NYENYA 100m. 6B A1-PALA ALTA - MONTROIG

Estic una mica amuinat….cada cop tinc mes la sensació que els Lleidatans som una espècie en perill d’extinció.

L’altre dia entro en un bar i se’m va entxautar ,per que no, demanar un bagall….aquell personatge va i se’m queda mirant amb cara de pallús com si jo parles una llengua estranya , com si fos jo el que es de fora…¡tocat ells collons!.

Les coses ja no son el que eren , avui dia ja no trobes un sillo en lloc , i pel cel ja no hi volten bromes quant el dia es llaganyós , la cerveza no fa bromera , ja no veus borrim , ningú unfla el botet i tampoc veus Perots i Mandingues…..i si entres en una obra no demanis ni un callòs ni  un padellàs ni una guinyola que igual t’acusen de no conèixer l’ofici….en fi , sisquera quedi tot això i mes guardat en algun racó per que sigo clar que un temps  vam ser Lleidatans…..snif.

Au be al tall…la via ,que suposo que per aixo entreu.

Avui anirem al MONTROIG  a tastar una de les ultimes obertures de la serra , no sabem de qui es però tenim prouta informació com per no fer anar la nova APP del Cèsar.

Arrènca uns metres a la dreta de la TRIDRAGONS , hi ha un parabolt al començament de la via.

La cosa va de quatre llargs curtets tots ben diferenciats i ben distrets.

Lo primer de V , facilet i equipat amb dos bolts i ponts de roca , la role es fa sobre un abre i per si de cas reforceu-la per que el tronc tot i ser verd balla com una baldufa.

Lo segon deu ser el mes guapo , un 6b quasi equipat que patulla per un precios pany de roca , plaquero i de bona qualitat , amb passos finets i algun de tibar-li de gust , us mantindrà en acció tota l’estona.

Lo tercer es un punt i a apart…si mireu la ressenya original el marca d’Ae ¿¿?? Suposo que si ets un paio llarg a collons doncs igual si….però si sou de mida Ibérica , o duieu una tramposa o aneu mentalitzats de fer A1 i en els últims metres , sigueu de la mida que sigueu , o A1 o en lliure canyero , ha! i  l’arribada a la role de roca no gaire agraïda.

Lo quart també te el seu que…es el llarg de la via ,un 6b que va per un fissurot que serpenteja dret a collons amb trams on la roca no es pot dir que sigui de la millor qualitat , poc equipat a completar amb trastets , l’amaniment del llarg a cops us tocarà fer-lo en tensió i algunes peces costarà una mica troba’ls-hi la posició correcta per lo irregular de la clivella.

Es nota que es una via nova i que no s’ha netejat a consciència , pel que en alguns trams caldrà vigila que toqueu i el que toca el que tingueu per sobre , em netejat una mica però segur que no prou.

Be…que tot i ser un recorregut curt en arribar al cim tens la sensació d’haver ascalat , una linia amb caràcter , ens ha semblat una via prou bonica tot i que creiem que no serà de les mes visitades.

LO MARIC FENT ARTIFO!!!!

RESSENYA CAL GALL

PRIMERS METRES

ARRIVANT A LA ROLE

LO SEGON UNA JOIETA

 

BONA ROCA , FINET AMB  UN TOC DE GORILISME

Ae PER ALS GASOLS

PASSOS LLARGS...LLARGS!!!

LO QUART AMB ROCA A CONTROLAR

LLARG INTENS

FOTOCIMAMBXURRIMANOLADEDEBO

LO XIST

Novembre Negre, 6a+/A2 (175 mts, ED-), Paret de l'Extrem, Montroig

Aquesta via, a banda de ser bonica,  té multitud d'enigmes i incògnites.

1.- El primer salta a la vista a la primera reunió, i és la quantitat de "berberetxos" que hi ha. Al cretàcic eren enormes.
2.- No sabem si el nom de la via fa referència als fets que van dur a l'execució de l'activista nigerià Ken Saro-Wiwa. No és que siguem cultes, però com han fet la pel·lícula, ens podem fer els listillos.
3.- Té a veure amb l'autoria de la via. A totes les ressenyes, inclosa l'original, apareix el duet Vives-Ballart, però a la Guia d'Escalades al Mont-Roig diu que el segon llarg és obert per Marmolejo/Garcia.  What the fuck !!! O Vives/Ballart obren la via sense passar pel segon llarg, o arriben a un acord de col·laboració no esmentat, o es prenen els llargs els uns als altres o la comencen de forma independent ja que al segon llarg es pot arribar per la feixa. Un enigma més.
4.- Els passos de ganxo del L2 són perfectament cilíndrics. Com també ho són els forats d'algun pont de roca dels llargs superiors. Enigmes de la geologia.
5.- Teníem constància de la darrera repetició per part de Francia/Suka feia quinze dies. Allí s'hi va quedar alguna cosa de material. Ara ja no hi era i la cordada pretèrita no en té ni idea. No hi ha res com deixar material en una via perquè es repeteixi independentment si és ED- o ABO+

Enigmes a part parlem de la via. A l'esquerra del diedre ben visible de la Festa del Paca, un burí a peu de via i al costat d'una coveta marca l'inici. Arrencada fina (6a) i flanqueig a esquerra a buscar la segona expansió amb un sostre que has de trobar el canto bo (6a+). És el llarg més complicat de la via amb algun pas també complicat a mig llarg que es curra Roger tope motivat. Després d'un canvi de reunió sobre la feixa arrenca l'L2. Hi torna Roger que avui es vol guanyar les birres. Gantxeig per arribar al primer spit i un altre per arribar al segon (A1). De segons ho resoldrem en lliure (6b+) parant compte amb la delicadesa de la roca mentre que els gantxos poden servir de protecció ja que queden a canó. Després un tram d'A2, amb un parell de friends ben col·locats i que l'Ari diu que A2 és un pèl massa exagerat (aquests professionals de l'artifo ...). Els llargs més fàcils i menys bonics els faig jo (L3 i L5), poca cosa destacable excepte que aniria bé canviar els ponts de roca. I l'Ari s'endú el boníssim L4, amb un flanqueig salvatge d'arribada a la reunió d'aquells que fan pànic, sense capacitat de protecció i que es resol millor per sota.

En resum, res com la millor companyia per fer uns riures tibant.  Aquí sota teniu la secció de comentaris per a qui vulgui esvair dubtes  ;-)

Material: 2 ganxos, streps, C3s, aliens, tòtems, cam#2, cam#3 i 15 cintes

Roger-Ressenya

Roger a l'inici del L1

Peu de via

Berberetxos a la R1b. De petits i de grans

L2. A1

L2. A2

L3

Ari a l'L4

Flanqueig del L4

L5

Fotocim

Lo xist

Triple Directa, 6b+ (265 mts), Paret del Doll

En dies de fred i vent, el Doll és una gran opció. Fa tal rasca que ens treiem tard la son de les orelles i a les 10 del matí encara voltem pel Pere. Ens sorprendrà la caloreta que tindrem a la paret. Anem indecisos. Com fem tard, no sabem si saltar-nos el primer llarg, o si sortir per la feixa i fer la via en dos dies, o si tornar al bar. Al final la farem tota de baix a dalt i arribarem de dia al transport. De luxe.


Com ja haureu llegit (no sou persones aliterades com nosaltres, nosaltres som més d'allitar), La Triple Directa és un compendi d'un parell de vies (Toy Dolls i OK Pana) amb un primer llarg afegit  (Diedre Terminator), com a alternativa dura d'entrada.  Tret del diedre inicial, que és boníssim, els primers llargs corresponents a la Toy Dolls són normalets, una mica rastrojerets, però els darrers 4 llargs, els que corresponen a la OK Pana, són magnífics.

Així doncs, començo el diedre Terminator que m'anirà bé per calentar. I calento tant que he de reposar al segon pitó. El pas difícil és llarg i si no ets molt alt, caldrà arriscar tot i que pots posar bona protecció. El diedre no perdona i la bavaresa de 6a+ costa de protegir a l'inici. Surto esbufegant com un cabró. Al L2 hi va l'Ari, llarg net a controlar. Al L3 surt Vic, amb una fissura un poc desplomada que s'ha de currar bé. Com la reunió queda directe a la línia de foc, i la pedra no és per tirar coets, rebo un bon cop de roc a l'espatlla i aquí s'acaba per a mi obrir cap llarg més. Però porto mandobles de back-up.

Arribem a la feixa a les 14:30 i veiem que tenim possibilitats de sortir per dalt amb llum. De manera que aquí sí comença la diversió. 4 llargs  a cadascun més bo. Un L5 que malgrat el grau (V+) serà el més difícil de negociar per la seva desprotecció. Dos llargs més de 6a ben protegits amb expansions i un darrer amb sostre de super-ganda (6a+) de gaudir de debò que s'encadena l'Ari com una campiona.

I ja sols queda la part més difícil que és tornar al cotxe. Sortim en tendència a la dreta i passats 100 metres, pugem recte amunt a buscar el punt més alt. Aquí trobarem fites que si no les perdeu us duran directament al cotxe.

Material: Cam#4, 2xCam#3, Cam#2, Cam#1, joc de 7 tòtems, joc d'àliens, tascons petits-mitjans i 15 cintes.

Luichy-Ressenya. Sols afegir un pont de roca abans de la savina del L2 i un pitó a la R2 

L1. Diedre Terminator

Ari al L2

Vic al L3

L5

L6

L7

Des de la R7

L7

L8

Dos il·luminats

FotoCim

Lo Xist

Font del Gat (Esportiva)

Juan G. ens fa arribar les ressenyes de nous reequipaments a la Font del Gat. Una treintena de vies, de grau divers. Disposeu de sol fins passat el migida i ombra al vespre.

Aquest Juan s'ha modernitzat tant que ara ens posa foto satèl·lit i tot. A on anirem a parar !

Lo Xist

ZIGGY STARDUST 6A+ 110m. -YELMO -LA PEDRIZA

Aprofito un forat per fer una piulada que tenia pendent de NADAL.

Aquest any lo  JESUS “el glande” i un servidor resulta que coincidirem en dates per la zona i podem despistar-nos unes horetes i quedar per fer una ascaladeta amb la seua colla de companys de MADRIZ.

Jo com hi vai d’aconvidat i passarell de la zona hem deixo portar amb molt de gust i fem cap a la PEDRIZA , es un lloc que ja hi havia estat feia una colla d’anys i en guardava un bon record i la veritat es que es un racó de mon preciós.

Aniré amb una colla de MANOLOS que a part de bons ascalador hem faran treure la llengua i lo fetge en l’aproximació per arribar al YELMO.

Cosa important es el tipus de roca , que tot i ser boníssima  condiciona a collons l’ascalada , el grau de verticalitat es quasi sempre el que donarà el grau... però el tema “cantos” per aquestes contrades no el toquen massa be....en trobareu ben pocs i sovint ridículs , després diran que els Catalans som garrepes!!

Quant escales amb gent de la zona hi ha una cançoneta que sentireu sempre “baja los talones”, l’historia va de que sempre has de mirar de tenir la major part de sola en contacte amb la pedra, cosa que s’aconsegueix fent justament això “bajando los talones”.

A primer cop d’ull tot ho veus rampos.....però a collons quant t’hi fots...quant no tens res de mans ni res de peus , ja et sembla tot massa vertical , toca anar “bajando los talones” apretar les dents i a confiar dels peus.

El tema assegurances també el toquen una mica

justet....fins el 6a encara es pot apamar , però a mida que lo grau baixa la distancia puja exponencialment i del IV+ en avall no busquis res que no en trobaràs i lo grau en adherència ja us ben juro que no te res que veure amb el nostre.

La via triada es la ZIGGY STARDUST amb una arrencada de 6a+ que traduït al nostre grau en adherència vindria a ser un nomhiaguantoniperdeu+ , després passarem als Vs i amida que guanyem alçada ja afluixa fins a que acabes quasi caminant.

Després tastarem el 6b en un primer llarg del costat....en aquet hi vai clavar la banya (de segon) i hem va sortir tu!!!

Un lloc bonic amb una ascalada curiosa i si això ho envoltes de bona gent ja de traca i mocador.

AMB GANES DE TORNAR-HI

 MANDOBLISME DE LA MESETA

 LO YELMO TOT ELL ,TERRENY GALVEZ

 LES CABRES PASSANT TOTALMENT DEL PERSONAL!!

 6a+???

 I ELS CINQUES!!!

 AIXO SI LA ROCA UN LUXE

I LES XAPES A PENDRE PEL SAC

LO JESUS EN EL TERCER 

QUART LLARG

I LO 6B DELS NASOS

LO XIST CASOLA