HISTORIETES
DEL GALLINER
Tot
comença quant arribem al galliner i comentem amb els companys que venim del TALOS
, de repetir la RAJA KRAC , i
que tenim la sensació que des que la vam obrir no hi ha anat ni deu... quant de
sobte es sent pel radera una beu forta i ronca
que deixa anar una sentencia que portarà cua, ES QUE LES VIES POC O
DES EQUIPADES NO ES FAN GAIRE O GENS..
Sentencia
que ressona al galliner com un tro...com un gran pet al teatre.
Desprès
d’un petit silenci d’incredulitat , mes que raonat ja que aquesta via es la mes
guapa del Pic de Castellàs , un primer xiuxiueig es torna en remor i poc a poc va agafant cos enrarint
l’ambient ...veient que la cosa va a mes i pujant de nivell , es convoca ràpidament als Galls , allà
a dalt, al pal mes alt del Galliner, allí on es discuteixen i tracten els temes
del nostre ram, l’ascalada.
Quant
encara tot hom no es al lloc i es
comencen a formar els grups d’opinió ...quant encara ressona la sentencia causant
d’aquet enrenou...
Apareix,
amb molta mala folla , una qüestió d’aquelles que fan mal i porten punxa....Si
les vies bastant o equipades del tot es fan mes... i això vist amb un
tarannà democràtic , els que practiquen aquesta mena de vies son majoria... i si
aquesta colla son majoria ¿ son els que tenen la raó?
OSTIA,OSTIA
,OSTIA....
ja em arribat al cap del carrer,a l’eterna
polèmica del equipament. Es ara quant el cervell dels Galls comença a
treure fum i aquella remor es torna cridòria...les crestes ben dretes i els
pits unflats.
Però
si creiem que ho aviem sentit tot...¡no!... resulta que no , per acabar
d’emmerdar-ho mes , una qüestió nova i mes
sonada surt d’un altre pap rebregat....
Si
les vies poc o des equipades no es fan gaire o gens... la quantitat d’aquesta mena de
vies ,amb respecte al nombre d’ascalador que les gaudeixen,¿ no es massa
gran?
MARE
DE DEU SINYOR..VERGE SANTISSIMA DE LES CALÇES LLARGUES...
Ara
el cervell dels Galls ja bull ,a les fronts es veuen les venes unflades , els ulls
ensangonats i la cridòria es ara un bram únic i intens... si una pregunta roent
ja era mol, dos ja seran massa... això es a punt de petar...caldrà prendre
rapit una resolució a aquestos temes i treure’n una conclusió definitiva abans
no arribi la sang a l’abeurador.
Com
els Galls sempre han set bestioles resolutives la resposta arriba ràpid.
¡OBRIREM
UNES BOTELLES DE PATXARAN ! (botella, diminutiu femení català de bota...igual que,
porta...portella, casa...casella, mama...mamella, botifler...Albert Boadella),
i deixarem totes aquestes repeloses qüestions pels erudits i savis gurus del mon de l’ascalada .
I es
així com els Galls decideixen , fotent-se uns glopets garganxó avall , tornar a
fer l’únic que pot surtir d’un cervell
tan petit, no fotre ni mica de cas de res i campar sense manies ni cabòries per
les parets del mon.
¡AU
SOLVENTAT!
LA VIA
La
trobareu poc equipada i sobre bona roca però de bon amanir amb uns tascons
petits i mitjanets , friends fins el 2 i joquet d’aliens.
Petita
fletxa al començament i enfilar entre dos sabines.
Del
grau...si hi afegiu un plus mes s’atansarà millor al grau actual.
No
em netejat massa per que con no hi anireu no cal perdre el temps.
LO
CASTELLAS ESTA DE MODA
RESENYA ORIGINAL
COSTELLAE LERISDA CLIMB
COSTELLAE LERISDA CLIMB
LO PIC ES UN BULLIDOR!
COMENCEM
LA PLACA OBLIGADA DE 6a+
LO SEGON SENSE MASSA HISTORIA
LO TERCER EL LLARG ESTRELLA DE LA VIA
RESEGUEIX UNA EVIDENT FISURA
LO QUART CURT PERO BONIC
LA ROCA SEMPRE COLLONUDA
FOTOHOMBRA
FOTOAPLECCIM
LO XIST