CRESTAS TÍO MARÍA.

 SANT LLORENÇ DE MONTGAI. 155 M. V+

 ressenya Juanillera

Contreuen matrimoni, els pseudogalls?? Sembla que sí. I és que probablement el pollo que està més fort del corral (el mamó ja fa 7b+...) es casa passat demà, dia 27 de Juliol. Des d'aquestes ratlles li fem un "homenatge" en el seu traspàs de la vida de solter a la de casat (jua!! jua!! ja! ji!! ji!!....se senten riures i rialles...). El pollo en qüestió és lo nostre amic Gerard Medina, al que últimament no han parat de fer-li regals, bromes i altres herbes. La nostra va ser enganyar-lo per anar a fer la via Juanillera del Tio María, de nit, i amb un traje de neopré posat per a que sués de lo lindo, ja que està molt gordo i fort, s'ha d'aprimar.  La via era lo de menys, simplement voliem riure i fer-lo pujar fins i tot amb botes d'esquí; però allò era massa... i la seva futura dona ens hauria partit el bec a tots.

Com veureu, majoritàriament a les fotos només surt el Gerard, ja que en la foscor, tots van aprofitar per a picar-se les crestes i foter-se mà....... Ja se sap, tot galls i cap gallineta, al final passa lo que passa....... Massa pienso, i poca carn.

Apa, espero que us agradi, jo simplement sóc un escrivent.
 Lo Txaume.

 Lo grupeto

 Lo feliç solter........de moment

 Tocaments en la foscor.....

 Una reunió; n'hi ha un en neopré que sua molt...

 Aquí encara està content...

 Aquí també sembla content.....

 Aquí ja fa més mala cara.....

I aquí ja s'arrossega... (G.C. Power!!)

No teniem cap floreta, però si un autèntic.........no sé, definiu-lo vosaltres mateixos......; si no és per ell, encara estaríem escalant la cresta, perduts en la immensitat de la nit.

Sobren les paraules..... Va por ti,   Uan p'adentro.

"Aquesta piulada està dedicada al Gerard, gran trepador i millor persona".

13 de Juliol de 2013-CAMARASA-El Sabardó-RUPI GARRETA 70m. V+

Ressenya semimade in LO GALL

    Quina merda de Galliner.  Estem tots los GALLS agilipollats . Això de la  calor no ens senta gens de be, primer que no sabem on anar a clavar els esperons, després que les Senyores dels GALLS tenen unes necessitats i criteris diferents, molt diferents i… es clar, no es convenient que et fotin un mastegot a la Cresta o que et retirin el passi pernocta.

   Davant d’aquesta situació, cal prendre mesures tipus teràpia de xoc , es a dir : on van los GALLS quan tot esta complicat? Eh?...... Si senyor , cap a Camarasa, a lluir les plomes a l'ombra i gallejar davant dels novatillos de la zona. Si...., a sobre,  li afegim que portem al Juan (aperturista donde los haya) ... doncs això, a donar-se importància.

    Mira per on que “fue a por lana y salio trasquilado”. Ens dirigim a peu de paret i, en aquestes, descobrim que la vida d'un escalador pot seguir sent apassionant tot i l'edat. Ens trobem amb una cordada de veterans, veterans, al Garcia i al Gil que van a fer la Directa del Puro (sus cojoness!!) i nosaltres tot el dia plorant... que si això que si allò ..que si patatin que si patatan... au! amunt i a “chantar el mirlo”.

 Nosaltres via menys manola. La via triada es la Rupi-Garreta. Vieta curta , bonica i de grau assequible. Bona roca i assegurada amb parabolts, donant-te la opció de posar  assegurances al gust. Al cim del Sabardó , que així es diu l’agulla on es la via, podem triar entre rapelar o fer el pas de gegant i sortir per dalt. Molt recomanable, pel diedre-bavaresa que hi trobarem.

 Lo Sergi aprenent a fer el nus, lo Jaume que se'n enfot i lo Sergi al L1

 

 Lo Jaume i lo Juan al L1

 Dos senyors cabasudos a la R1

 El d'abans i un senyor cabasudo nou

 Si, es que......!!!

Lo Jaume i lo Sergi al L2 

 Lo Juan al L2,(la foto es correcta)

 A cim del Sabardó

 Pas de Gegant i parada de somera, o algo aixi

 Lo Jaume al L3

 Mes Jaume al L3

 Fotocim

 Coliflor del dia a sobre d'una baga

    Com haureu vist al reportatge fotogràfic, la pinta de cabasudos, perdó , senyors cabasudos, es espectacular, pròpia d’uns GALLS, perdó un altra vegada, d’uns ILUSTRISIMS i EXCELENTISIMS GALLS de PRO. Segur que l’enveja s’us esta fotent, no patiu, ho entenem perfectament.

    Per acabar, us deixem amb la cordada espectacular del Garcia i el Gil. A vore si apreneu alguna cosa.

 Lo Garcia i lo Gil

 A dalt del Puro

LO CLIP:

No lluitis mai contra una dona

"ESPERÓ DELS ELFOS" -175 m. V+ -
ESCALES- SOPEIRA 

(SEGONA PART ABERRONCHADA)

 

Ressenya "escalatronquera"

Com molt bé deia el Sergi en el seu dia, m'he autoproclamat secretari adjunt i ara em dedico a piar les escalades dels altres, i lo més bo de tot, és que a canvi de res: com a molt, em diran que ho he fet malament i a sobre m'humiliaran, m'insultaran i em picaran la cresta. Bé, ja diuen, que "sarna con gusto...."

L'altre dia, lo Juan, lo David i la Eva, van anar a Escales a repetir l'arxiconegut Esperó dels Elfos, i el piem amb el permís de la redacció en cap de LoGall, ja que tot i que no penjarem res de nou, sí que veurem unes afotos que ens faran riure. 

L'anècdota del dia va ser que l'Aberroncho va obligar a la cordada a fer uns quants quilòmetres de més pensant que s'havia deixat les claus al cotxe, i quan a mig camí ja arribaven a lo cotxe resulta que els diu "eh, ya he encontrado las llaves...las tenia en el bolsillo... je , je...je."

      

Les experiències viscudes durant l'escalada les tindreu que preguntar a ells, ja que jo no hi vaig ser, però us ho podeu imaginar: "Que si estoy aberronchao en el nío...que si Juanito que guapo soy..... Que si va tira ya p'arriba so gandul.... Que si Ostia Eva com t'has pillat en aquesta merdeta de regleta..." i així un llarg etcètera.

Van sortir per dalt i van tornar a casa, i això és el que compta.

(Com a redactor ja veieu sóc molt mediocre, ja em perdonareu que no sé ni col.locar afotos. Lo Txaume)

FOTO CIM-COVA.

LO XIST : (no calen paraules...)

MIRANDA STYLE (55m 6b/A0)+ DIEDRO ROMPEOLAS (50m 6a/A1+). Paret Summer Time Wall. Canelles.

Canvi d’escenari. El pati del corral aquesta vegada és territori Marmo i territori Comepiedras. M’explico: lo Roger ens enganya a tots, i ens porta a Canelles, corral tranquil i salvatge on lo Roger ha obert un parell de vies ben maques. Hi vam anar tres galls i un comepiedras; bé perdó: un comepiedras-guia, dos galls i una gallina clueca que sóc jo, ja que un servidor, lo Txaume,  no va poder controlar l’esfínter de la seva cloaca i es va fer cacotes al llarg 1 de la via “Diedro Rompeolas”. Bé, no passa res, una mica de pienso ponedor i sol.lucionat, resulta que no trobava el canto bo....

Situació: Són dos vies que s’han d’escalar convinades per a completar una “circular”. Es comença per la via “Miranda Style”, tres llargs, amb el primer de A1 o 6b molt guapo, un segon llarg amb una bavaresa tremenda i un tercer llarg d’estil pirenaic. Al final, es rapela fins a la R0 de la segona via “Diedro Rompeolas”: amb un primer llarg tremendo a equipar, i un segon amb un sostre d’A1+  pitonat, que es pot completar al gust. Baixada caminant cap a la presa. Ombra assegurada de bon matí i aproximació ideal per a galls, gallines i altres espècies ganduleres.

En definitiva, un bon dia, on galls, gallines i menjapedres ens vam picotejar i llençar pedres a sobre (mai més ben dit!!); sort que la paret desploma i no et cauen a sobre, sinó directament al pantano. No vam poder fotografiar cap floreta ja que la calor ja comença a apretar, i les floretes que estaven tendretes ens les vam menjar, i les altres ja s’han xamuscat. Tampoc hem penjat cap “Clip”, però això té sol.lució: imagineu-vos a lo Juanito, lo Miguel A., lo Roger i lo Jaume amunt i avall per la paret de canelles, soltant tacos, parides i humiliant-nos mútuament......No hi ha clip millor!! 

Trio Calatrava

L1 de la Miranda Style

Lo Roger recuperant L1

Lo Miguel A. fent lo mateix

L2 Miranda Style. Lo Roger a la bavaresa

Lo Juanito L3 Miranda Style

Rapel cap al Diedro Rompeolas

Perills del ràpel: encastament de nas.....

L1 Diedro Rompeolas. Lo Miguel A. al 6a (6a¿?....)

No hi ha res com ser feliç... R0 al Diedre

L2 del Diedro Rompeolas. Lo Roger pedalant.

L2. Techaco. Lo Roger com un muricec.

Final L1 Diedro R. Lo Juan espatarrant-se...

Sense comentaris

L2 del Diedre, un trebol, techo, sostre....

¿FOTO "CIM". .....?

Resumint: una “Miranda Style” per a calentar motors, i un “Diedre Rompeolas” per a cremar el motor. Els graus de la resenya són graus tipus “comepiedras”..... una mica a la vella escola. Quedeu avisats. (Ah!, porteu càmara d’afotos, l’ambientillo és bo). AuDios!

La floreta del dia

LO XIST: (no calen paraules....)