CAPÍTOL TERCER
ROCA CALENTA, CALENTA...
Avui deixarem el gel i la neu per tornar als nostres origens: la roca, i que res millor que una via sobre bona pedra, orientada al sud i amb un equipament del més pur estil Gutierrez... qui es pot resistir?. "Crakoucass", surt recomanada al llibre que m'ha deixat en Marmo. Es tracta d'un esperó-agulla (clocher) força bonic seguit de dos contraforts. Escalada "Plaisir".
Ressenya agafada amb l'Iphone
Ressenya made in "Lo Gall" (part de baix)
La via es plena quan arribem, però la companyia es grata; dos "vikingues" procedents de Noruega fan cua davant nostre (tot ballant la sardana...)... ens resignem... qui és l'últim?
Amb aquestos paisatges al davant no importa esperar...
Sembla que ja els hi toca a les "vikingues"
Juanill per l'entrada directa de 5c
Merto arribant a R1
Bona pedra, un gneis força maco, fissurat, bones assegurançes, això torna a ser el paradís...
Juanill, content, arribant a R2
Tercer llarg, preciós comença per una fissura...
...i acaba pujant dos agullots... del darrer et despenges 8 m fins la role, molt divertit...
Merto entre el primer agullot i la paret
Merto a punt de coronar el segon agullot (en lloc de rapel ho vam muntar com si fos un top rope)
Foto de la role i l'altre agullot des del cim de la segona agulla
Diedres, i fissures, tot molt "chamoniardo"
Arribant a R4
Ara be el llarg "lolo", marquen 6b o A0 (la gent normalment s'escaqueigen per una vira però nosaltres no tenim res més que fotre i a més a més així no hem de fer cua)
El 6b o A0 es converteix per "art de l'herengi" en un V+ amb un pas d'A1 (peu a la baga)... molt més nostrat...
Merto arribant a la 5ena role...
... situada al cim de l'esperó que aquí forma una agulla d'on cal baixar amb un rapel de 20 m. El paisatge es... al·lucinant, un dels millors miradors del mon pel meu gust.
Un cop a baix només cal seguir les "vikingues" que feia un ratet que no veiem. Aquí de fet vam deixar la "Crakoucass" per seguir per "La Somone"... és el que passa quan segueixes a la llopada...
... i que més dona? l'escalada es maca igualment.
Darrers llargs: vistes de Chamonix...
...i del paradís.
Últim llarg: "Corre, corre que s'escapa el darrer telefèric!!!"
Vam tenir que fer un "KilianJornet" (correr com bojos costa amunt) per poder agafar el darrer telefèric així que a l'arribar a baix encara teníem que plegar les cordes fotudes a la motxilla de qualsevol manera Nen Jesús.
PRÒXIMAMENT: ÚLTIM CAPÍTOL
GLACERES, ESCLETXES, MUNTANYES I... GALLS
CONTINUARÀ...
2 comentaris:
Aixo de les "vikingues" ja es un altra cosa. Començava a aburrir-me de tanta pedra tot i que trobo qu'en surt ben poca cosa, o es que les fotos compromeses no les has penjat? Eh? "pillins".
LO SERGI
I jo...aquí a l'atre costat del Leman veient lo Montblanc ben tip i ben begut.... Que puta que es la vida ,hem feu dentetes.
Au Besitos
Lo Galltoffen
Publica un comentari a l'entrada