per autocars collonut, te un refugi on fan uns bocates fantàstics, te un bar on podeu demanar  unes olives variades amb salseta que fan treure el sanglot, te uns carrers que pugen de collons, també hi ha unes xiquetes que deu n’hi do i així podríem seguir amb un munt de detalls que no tothom hi presta l’atenció suficient però que son dignes de menció. Ah! També te una cinta meua que li va caure a lo Nico aquest dissabte. No us diré on, lladres, mes que lladres.  Ho sento Llauis , del cafè no te’n puc dir res.

     De Riglos també podríem dir que es la “cosmopolisis” de l’ascalada. Allí hi pots trobar qualsevol  esgarrapa pedres que volta pel mon. La mostra la teniu en aquestes fotos tan expressives de com es trobava la “tapia” a les  11 del mati ,“abarrotaooo”. Hi havia gent de Euskadi, de Aragó, de Madrid, un Francès que pujava i baixava tota l’estona (anava sol) i ,es clar, també Catalans.

A vore si trobeu al Nico al L1

    Parlant de Riglos. Aquest dissabte lo Nico i lo Sergi varem anar a fer la Cucurruclillo al Mallo Frechín. Com bons col·legues ens vam repartir la feina. Lo Nico se la va fer tota de primer i lo Sergi es va agafar a totes les cintes que hi va posar , (crec que tan cansa una cosa com l’altra).

     De la via es pot dir que es troba molt equipada i que el factor estrès ben be no es nota. De tota manera sempre es una escalada riglera i hi te passos on cal apretar el cul si no et vols fotre de cap (lo Sergi , tota l’estona el cul pret). Escalada atlètica amb roca de bona a molt bona, sinuosa, buscant les debilitats de la paret i amb passos explosius a cada llarg.

Lo Julián i lo Francès a la J.A.Sanz

 Lo Nico al L2

Lo Nico al L3

Lo Sergi al L3

Lo Sergi comprovant los parabols

Lo Julian, lo Manu i lo Francès a la R2 de la J.A.Sanz

Lo Carlos a la L4

Lo Nico al L5

Lo Nico al L5

Lo Manu a la J.A.Sanz

Le Monsieur al mateix lloc

I ara lo Julian

Lo Nico al L6

Lo Nico i lo Carlos a la R6

Lo Nico al L7

Cordades a la Guirles i a la Fiesta de los Biceps de la Visera

Cordada a la trona de la Mosquitos a la Visera

Lo Carlos al L8

Lo Nico al L8

Lo Sergi al L8

Lo Nico al L9

Lo Sergi al L9

Fotocim

     Curiosament els llargs , en teoria mes fàcils , son els mes mantinguts. Via bastant sol·licitada, així que, si no voleu a ningú davant vostre, matineu o feu-la a la tarda. Molt recomanable. La baixada , per lo que hem sentit , es millor fer-la pel  Circo de Verano que no pel davant de la Visera (atenció als corriols perdedors, seguiu el camí mes fresat, lo Carlos i lo Javi es van encigalar).

     Quan vàrem arribar a dalt i després de la Fotocim, miro a la dreta i... , ves per on , vislumbro el rastre de les babes de dos Caracoles Majaras a una via de la canal de l’esquerra de la Visera (ara ja se perquè lo de Majaras) Jutgeu vosaltres mateixos. 

 Dos Caracoles a la Silencio al Visera

Un Caracol

Un altre Caracol

Reunió de Caracoles

     A la baixada varem gaudir d'aquestes fantàstiques vistes del Fire i en aquell moment hi havia una cordada que començava el mur superior, los dos dubtàvem d'haber pujat per allí fa tres anys. Nostàlgia

Lo Fire majestuós

Cordada al muro de la Rabadá-Navarro al Fire

LOS CLIPS :

Les  dones al poc de neixer

Los homes al poc de neixer