19 FEBRER 2016- Paret del Tamok- ROC FM A1-6a OBLIGAT

A Lleida hi han dos colles de grimpaires amb una forta rivalitat…la ELLITE i els GALLS…

Encara que quant ens trobem fem com els gossos…ens ensumem el cul…ens fem bones lleparrades i moltes festes…anem a ascalar junts….fins i tot a obrir junts….comèdia… radera del tot s’amaga una forta rivalitat .

Nosaltres els envegem per que estan mes forts i ells ens envegen per que nosaltres som mes vells.

D’aquet fet en resulta que tot sovint volen pedretes d’anada i tornada i aquesta  via n’era una de recurrent…que si no teniu collons de fer-la …que si ja no us aguanteu la cresta dreta…que si la padrina fuma , el cas , i no els hi digueu , es que  a nosaltres aquesta colla i les seues vies  ens  fan una mica de respecte , per on ells passen corrent nosaltres ens hi arrosseguem.

Però tot gall de bon corral no ha de permetre massa temps que quatre pollets els piquin la cresta i en una revolada de valor decidim que ja ni ha prou i cal callar algunes boques.

L’accés , desprès dels túnels de Camarasa i ja a sota de la paret aparqueu i en el punt que el mur de formigó es mes baix , al altre costat surt un corriolet fitat que amb una mica d’intuïció per part vostra us dura al peu del single.

La via ens ha semblat en el seu conjunt un bon viot , molt estètica i d’allò que ara en dieu d’aventura , amb roca de tot , de bona , de no tant, de no gaire  i en algun moment  concret caldrà vigilar una mica ,però que si esteu bregats en el tot terreny no ha de  presentar  cap problema.

Semi equipada amb peces allà  on toca i exigint alguns moments de decisió .

A destacar lo primer , lo tercer i l’últim …sense desmerèixer els altres , amb ascalada variada, moments de técnica i altres de mes atlètics , ambient continuat en una paret  on segurament sereu els únics ascaladors…llàstima del siroll de la carretera de sota.

Segons lo nostre criteri  ¡¡¡que te el valor que te!!! creiem que de grau obligat deu anar sobre  A1/ 6ª-6ª+ i anirà be portar aquet grau ben apamat per gaudir-la.

Descens, arriveu al cim de la serra , trobareu lo cami i a dretes, viguileu que en mes o menys mitja hora haureu d'agafar un trencall a dretes que vos deixara al costat de cotxe.

Encara que sigui una via de la ELLITE us la recomanarem per lo guapa , variada i entretinguda en la combinació de lliure i artifo.

 RESENYA DEL SINYOR FRANCIA

 RECORREGUT

 ARRENCADA D'A1

 LLARG GUAPO

 AMBIENTILLO

 SEGON 

 A1

 MES AMBIENT 

 LO MASTER 

 LLARG ENTRETINGUDET

 ELL....ALLI....CONTENT

 ARRIBADA A LA R3

 LLARG DE TRAMIT

 L'ULTIM GUAPAO PER QUE SI

 AL PRIMER PASSET

 LO CESAR ENCADENANT LO LLARG

 FOTOENCARANOCIM

LO XIST

Autopista al Infierno, 6c (6a ob), 90 mts, Paret de l'Os

És estrany com una via com aquesta no estigui piulada al blog. Un dels millors traçats d'esportiva de la paret, amb una dificultat homogènia i una roca espectacular.
Avui ens tocava anar a Montrebei, però al Salla se li complica el matí i acabem quedant tard. L'Òscar proposa una obra seva, re-equipada recentment. Com el tio és un gentleman, em deixa el millor llarg a mi i li adjudiquem els  dos llargs manolos a la nostra Taronja Mecànica.

El L1 comença fort, amb un pas de regleta que sol el Salla treu i una panxa més amunt que es pot fer una mica per la dreta. El L2 i L3 de la ressenya es fan bé en una tirada, i probablement sigui de lo milloret de la paret. Grau sostingut durant els 40 mts. El darrer llarg torna a tenir un pas complicat a l'inici, però aquest és de placa, de posar-s'hi i apretar les dents.

Es pot baixar en dos ràpels parant a la R1.

I com encara quedava llum, ens anem a acabar de trinxar a l'Eclipse/Boira, on el col·lega Salla allibera el llarg L2 de 7a i ens deixa bocabadats. Però aquesta ja està piulada.

L1

Inici del L2

Arribant a l'R2

L3

Ressenya

La Taronja Mecànica a l'Eclipse (7a)

Xist sense fotocim, encara que sigui per donar pel sac al community manager

Afegeix la llegenda

L'escultor de somnis. Roca dels Collars. 225 mts. 6b/A0 (6a ob)

Nico havia fet les dues vies que la flanquegen (Dioni i Camí d'Alfons), i ens comenta que eren molt bones sobre una roca collonuda. Aquesta resultarà ser poc homogènia, amb un darrer llarg molt bo, i la resta que no ens acaba de convèncer a cap dels tres.

Aproximació: Passat Coll de Nargó, a 2.5 Kms deixeu la C-14 i agafeu la L-401 direcció a Perles. A uns 3 Kms, deixeu la L-401 i a esquerra agafeu la carretera que puja a Canelles. 1 Km i poc després, just abans d'arribar a Canelles, trenqueu a esquerra i agafeu una pista en bon estat. La segui durant un parell de Kms. Aparqueu quan us trobeu un cartell de propietat privada. El camí segueix uns pocs centenars de metres fins a un mas, però el propietari no us deixarà aparcar al final. Veureu la paret a l'altre costat de la vall. Seguiu caminant la pista, fent un llarg tomb que us travessa la vall i us deixa al peu de la paret en una hora.

Comença el Nico i fa els dos primers llargs, 4at i 5è. Poc a dir. A mi em toquen els dos següents. L3 fàcil fins al final, on hi ha un 6b/A0. Provo en lliure una bona estona i no hi ha manera. Està ben protegit.  El L4 segueix una tònica semblant. Sortida fàcil, i arribada a la zona complicada. Ben assegurada, amb un parell de passos de placa flanquejant a esquerra (V/A0). Aquest sí surt en lliure. Deu ser 6b/6b+.  Els darrers llargs són per l'Òscar. L5 i L6 sense cap història, i un L7 magnífic, amb una fissura contínua, gairebé neta (un bolt i algun pont de roca) que es protegeix bé i l'encadena. Pot ser un 6b  de continuïtat.

Descens: De l'R7 grimpem uns metres fins la carena, i la resseguim a l'oest (baixant) fins trobar els ràpels de la Dioni. En 3 ràpels serem a peu de via

La roca collonuda. Haurem de tornar a fer les altres.

Ressenya

Nico al L1

Òscar al L3

Abans de començar la part dura del L4

Bona fissura del L7

Fotocim feta a peu de via -. Non-comment