CABRONADES DE LA VIDA

ANTONIO ANTOÑANZAS

AVUI ENS HA DEIXAT UNA GRAN PERSONA I MILLOR COMPANY

Poques vegades vam coincidir i parlar amb ell , però es d’aquella mena de gent a la que li notes al moment un gran cor i molta humanitat , que fa que en un tres i no res el consideris un amic.

Persona de la conya  , de rialla sincera i fàcil amb les idees molt clares.

Tot un personatge perfecte  per estimar i deixar que t’estimes.

Tot lo GALLINER ret homenatge a aquesta gran persona i dona el seu condol a la família i amics que en tenia a cabassos.

     TE ECHAREMOS EN FALTA CAMPEON

TERRA LLIURE VI 180mt.-LES GRALLES-SERRA CARBONERA

Segons diuen el savis erudits amb l’edat s’esdevé una evolució tant espiritual com intel·lectual.

Es una mena de creixement  de l’anima i una millor comprensió del que t’envolta.

El fer-te gran te que veus los coses d’una altra manera ….¡borroses!

Camines per la vida amb un altre  tarannà i estil ….¡encarcanat i renquejant!

Parles amb mes serenor i pausa….¡ falta l’alè!

Medites mes les teus accions …¡ per la mandra que et fa tot plegat!

El que passa es que l’edat no es res mes que la falta de joventut .

Aprofiteu-la ara que la teniu que desprès les aproximacions i les baixades arriben a ser realment odioses , si fins i tot en acabar de fer un simple misteri et notes els genolls.

LA VIA

Es una via que tenia pendenta per que tot hom ja la avia fet  i costava trobar company de cordada que la vulgues fer i a mes fer-la  amb mi….no se pas per que.

En avia sentit opinions de tota mena , que si molt trencada i exposada …..que si rostoll perillós….que de les 100 millors de Catalunya….fins i tot catalogada de joia.

El cas es que la roca no es d’escàndol  , l’equipament fixe precari i el traçat fa que si et cau un roc pot anar fàcilment al cap del teu company.

Un cop dit això afegir que es una via molt vertical amb canto suficient com per gaudir-la, un traçat llògic i divertit , te la possibilitat d’un equipament generós amb un ambient espectacular i tranquil, a destacar lo segon  lo tercer i lo quart com llargs preciosos ,d’aquells de xalar si t’agrada l’autoprotecció i no depens de  trobar una roca antològica.

Sols te de mig rastroll el tram final del primer i la sortida encaixonada del rader.

El nostre parer es que es una via prou guapa i típica de les Gralles no es love climb però tampoc es podria catalogar d’ exposada i perillosa , s’ha fet bastant i resta prou sanejada. 

 RESSENYA CAL MARMO

 PRIMERS METRES

 AMB COMPANYS A LA 75

 SEGON 6a+

 AL PAS DEL LLARG

 LO TERCER 

 VERTICALOT I DOLCET

 TERCERA REUNIO 

 LA ELLITE AL TERCER DE LA 75

 QUART

 EN CONJUNT DEU SER UN 6a+

MANTINGUDET I VARIAT

TRAM DE SORTIDA AL CIM

FOTOGALLELITECIM

LO XIST

Passe Murailles, 6c+ (6a ob), 200 mts. Cavallers, Sector Islandis

Estem davant una via ****. De tornada d'obrir amb Luichy per Botornàs, resulta que m'oblido la motxilla al seu cotxe, i això m'"obliga" a tornar cap amunt dos dies després. Enganyo l'Òscar perquè m'acompanyi i sota recomanació de Luichy ens hi posem en aquesta via equipada i excel·lent.

L'aproximació no té pèrdua. Des de l'embassament, aneu a buscar el con de dejecció de la Islandis. És el segon barranc que trobareu. Pugeu per la pedrera i a mà dreta del con trobareu la R0.

• L1. V. No el fem. És una esperó tombat que puja per la dreta del con, a buscar el primer ressalt. Pugem a peu per l'esquerra fins la R1
• L2. 6a. Ens durà al segon ressalt, amb un pas estrany que l'Òscar es treu bé. Jo azero com un campió. De la R2 fem un canvi de reunió a peu, pujant fins al peu de la primera cascada de la Islandis. A mà dreta veureu la línia de bolts de la via. No hi ha pèrdua, ja que és la única línia equipada
• L3. 6b+. Bons cantos, vertical, amb el pas difícil arribant a la reunió. Pocs peus, confiar en trobar coses i per la dreta dels bolts. 
• L4. 6c+. Surt l'Òscar a buscar un diedre tombat evident sota un sostre. El diedre conté la part dura. Molt tècnic, entres d'esquena, et gires, i amb els peus sobre un granit polit com el marbre, arribes com pots sota el sostre. A partir d'aquí la cosa és més fàcil. El tio encadena el llarg i fa setmanes que no trepa.
• L5. 6b+. Des de la R5 potser no veieu cap bolt, però flanquegeu 2 mts a la dreta i els trobareu. Aquest llarg és més fàcil que L3, però té una zona tonta sense bolts. Són uns 6 o 7 mts, on es pot posar un tòtem roig i un de groc, però massa aprop del darrer bolt. Toca una bona excursió. Luichy ens va passar una xapa perquè deia que hi faltava un bolt i el forat estava fet. No trobem res de res.

La baixada la fem en 3 ràpels: R5->R4 (35 mts), R4->R2bis (60 mts), R2->R1 (25 mts)
De material porteu 15 cintes i els 2 tòtems (groc i vermell). I si teniu millor vista que nosaltres, un martell, una xapa i una clau. Igual trobeu el forat.

Boníssima via, a l'ombra tot el dia (o gairebé), de poc patir, de poca aproximació i de bona roca.

Aproximació. La resenya al llibre de Luichy, "Cavallers, Travesani, Aiguestortes"

L2

L3

L4

L5

Arribant a l'R5. Es complicat, però no tant

Fotocim

Lo Xist 

Lo Suka collint figues

Rumbo a las Estrellas, 90 mts (6b), Paret del Dispensari, Camarasa

Com cada tercer cap de setmana d'agost, Pepe m'acudirà amb ressaca. Ell no diu que no a la festa major del seu poble ni a la cita sabatina. Faig temps amb Juan, Marisa i cia. al bar, fent unes risses, quan apareix el subjecte, tard i amb cara de dormir poc i beure molt. El destí és una molt bona via de Marmolejo. Sembla que darrerament estem antològics, i vist l'estat del col·lega, està clar qui farà el 1er i 3er llargs.

El 1er el defineix una fissura atlètica, que es protegeix prou bé, però que em fa suar com un porc. Deu ser la humitat. A mi em sembla duret per ser 6a.

El 2on no és massa bonic i no val a badar.

El 3er és boníssim. Arrenca amb un diedre protegit amb 2 pitons. Segueix per un diedre cec, amb poques possibilitats de protecció. Haureu de buscar pels laterals. L'escalada obliga. És posicional. S'ha de fer pas i protegir. Llarg dur (si li posen 6b+ tampoc passa res) i psicològic.

De material hem portat fins al C#4. Però el #3 i el #4 els podeu deixar a la R1. No us caldran més amunt. 12 cintes. Amb 2 o 3 tascons mitjans fareu. Àliens, tòtems i camelots petits.

Contents amb tot encadenat,  rapelem pels ràpels muntats a l'R3 i l'R1 (compartides amb la Quique-Garreta). Una gran via que amb menys vegetació seria magnífica. Alguna cosa hem netejat, però calen moltes més cordades. Vinga, animeu-vos.  

Ressenya original

Inici 1er llarg

Fissura 1er llarg

Inici 2on llarg

Foto cim matorral. No tinc clar que sabés on estava

Fissura del 3er llarg

Lo Xist

Electrocrack (V+, 35 mts) + Jim's Crack (6a+, 20 mts) - PUNTA VICTOR-CAMARASA

Be per continuar sen políticament correctes avui toca  actualitat política.

El cas,  com ja sabeu , es que darrerament tenim problemes per acabar de triar a qui li toca ara donar-nos  pel cul .

En hi ha un que es qui te mes vots …per que a criteri del poble es el que ho fa millor i el de mes fiar ¿¿??

Però ell i els seus no son prous com per poder agafar directament la paella pel manic i necessiten ajuda d’algu.

Un altre li diu que ells el poden ajudar a condició que accepti quatre rucadetes per tal de mirar de controlar una miqueta allò que en diuen la CORRUPCIO … allò que els de poble en diem la mangancia.

Ell , tot simpàtic , contesta que això ho ha de preguntar als seus….per que hi donguin el vist i plau…als seus...als seus que son els artistes en fotre la ma a la bossa…la ma? ¡¡Que collons les dos mans i el cap fins i tot!!

Això es com encomanar a la rabosa que et guardi lo galliner i al capella la canalla.

ESPAÑISTAN EN ESTAT PUR…

Desprès es sorprenen per que el KILIAN JORNET apreti  a corre metafòrica i literalment tot dien que ja no vol ser Espanyol.

LA VIA

Un molt bon , estètic i guapo llarg de fissura ampleta amb roca collonuda de  bon amanir amb friends al gust , amb escalada entre fissura i diedre que vos farà xalar de valent ,V+.

Al seu temps es feia amb tascons….ole tu!  Onli for lolos…

Desprès continuem per la BIELO fins el cim , aquí no feu el cigala com el Cesar de tirar pel dret , aneu a dreta  a buscar un diedret i amunt , V+.

De baixada , per poder  des enganxar la corda , provem la JIMIS CRACK altra maravella de la zona , un 6a+ de bon equipar guapo per que si i continuem per no se quina fins el cim de la Pera.

 RESSENYA

 ARRENCADA

 LLARG PRECIOS 

 HI TROBAREU ASSEGURANCES FIXES 

 LO MARIK BABEJANT

 ROLETAMBURET 

 SEGON DE LA BIELO

 CESAR PER AQUI NO ES CARLLOT

 DETALL D'ENGANXADA DE CORDA PER FLIPAR

 LA GUAPADA DE FISURA DE LA JIMIS CRACK I LA CORDA ENGANXADA

 DESPRES O RAMONAGE O PLACA VALTROS MATEIXOS 

 LA NO SE QUE FINS EL CIM

 FOTOCIM 

LO XIST

Dentrometidos, 6c (6a ob.). 235 mts. Agulles de Comalestorres.

Com mai havia escalat a Comalestorres, decideixo donar-li la tabarra a Luichy i que em tregui a passejar aprofitant algun forat de la seva densa agenda. Em proposa Dentrometidos, una obertura seva del 92, amb bones proteccions als passos clau que ens farà ubicar l'ascensió, potser no dins la categoria "love" climbing però sí de "low stress".
L'aproximació ens du pel Pas de l'Ós a la 4a. agulla. Son uns 90' d'agradable pujada. Més anant amb un company de coneixement local enciclopèdic i silencis minsos que em va explicant la toponímia zonal i el perquè de la punta Ferrussola i Pujol, gestats molts anys abans de l'esclat mediàtic però on ja s'ensumava l'efecte 3%. Molt divertit.
A peu de via hi ha 3 cordades que van a les veïnes i freqüentades Pistacho i Blues, de manera que tenim la línia aclarida. Per arrodonir la meva felicitat, Luichy em regala els 4 primers llargs. Jo que no estic acostumat a aquestes maneres en un galliner àvid de fer de primer (sou uns ànsies) se m'escapa una llàgrima i li regalo una magdalena.
L1  és el típic de la zona, una placa tombada amb 4 assegurances, i algun pas cabró pels que no estem acostumats a l'adherència granítica.
L2 em fot el primer zas a la boca. Un sostre de 6c de bloc on no arribo al canto bo de sortida. Doncs A0 i amunt.
L3 torna a tenir una sortida dura de sostre (6b+) que me l'he de mirar 3 cops. Em costa però surt. A mig llarg torna a haver un tram de 6b+ més senzill, amb un pas d'adherència.
L4 també presenta un sostre de 6c a l'inici, que trobo més senzill que l'anterior i un final de llarg amb sostret de 6a+. Aquest llarg i l'anterior són els millors, en particular una fina bavaresa que ressona genial.
Els dos darrers llargs se'ls curra Luichy, més que res perquè faci algo de profit i jo no acabi embarcat ves a saber per on. També són bonics

El descens és un ràpel de 50 mts al nord, cap al circ de Comalestorres, i una baixada a peu resseguint unes curtes vires. Tot i ser un descens a peu de via curt (20') crec que val la pena pujar les sabates.

De material fareu amb un joc de tòtems i un d'àliens. I unes 12 cintes.

Genial via, entorn, roca, companyia i temperatura. Una birra i de tornada al secarral.

Ressenya

Lo Luichy

Veïns a la Pistacho

Veïns a la Blues

L3

Veïnes a la Blues

Inici del L5

Ràpel de descens

Circ de Comalestorres

Punta Harlé i Pa de Sucre (darrera)

Foto BaseCim

Lo Xist

Ole tu !!