Feia dies , molts dies que no voltava pel Pirineu , de fet
ja fa una bona colla d’anys que no hi patullo tot el que voldria.
Es un dels llocs on mes i millor m’hi trobo
M’omple l’anima de joia
El cor hem batega amb un ritme pausat i ple de dolçor
La quotidianitat atrafegada s’atura i això em permet beurem la
vida a glopets plaents
Tota la bellesa que m’envolta i aclapara els meus ulls fa
que aquets moments siguin eterns
La tranquil·la grandesa dels cims que se’t planten majestuosos
al teu davant i al mateix temps et
permeten campar pel seu mon et fa sentir acaronat per la natura
I un cop allí i ja havent descrit totes aquestes boniques sensacions
místiques , toca ja escoltar la meva pròpia personal natura interna i cerca un
bonic racó mig amagat a la gran immensitat de l’espai natural , per poder
abaixar-me els pantalons amb uns mínims de intimitat per a poder fer el palteret de
costum.
LA VIA
Segons el Luichy aquesta es la millor via de la paret , com
que als mestres se’ls ha de fer cas , així ho fem i la prenem com a destí.
Puja pel bell mig del pany pràcticament quasi al dret.
La roca es bona i per a ser on es prou neta de molsa , sols
alguns petits trams a cop prou drets d’herba que poden arribar a toc una mica
els pebrots , especialment al final del tercer si ho trobeu una mica moll com
va ser el cas.
Hi trobareu plaques de mini preses , diedres , fissures fins
i tot un desplom.
La via resta semi equipada amb parapors i algun pito , allà on
no en hi ha es poden ficar bones peces però a cops us caldrà escalar entre les
assegurances o l’emplaçament dels flotants.
Una bona i bonica via que te el 6b com a grau obligat en tres
llargs , també direm que algun 6a pot ser que sigui una mica colladet.
Imprescindible dominar l’escalada en adherència o si mes no
fer com jo que portava un PEDRICERO de company.
Nosaltres vam baixar pels ràpels de les vires i sembla que
es la millor i mes rapida opció.
LA RECOMANEM DE TOTES TOTES
