Salla ens deixa una via que, a parer nostre, és una de les top de la zona. Coneixem la seva veïna, Gatzara, que tot i presentar un grau semblant no té res a veure. "Al cel ras" és un viot. Línia de lògica inapel·lable, assegurances fixes les justes però de ben complementar i grau ben ajustat, lluny de l'escala Solàrium. Una obertura en solitari impecable. Sols uns pocs peròs: un inici de roca crostosa, un segon amb un tram trencadot i una arribada al cim amb un pas atlètic massa llarg pels que tenim mida estàndard. Tota la resta és pura guerra i plaer.
L'Emili s'entesta a fer el primer i, com les urgències aquests dies estan a petar, no li discuteixo. Se'l curra com un tità i me'l deixa llest per encadenar-lo, no sense lluitar-lo. Equipant-lo segur que no em surt. L'inici del segon és ben divertit: a riure amb el 6a+ i a ballar entre bolts. La fissura del tercer és extraordinària: deixeu-la un pèl a la dreta i aprofiteu petites clivelles horitzontals per sortir del bolt cap a una lleixa en terreny fàcil. El pas explosiu final és una altra cosa, 6b+ si fas 1.80 d'alçada, si no, ni parlar-ne.
I ràpid cap a baix que tenim la Montse asseguda al sol, covant una maleïda covid. Recupera't aviat i hi tornem amb tu.
Material: Àliens, tòtems (repetir del blau al roig), Cam#3. Algun tascó
 |
Ressenya original
|
 |
| Recorregut |
 |
Emili a l'L1
|
 |
| L2 |
 |
| L3 |
 |
| Fotocim |
Lo Xist: Serengueti noguerenc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada