Aproximació "ma u meno"
Ressenya Cal GALL
Hola nenes! Després d’una bona temporada sense
dir ni piu, la flor i la nata del Galliner torna al lloc que li pertoca, es a
dir , a lo mes amunt, per fer-se “caca” a sobre d’aquesta “canallota” que es
fan dir “Gallellite”. Que sabran aquests “Gallifardeus” de lo que es cou per
les parets de les nostres contrades. Que n’aprenguin!!
Be, després de haver tocat una mica la cresta
als “xavalillos” us explicaré la gran expedició que vàrem realitzar aquest últim
dissabte.
Una expedició com cal ha de tenir tots els
apartats inherents a la mateixa i que es poden resumir , bàsicament en xxxxx
apartats: Integrants. Objectiu. Planificació. Viatge. Camp Base. Aproximació. Aclimatació.
Execució del Objectiu. Descens i Passi-ho Be.
Els integrants, mes o menys els de sempre. L’objectiu
el vàrem buscar per Internet, via sense massa compromís i equipada. La
planificació va ser amb uns Wasaps amb confirmació per part dels
expedicionaris. El viatge , de puta mare, amb dos cotxes d’última generació amb
bona musiqueta. El camp Base, al Tahusa
de Coll de Nargó , on ens vam fotre un bon esmorzar , un pam de llonganissa a
la brasa per allò que diuen “Que de lo que se come se cria” encara que ens vam
quedar amb “De ilusión tambien se vive”. L’aproximació, renegant, com sempre. L’aclimatació
dient rucades i fent fotos estupides. La execució del objectiu, suant la gota
grossa i fent marranades. El descens , fins al monyo, mai s’acaba i el Passi-ho
be..... deixem-ho córrer.
Fitxa Técnica:
APROXIMACIO: Des de Coll de Nargó cap a Organyà
, ens desviem direcció Sant Llorenç de Morunys. Agafem la carretera a
l’esquerra direcció Canelles, abans d’arribar al poble, en un revolt força
tancat , agafar una pista que surt cap a l’esquerra i que ens portarà al Mas de
Sant Pere. Aparquem en una corba uns cent metres abans del Mas. Ara , a peu resseguim
la pista fins el fons del barranc , creuem el riuet i continuem a l’esquerra en
pujada, passem per la vora d’una furgoneta abandonada i continuem per la pista
fins el final de la mateixa, sempre a l’esquerra. En l’esplanada final hi surt
un camí a la dreta (fita) seguir-lo i remuntar un ressalt per la dreta, després
passar per un coll i cent metres mes amunt , en diagonal a la dreta , a l’ombra
d’unes carraques hi trobarem el inici de la via.
LA VIA: Via guapa amb bona roca, plaques , un
esperonet i un llarg final molt bonic de tall clàssic. No mes cal portar
catorze cintes i reunió, però jo vaig fer anar un Streep pel llarg de 6a i
menys mal que lo Juan em va deixar la cinta posada (GRACIAS JUAN)
DESCENS: En tres ràpels tal i com surt a la
ressenya, en el primer “cuidadin” al recuperar les cordes.
AFOTOS:
Aprox.
Quines fotos mes guapes fa Lo Juan!!!
Sense comentaris
Encara menys! Quina vergonya!
Un altra del Juan
L1
L2
L3
L4
L5
Fotocim 1
Fotocim 2
LO XIST: