dilluns, 3 de juny del 2024

LA FESTA DEL PACA 180m 6b/Ae ( V obligat)-PELADET-TERRADETS

 

Avui toca fer-li la pilota a un gran , però que gran i en tots els sentits i direccions homenàs .

Un gran ascalador i millor home , ferm , decidit que va pel dret i sense pels a la llengua , el que a Lleida en diem un bon verro si senyor , sols li podem retreure que li diu botifarra a la llangonissa ( si si!! puto corrector acamacat!!.....¡¡ LLANGONISSA!! ) però li perdonem per ser ell .

També li diu estreps a les ascaletes però aquí ja no hi entrarem.

D’ell em aprés que “pedal” pot ser algo mes que agafar un bon gat , que "A4" pot ser algo mes que un cotxe , que quant diuen "ascalada artificial" no es refereixen expressament a l’ascalada esportiva , en fi tot un referent a cal GALL i un pou d'informació on abeurar-nos.

Força PACA i no dixos mai d’ascalar ni de riure ni der fer-nos riure .

Ara ja amb lo PACA ben ensabonat us explicarem una mica la via.

La trobareu semi equipada amb una bona representació dels estris d’altres èpoques  , pitons i amb alguns d’ells casolans  , ponts de roca , reblons i spits . La veritat es que algunes peces i sobre tot els ponts de roca demanen ja una restauració , sense ser perillosa si que cal dir que  algunes peces potser no aguantarien una pinya.

Demanen plaquetes recuperables , però mireu que siguin de les de pas mes gran , els reblons son dels dobles així com ell , tot i això  no son imprescindibles.

Lo segon i lo tercer  , donada la mes que rebonica primavera que estem tenint , a rogles son una espectacular selva de matoll mediterrani , preciós!!

Ombra fins la una o així.

L’últim es una flipada de llarg , guapíssim, al dos ens va agradar molt , sols per aquet llarg ja val la pena fer la via , no volem dir es que la resta sigui dolenta , però aquet li puja lo llisto un pujal.

Al la darrera role i hau un poll , un híbrid de voltor i estruç , lo pobret pot i ho fa això d’amagar lo cap a un forat que te a ma , ara ja esta ben esqueradet i a punt de volar ,  ens va semblar que la nostra puta presencia la va entomar mig be allí fent l’estruç , però millor no feu com nosaltres i aneu-hi passat lo juny .

Com que anàvem amb mes colla uns a la NYEROS i altres a la MEL , vam rapelar tots per la PADRI de la MEL , tres ràpels ben còmodes i a terra.

GRACIES PACA PER AQUESTA FESTA .

ARRENCADA

LO SEGON 

MATOLLEJANT

L'HIBRID I L'ESPÈCIMEN

MOLT MAJO LO CINQUE

RESSENYA DE L'HOME ENCICLOPEDIA

LUICHY TENIM PERMIS PER PENJAR-LA?? 

JA DIRAS....


AQUAREL.LA  HIPERREALISTA

LO XIST


 

diumenge, 26 de maig del 2024

6 Segons, 6c (150 m), Cingles del Tabac, Mont-Roig

El nom de la via explica per què l'Emili -que obre la via amb Cacharrito- fa uns dies que porta els morros encetats. Sembla que sis segons és el temps mínim que cal perquè un petó es consideri un petó.

Per arribar-hi agafeu el camí de la cova del Tabac, i abans de les cadenes trenqueu a esquerra a posar-vos sota l'agulla de l'amistat. El primer llarg us durà a peu de l'agulla. El segon és un curiós puja i despenja't de l'agulla, per trobar l'R2 al costat de l'R1 (s'hi podria anar caminant).

Tota la via és molt bona. Tota. Llargs ben equipats amb bona roca. El pas clau de l'L4 surt perquè Cacharrito em fa un spoiler quan estic arribant a la role. Resulta que has d'anar a un bolo invertit que a vista ni te'l miraries. 

Potser l'L6 sigui el més dur en conjunt. Molt atlètic.

Via per gaudir, sense angoixes. Podeu rapelar-la. El grau obligat deu voltar el 6a+.

Material: àliens (des del negre), tòtems i Cam#3

 

Ressenya de l'Emili

Ressenya Cal Gall


Pepe a l'L1

Pepe a l'L2. Cacharrito i Emili a l'L3

Aperturistes a l'R3

Codi al cim de l'agulla


L4

Codi a l'L5

Fotocim

Lo Xist

I aquest personatge és qui ens obre les vies



dissabte, 18 de maig del 2024

"HABER-LA AILA" vairant "LA MEIGA". Paret del Pont. Sant Llorenç de Montgai. 160 m 6a+/A0

 Bones. Després de la tempesta sempre ve la calma...el que passa és que el corral del galliner queda ple de fang després de ploure. Tot i que no donavem un duro per ascalar aquest dissabte, la pluja va fer una pausa i lo Sol Solet va assecar prou la Paret del Pont per apuntar-nos una vieta que ens faltava al Juan i a mi. Al corral també s'hi va apuntar aquest cop l'amic Salva, soci i puntal també del CEMP de Pardinyes. 

La via? ideal per un matí tranquilot amb bones vistes de Santllo. Les inevitables feixotes li resten abientillo, però va bé per a tibar una estona per a veure si encara ens surten los "sis as". L'aproximació és la típica de la Paret del Pont: "no pots ni calentar...", reunions còmodes i millor companyia.

Aquí van unes fotos.

Ressenya del MANEL i la ITA. Una cordada ben maca que es moou força per Santllo. ( Perdoneu majos, però no em fet ressenya i la vostra és perfecta )
Gràcies altre cop. Si ens veiem, pago cervesotes.

Lo Txaume al diedre de hedra del L1

Lo Salva remenant lo L2
Lo Juanito encetant lo L3, amb ambientillo

Lo Juan al L3. Ojo que roza !!
Lo Txaume al L4 variant La Meiga.
Lo Juan amb vistes del seu pati de corral
Vistes clàssiques a la Paret del Pont


Lo Salva, encentant la tibada del L6

Lo Mestre del corral

Santllo.......

Lo trio d'avui.
Abans d'ascalar vam estar al Bar amb més galls com Lo Lluis Gall Llop, Lo Rossendo, i més , que els saludem altre cop des d'aquí.

Avui, ni floreta ni xist.....














dimarts, 14 de maig del 2024

DIEDRE CENTRAL 190m. ED- (6a+obligat)-SOCOL DEL MONTROIG-CAMARASA

 

Cada cop que s’obre una nova via per les nostres terres lo galliner s’esvalota , fins al punt que hi pot haver espentes i raons per anar-hi els primers llampant.

Fins i tot en hi ha que es presenten amb mal de ventre per no perdre pistonada i també se sent allò de  “la repetireu si o si” i dit amb mala cara pels que no poden acudir a la primera tongada.

Aixxx lo galliner dels collons  ¡¡quina poca solta que el governa!!

Lo cas es que lo nostre PARCE s’ha atansat al sòcol del Montroig a deixar testimoni de la seva particular visió de l’ascalada , sempre cal saber que les vies del Lluis no son especialment dolcetes , sempre apreten i ens faran ascalar.

Tot i que no es de les mes exposades que ha parit , a rogles si que te un caire així com de mig cul apret.

També donar-li les gracies per que trafiqueja per un diedre que feia dies que el teníem agullat , però la nostra mandra feia que encara hi fos i ben verge esperant que algú amb mes ganes de pencar se’l treballes , ves per on ens ha fet la feina lo mes que majo Lluis.

Son cinc llargs de bona roca amb algun bloc sospitós per allí al mig però que no us representarà cap problema si ascaleu amb els ulls oberts.

Nosaltres dúiem Aliens , amics fins al C5 i tascons petits que no hem utilitzat , lo cinc o lo sis no us el deixeu , es pot passar però llavors amb una dosi de morro mes important.

El que de la via es a l’inici del cinquè , una entrada obligada de 6a+ on cal tenir traça per equipar amb cosa petita i en tensió , aquí anar amb el grau ben apamat serà imprescindible per poder arribar amb seguretat al pont de roca que marca l’inici del flanqueig , de no ser així podeu picar al terra de la feixa.

La via la trobareu poc equipada amb un pito i alguns ponts de roca escampats pel traçat.

Al tercer no li em sabut trobar el 6a , es d’entendre que obrir en solitari te el seu punt i a vegades encertar el grau es mes difícil , nosaltres el deixem en un V+.

Lo primer , lo quart i lo cinquè ben bonics , els altres dos ja mes normalets.

UNA BONA I BONICA VIA QUE US PORTARA BONES SENSACIONS D’ASCALADA CLASICA.

LO PRIMER

MES PRIMER

SEGON

LO DIEDRE CENTRAL

AL MARRO DE LA VIA

VISTA DEL CINQUE

SITUACIO

FOTOCIM 


RESSNYA ORIGINAL TUNEJADA

LO XIST



 

 

dijous, 9 de maig del 2024

via "OSCAR" . BARRANC FONDO. SANTLLO. 120m 6a/Ae

 


Un altre cop, la gallo-cordada Gutiérrez-García-Casas es torna a reunir aquesta vegada al pati de casa. Al nostre particular corral de gallines que és Sant Llorenç de Montgai. Juanito i Miguel Á van fer la via Directa Óscar  i em comenten que volen fer la Orginal via Óscar ara que està reequipada. La vaig fer fa uns 15 díes, però ano importa repetir amb aquesta tropa espatllada..... La via és un exemple perfecte per  veure lo locos que estaven abans los ascaladors de ponent per penjar-se de burilots amb un alambre retorçat. Un alambre, que ara no faríem servir ni per fer un corral de gallines.....

 Ara, al cantó dels parabolts, pots veure un autèntic museu a l'aire lliure de peces antigues de burils i clauots.... En resum, la via és bonica i amb cert ambient, ideal per ara que ja comença a fer calor al galliner i ascalar a l'ombra. Els parabolts, a ratos a desmà, fan que hagis de fer la culebrilla per la paret i anar de dreta a esquerra per a "xapar", però això li dóna un regust aventurerillo....què collons !! Una via prou bonica i recomanable.

Recomanació: al cantó hi ha pollastres  que s'ho passen de collons a la Ferrata Cágate Lorito, que està just  a l'esquerra.  No paren de cridar. Foteu-lis bronca !!

Barranc Fondo no defrauda mai; lloc bonic i tranquil al cantó de casa. El nostre particular galliner ple de roca !!  Aquí poso unes afotillos.

Hi vam anar: Lo Miguel Á. lo Juan i Lo Txaume

-"HOLA QUÉ TAL, ME LLAMO JUAN"
-"YO SOY MIGUEL ÁNGEL"
-ENCANTADO DE SALDARTE....."

Lo Miguel Ángel al llarg 1 després de saludar al Juan

Arrancant lo Llarg 1

Lo Juan al Sol Solet del Llarg 2

"Tira ya la foto, que me da el Sol en la cara,...y me salen arrugas...."


Travessia de 9a o III al llarg 3. Lo Miguel Á saludant a càmara

Miguel Á. a la R3. Gaudint del Barranc Fondo

Lo Miguel Á. desmontant arribant a la R4.


Lo Txaume orgullós d'ensenyar els seus mitjons al llarg 5



No tinc cap Xist, així que poso aquesta foto, que si fa no fa........



ja és primavera al Barranc Fondo!!