dimecres, 17 d’octubre del 2012

13 d'Octubre de 2012-RIGLOS(Vigilia al Fire)-Mallo Visera-MOSQUITOS-250 M. 6b (V+,A0 obl,) sortida pel "Trono"

Ressenya de Felix Escobar i Jose Fernandez
(sortida pel "Trono")
Ressenya integral de LapandaMontañera

     Dissabte de “Vigilia en el Fire”. No, no es que s´hagi ensorrat el fantàstic monòlit, tampoc es que tots els ascaladors hi hagin  anat a resar , es que aquests Caracoles Majaras han volgut rendir tribut als ascaladors Maños mes atrevits que hi ha hagut, Alberto Rabadá i Ernesto Navarro i que ens van deixar a la Nord del Eiger. I per que rendir tribut? Pos perquè aquest cap de setmana es complien 51 anys de l’apertura de la Rabadá-Navarro al Fire (ells la van anomenar Felix Méndez)( mes informació al bloc A0 a vista) i com no ho varen poder celebrar l’any passat i los Manyos ja se sap que son molt tossuts, pues…. ¿”Por qué no este”?.
     Dels de Lleida ja se sap que som uns xafarders i si a sobre si afegeix la connotació GALL, el “tinglao” esta servit….. a posar el bec a Riglos i conèixer gent. Dit i fet, arribem a Riglos i al refugi comencem a patinar del munt de babes de Caracol. La trobada amb la gent es fantàstica, conec per fi al Inazio, i mentre ens anem presentant, els del refugi ens preparen uns bocates per amenitzar la tertúlia matinera. Ves per on que apareixen la Vicky i lo Juan Carlos, dos companys de Lleida que també han triat Riglos per passar-hi el cap de setmana.
     Cal decidir on anem a gratar la pedra, la idea era anar a fer la J.A.Sanz al Frechín, però lo “Manolo” del Nico dicta sentencia i proposa la Mosquitos al Mallo Visera. Ostia!!!! La Mosquitos , que no ens passi res. Enfilem camí amunt i en arribar al peu de paret ja fot mal lo coll de mirar amunt, sobre tot al Juanito i al Sergi, lo Nico ja s’ha encordat. Hi ha una cordada davant que han vingut des de Brussel·les (gent del país i d’allà) son la Laura, l’Anne i lo Franc, amb els que anirem petant la xerrada tota la via. Apareixen també tres nois d’Alacant que aniran darrera nostre i amb els que també riurem sovint. Ens creuem a la R3 amb uns Valencians que van per la Zulu Demente i després un Madrileny i un Canari darrera seu. Això es una de les meravelles de Riglos.
     De la via poca cosa puc dir que no s’hagi escrit ja, molt recomanable per l’ambient extraordinari que te el Mallo Visera, l’equipament es bo, la roca molt bona tot i que  cal estar atent com sempre a Riglos, una mica “sobada” i algun “bolo” relliscós. Llargs atlètics i el flanqueig fins al “trono” espectacular. Lo que si os puc dir es que he mirat un munt de vídeos de l’entrada al “trono” i cap d’ells ho fan arrossegant lo cul com vàrem fer lo Sergi i lo Juanito i es que tenim un cul de bon GALL. A dalt del “trono” vàrem optar per sortir per la dreta , el cansament i l’hora , ho va decidir. Cal vigilar i fer la sortida  encordat.
   Resumint : un gran dia d’ascalada en tots els aspectes, vàrem conèixer un munt de gent als que volem saludar des de aquest Bloc i posem les fotos com a tribut. Tambe volem felicitar desde la redacció de LO GALL a tots los CARACOLES MAJARAS pel bon grau de participació que va tenir la seva idea, s’ens va fer tard i no ens varem poder acomiadar. Gracies amics.
 Lo Nico al L1
 Los d'Alacant
 Los de Brussel.les
 Lo Juanito al L1
 Lo Nico al L2
 Gent per tot arreu
 L'Anne i la Laura
 Lo Juanito amorós
 Lo Nico al L3
 Idem
 Un Italiá a La Fiesta de los Biceps
 Lo Juanito arrivant a R3
 La Laura , l'Anne i lo Franc a R3
 Lo Nico a R3
 Un Valenciá a la Zulú Demente
 Lo Nico al L4
 Mes amunt
 Los d'Alacant a R3
 Los Valencians a la Zulú
 Lo Juanito al L4
 Lo Nico començant la travesia del L5
 Lo Canari a la Zulú
 Lo Juanito a la travesia del L5
 Lo Nico al "trono"
 La Laura, lo Franc i l'Anne al "trono"
 Un d'Alacant a la travesia
 Fotocim
 Fotocim tots

LO CLIP :
Los pares no canviaran mai

6 comentaris:

  1. Ara si que tinc enveja!! Més que galls, sou unes arpies, mira que anar a la "Mosquitos" i no dir ni piu!!. De tota manera, encara que no us ho mereixeu, felicitats per la via... als retratos feu cara de felicitat i de patiment... la barreja ideal per uns "ocellots" com valtros.

    ResponElimina
  2. Llauis si vols tornem,lo faig baratet lo de fer de lastir amb un bon cafetó i bona companyia quant vulguis.

    Petonetsss.

    ResponElimina
  3. Gracias por vuestras palabras y un placer encontrarnos, han sido cinco dias llenos de momentos encantadores y muy sinceros.
    Que el espiritu R/N nos posea. Inazio

    ResponElimina
    Respostes
    1. Inazio el placer es nuestro por haber disfrutado de vuestra compañía y una causa tan loable, un dia magnifico, RIGLOS siempre estara en mi corazon.

      *Tengo pendiente la vía repisas herbosas y alguna mas de la zona.

      DISFRUTAR Y SER FELICES, fins aviat.
      Lo Niko.

      Elimina
  4. juanill lo val de ram en ram17 d’octubre del 2012, a les 18:59

    ole, ole ole

    ResponElimina