CAPÍTOL SEGON
"YOU CAN'T ALWAYS GET WHAT YOU WANT..." (The Rolling Stones)
Ha arribat l'hora però sembla que pinten bastos, el vent bufa al cim del Mont Blanc a 80 km/h, però per demà dia 31 de juliol sembla ser que afluixarà. Tenim reserva al Refugi dels Còsmics. Al telefèric de l'Aiguille de Midi hi ha una cua de deu mil parells de collons ja que... NO VA! Ostia... a veure si encara tindrem que fer el "Frendo" per fer l'aproximació (je, je)... però sembla ser que ho arreglaran.
Al migdia som a dalt de la passarel·la, fent fotos amb els turistes, es tard al migdia, fa un dia solellat però amb força vent i una mica de fred, estem a 3800 m. Decidim que aquesta tarda (dia 30 de juliol) farem un tros de la clàssica aresta Ag. du Midi-Ag. du Plan, per matar el rato abans d'anar als Còsmics.
Equipat per entrar al paradís...
...però primer cal baixar per aquí...
... on només els alpinistes poden... osti tu!
... tampoc es tan complicat....
Merto! ara si que ja som uns alpinistes...
Passejant per l'aresta Midi-Plan per matar l'estona
Merto davant l'Aiguillle du Plan, al fons els Drus, La Verte, Les Droites i les Courtes... el paradís
La Tour Ronde, el Grand Capucin... el paradís
S'acaba la tarda i als Còsmics ens donaran be de menjar i intentarem dormir una miquetona... a preu d'hotel es clar
Rollo "Guardiola", "ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora" son les 2 de la matinada i ja estem "dale que te pego" fa fresca i una mica de vent
Moments màgics camí del cim del Tacul, les Grands Jorasses al fons
Primera hora del dia al cim del Tacul 4208 m, l'últim tram està gelat i hem tingut que "apretar". Res a veure amb l'experiència que tenia del 1997 que el feies amb les mans a les butxaques...
Encara queda tot això... i estem fets caldo. Fot un vent respectable i una mica de fred.
Anem una mica lents, fem un pensament i decidim deixar-ho per un altre ratet... (De la vintena que vam sortir dels Cosmics només van continuar dos cordades, una de dos i una de tres... que es tenien que obrir la traça ja que no n'hi havia, no sabem si van fer el cim del Mont Blanc però si vam veure que havien travessat el Coll Maudit)
Aquell piquet que no sembla gran cosa del fons és el Tacul i per baixar hem tingut que assegurar-nos de cargols de gel, la cosa estava curiosa, curiosa... uns suïssos han relliscat i m'he endut un bon ensurt... nosaltres érem sota... no a passat res però no val a badar
L'Aiguille de Midi sembla poca cosa des d'aquí, al fons de la vall Chamonix
De baixada hi ha algun tram curtet que és força tieso, a les fosques de pujada no ho semblava tant
Enguany les esquerdes i rimaies encara es passen prou bé
La cara sud de l'Aiguille de Midi, hi ha força gent escalant, l'aresta dels Còsmics (molt, molt seca) i la Rebufat estan força atapeïdes de penya... demà serà un altre dia i em sembla que canviarem de terç
PROXIMAMENT: CAPÍTOL 3
ROCA CALENTA A CHAMONIX
CONTINUARÀ...
LO XIST
2 comentaris:
Aixo son dos GALLS amb un parell d'ous!!!! . Qu'en aprenguin.
LO SERGI
Quins Galls mes manolos.
felicitats per l'activitat, cuidadin...
Una ABRAÇADA MOLT FORTA.
lO NIK
Publica un comentari a l'entrada