Ja feia temps que m'hi volia ficar i avui he trobat la partner perfecta. Tenim poc temps, així que tot quadra. De fet, farà una parell d'anys, amb l'Ari, vam tastar el darrer llarg en top-rope, i ja vam veure que s'hi repartien hòsties com a cabassos.
La via són dos llargs, que arrenquen de la part central del diedre blanqueta, solcant les magnífiques plaques de l'esquerra. Per arribar-hi, ens enfilem per una línia de bolts a l'esquerra de la Miqueluchi, sense tenir ni puta idea de per a on anem. Resulta que serà l'"Océano Romans", de recent apertura amb un L1 de 6a+ i L2 de IV. Bon inici per anar escalfant motors.
Els dos llargs de la via són durs, potser més que el ressenyat, però molt ben protegits. De fet, amb una paranoica i més que algun A0 anem fent. El grau obligat deu estar sobre el 6b+. Una bona via que es mereix algun més dels dos estels de la guia.
Material: 13 cintes. (totèms fins el roig per a l'arribada a la R0)
 |
Topo tunejada del llibre "Guia d'escalades al Mont-roig"
|
 |
Recorregut final de l'L2
|
 |
L1 d'Océano Romans
|
 |
Ioli a l'L2 d'Océano Romans
|
 |
Tirada curta seguint la Miqueluchi a buscar l'R0
|
 |
L1. Flanqueig inicial aeri
|
 |
Ioli a l'R0
|
 |
Arribada l'R1
|
 |
| L2 |
 |
Bon Nadal !!
|
Lo Xist
 |
Creix la nostra col·lecció tardor/hivern 2022
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada