Per regla general, acostumo a obligar als meus doctorands a trepar, de manera que si després d'un parell d'experiències, continuen al programa de doctorat, és que la cosa els interessa (parlo del programa, perquè pel que fa al trepar, per regla general m'engeguen a pastar fangs).
Aquest any li toca a l'Alícia, càntabra de pro, que ja porta alguna experiència en rocòdrom, així que un bon bateig de via pot ser a la Formiguera.
La idea inicial era pujar per l'Aberroncho, però compte, cap a la segona reunió hi ha un eixam enorme, i no em ve de gust sortir-ne crivellat. Així doncs, destrepe, i acabem sortint pel darrer i boníssim llarg de la Barbes. Una mica "off-topic" per a una novella, però se'n surt amb dignitat.
Per arrodonir el dia em proposa baixar per la ferrata. La hi porto, s'ho mira, i em diu que a cagar a la via. Millor acabem fent esportiva al sector de barranc fondo, que per avui, ja en té prou.
Material: Cintes i paciència
Resse del desaparegut Sr. Escalatroncs |
L2 |
1 comentari:
LO XIST: D'aixo se'n diu atletoespeleo
LOGALLSPORTIF
Publica un comentari a l'entrada