ÚLTIM CAPITOL (UFF!!)
GLACERES, ESCLETXES, SERACS I ... GALLS
Després de tastar la roca calenteta del Brevent ens torna a venir de gust tot allò que no podem fer a Pirineu, creuar glaceres clivellades, amb seracs, pujar per cares nevades, gelades, mixtes... Para, para, para que ja estic tremolant i no pas de fred... Hem triat una coseta asequible la cara nord de la Tete Blanche 3421 m, que encara que soni molt "lolo" es tracta d'un paret d'iniciacio al glaç pero quan arribem al refugi Albert I el guarda ens ho treu del cap no està en bones condicions: poc gel, molta pedra i una rimaia "heavy" total.
Tete Blanche, cara N, així es com tindria que estar...
i així es com la vam trobar.
Així que canvi de plans: passeig per la glacera de Tour i ens atansarem a l'Aiguille de Chardonnet a veure quina pinta té la VN
Fa patxoca, eh?
Encara fa bona cara tot i que s'ha aixecat ben d'hora
Aquest no la fa tant bona...
De dia el laberint es veu millor
Si volíem fer pràctiques de gelera ho tenim a "huevo"...
S'ha de trobar el camí entre les esquerdes
El cim queda força lluny encara
No ho hem fet be, em errat l'entrada i per aquí no es...
"Escolta, el guarda em sembla que va dir d'entrar per l'esquerra i després mantenir-se a la dreta..." Dons a lo Juanill només li va quedar el tema de la dreta i... de morros contra el seracs
Foto MAA (Màxima Alçada Assolida) i canvi d'objectiu
"Que et sembla l'Aiguille de Tour on va tota la llopada? es més senzill que això, només tenim que tornar a creuar la glacera i fotre-li... dons no se'n parli més, som-hi".
S'ha de desfer el camí que hem fet i passar algun pontet...
Creuant la glacera de Tour
Ag. de Cardonnet a la dreta i Ag. Argentiere a l'esquerra al fons
Ja hem passat el Coll Sup. de Tour i queda poc pel cim
A l'arribar a la roca cal trepar una mica
Res complicat i força bonic
Us recordeu d'allò del "marco incomparable"?
Fotocim
Merto davant de l'Ag.Chardonnet i Ag. Verte
N'hi ha que sempre pensen en el mateix... el sexe
Tot lo bo s'acaba.
Desapercebut davant del Mont Blanc 4810 m hi ha el Tacul 4208 m, un dels nostres cims d'aquest dies. Sota els Drus (ben foscos) s'intueix la Petite Verte 3512 m, des d'açi només com un graó mes de l'aresta que duu a la Verte 4122 m. Les nostres "proeses" d'aquests dies passats ens fan evident que encara ens queda menjar moltes sopes per ser uns alpinistes de debò però... "que nos quiten lo bailao".
Fin per bestia et tinc.
LO CLIP: Vigileu amb el que bebeu...
(perdoneu per la propaganda)
3 comentaris:
Mes que galls sembleu gallines, que van pican per tot arreu sense menjar en lloc.
Per cert que et semblaria repassar la TRIFOLLS
AU BESITOS
LO TERMOGALL
De lo de la Trifolls en podem parlar
Ondia!Ondia!Ondia! Menys mal que ja es l'ultim capitol, per que el grau d'enveja es tant elevat que podia cometre una barbaritat. Ara sembla que ja se m'esta baixant la cresta.
Enhorabona Juanill i Merto , esteu fets uns GALLSLOLOS.
Publica un comentari a l'entrada