Que pagui Pujol (variant directa), 7a (465 m), Pic de St. Cugat, Escales

Sembla que continuem defugint de les multituds pasquals; dissabte solitari al Pic de St. Cugat. Jesús proposa aquesta 4 estels, hi anem amb l'esperit de passar un dia "love" i acabarem fotent-nos una bona tunda. Set horetes de cotxe a cotxe, i això que no hem badat gens. La via és molt bona: ben equipada, amb roca excel·lent, llargs fàcils fins a l'L10, i molt divertida. La variant que modifica el trajecte original a partir de la R8  canvia el caràcter de la via i li dona un plus. Els dos darrers llargs són els millors i els més obligats. Tots dos de placa, bastant tombada, regletes monofalàngiques. L'L11 té un únic pas difícil, que no ho serà pas pels més alts. L'L12 segueix la tònica, però més continu, més llarg i amb més passos difícils. Quasi es deixa fer, però una patinada i un mal de dits de peu obliguen a una parada cap als 30 m. Em trec els gats, massatge als dits, i amunt de nou. Enorme llarg, fantàstic.

Aproximació: 30'. Més o menys evident, seguint el camí d'accés a la ferrada. Gran fita de pedres a peu de via. Placa inicial amb spits

Descens: 3 ràpels. El darrer el trobareu baixant a peu per la canal des de l'R10. Busqueu en un arbre a l'esquerra. Us deixa al camí de la ferrada que podeu resseguir. Hi ha un ràpel opcional, però no l'hem fet i hem seguit la sirga de baixada

Material: 24 cintes. Si no feu el darrer llarg, amb 15 n'hi ha prou. Si feu "back-cleaning" al darrer llarg, us podeu estalviar 4/5 cintes, ja que algunes xapes són a tocar. Això sí, el segon haurà d'escalar.

 

Com no hem trobat res per internet aprofitable, us fem aquest diorama 2.0. La millor info a "Roca caliente en los Pirineos", L.Alfonso

Ressenya vella amb la modificació de la variant directa que no es veu una merda

 

Lo Pepe a l'L1

Ell mateix al sostret de l'L4

Jesús a l'L6 ...

... i continua a l'L8

L11

L12

Algú es lleva de la migdiada

Res com uns llargs després d'una sobadeta

Lo Xist  (col·lecció LoGall tardor/hivern 2022)

Alguna cosa no em fa el pes (el color?)

Genollets de vellut, 6b (160 m), Picons del Pla d'Auberó

Sols Pepe havia escalat aquí. Lloc allunyat de la civilització. Xoca veure com els llocs per on passem estan a vessar de gent, aquests dies de festa, i en canvi, aquí no hi ha ni Cristo ni se l'espera.

Dues vies ben bones. Aquesta per a Òscar i jo mateix, totalment equipada. L'altra, "Culebra bastarda" per a Jesús i Pepe, on cal equipar una mica. Roca bonica, particular, arenisca molt adherent, sòlida. De gaudir.

Aquí teniu els tracks de l'aproximació i la retirada. Compte que són aproximats i no són gravacions reals. El lloc és espectacular i sols la caminada ja val la pena.

Aproximació: Baixeu al barranc del Torrent del Bosc i resseguiu-lo fins que s'encanona. Veure fites al marge dret que inicien un lleuger ascens fins a un collat, on baixareu al peu dels picons i ja sols queda remuntar cap a ponent, fins al peu evident de la paret.

Descens: L'opció llarga és rapelar la via i desfer el camí d'anada. L'opció curta és, des del cim, tendència dreta (llevant), a buscar el peu d'una franja de roca. Resseguint-la per sota us durà a un collat que gira a nord. Trobareu una cova gran (Cova del Fare). Continueu seguint el peu de paret fins que el camí abandona la paret i baixa pel bosc, en direcció nord, fins trobar el camí d'aproximació.  Haureu de navegar i intentar resseguir el camí com pugueu. No està massa transitat. Estan tots al Solàrium.

Material: 15 cintes

 

Esquema de l'aproximació i la retirada

 

Resse d'en Parce. Aquest home ha voltat la Ceca, la Meca, les valls d'Andorra i el Pla d'Auberó

Pel Torrent del Barranc del Bosc. Lloc preciós

Jesús al seu L1

Òscar  a l'L2

I ell també a l'L3

Postureig a l'R2

El col·legues a l'L2. Pepe entre "margarides"

Fotocim. Ara tinc clar perquè vaig rapat

Lo Xist

Barbes (6a+, 70m), Paret de la Formiguera

Per regla general, acostumo a obligar als meus doctorands a trepar, de manera que si després d'un parell d'experiències, continuen al programa de doctorat, és que la cosa els interessa (parlo del programa, perquè pel que fa al trepar, per regla general m'engeguen a pastar fangs).  

Aquest any li toca a l'Alícia, càntabra de pro, que ja porta alguna experiència en rocòdrom, així que un bon bateig de via pot ser a la Formiguera.

La idea inicial era pujar per l'Aberroncho, però compte, cap a la segona reunió hi ha un eixam enorme, i no em ve de gust sortir-ne crivellat. Així doncs, destrepe, i acabem sortint pel darrer i boníssim llarg de la Barbes. Una mica "off-topic" per a una novella, però se'n surt amb dignitat.

Per arrodonir el dia em proposa baixar per la ferrata. La hi porto, s'ho mira, i em diu que a cagar a la via. Millor acabem fent esportiva al sector de barranc fondo, que per avui, ja en té prou.

Material: Cintes i paciència

 

Resse del desaparegut Sr. Escalatroncs

 

L2

Lo Xist

Chicky-Boom, 6b+ (265 m), Paret de St. Alís, Montsec

Contínuament dicontínua, però amb un grapat de llargs bons i roca d'escàndol en general. Destacar la bona sortida de la R6 i un excepcional L8 sobre una fissura gairebé neta. Territori semi-love-climb, molt poc obligat (V+/A1), grau prou encertat, apte per a tots els públics, on hi podeu anar a gaudir.

El descens fàcil i ràpid seguint les fites que baixen just al costat del cim (est), fent ziga-zages entre les feixes i amb un parell de sistemes de cadenes.

Material: tòtems

 

Localització

 

Ressenya cal Gall. (Copiada de l'original. No la pengem per no tenir-la en bona resolució)

L'Ari encetant l'L1

L3

L4 (6b+). El tram més dur de la via

L5

L6. Boníssim arranc

L7. El millor

Arribada al cim

Fotocim Heil !!

Lo Xist    (centro di gravità permanente)

La gravità

L'home que anava més col·locat del món, 7a (70 m), Pala alta, Mont-roig

Ja feia temps que m'hi volia ficar i avui he trobat la partner perfecta. Tenim poc temps, així que tot quadra. De fet, farà una parell d'anys, amb l'Ari, vam tastar el darrer llarg en top-rope, i ja vam veure que s'hi repartien hòsties com a cabassos.

La via són dos llargs, que arrenquen de la part central del diedre blanqueta, solcant les magnífiques plaques de l'esquerra. Per arribar-hi, ens enfilem per una línia de bolts a l'esquerra de la Miqueluchi, sense tenir ni puta idea de per a on anem. Resulta que serà l'"Océano Romans", de recent apertura amb un L1 de 6a+ i L2 de IV. Bon inici per anar escalfant motors.

Els dos llargs de la via són durs, potser més que el ressenyat, però molt ben protegits. De fet, amb una paranoica i més que algun A0 anem fent. El grau obligat deu estar sobre el 6b+. Una bona via que es mereix algun més dels dos estels de la guia.   

Material: 13 cintes. (totèms fins el roig per a l'arribada a la R0)

 

Topo tunejada del llibre "Guia d'escalades al Mont-roig"

  

Recorregut final de l'L2

 

L1 d'Océano Romans

Ioli a l'L2 d'Océano Romans

Tirada curta seguint la Miqueluchi a buscar l'R0

L1. Flanqueig inicial aeri

Ioli a l'R0

Arribada l'R1

L2

Bon Nadal !!

Lo Xist

Creix la nostra col·lecció tardor/hivern 2022