No em trobaràs, 7a (6b ob, 110 m), Pala dels Pelats, Mont-Roig

Crec que d'aquesta ens hi havíem baixat d'inicis de l'L2 un dia que li vàrem fotre un roc a sobre a Jesús. El pobre va quedar desmanegat, res seriós, però se li n'anava una mica l'olla. Així que cap a baix.

Avui tornem amb Montse i Emili. El maillon de l'R1 encara hi és. Comencem l'L1 a peu del pas de 7a a on s'hi pot pujar bé. Pas molt difícil. No surt, així que endrapada a la cinta i amunt. Serà el llarg més fàcil i potser menys obligat de la via. A l'L2 surt l'Emili. Sense dubte, és el llarg filtre. Has de sortir de sota un sostret amb protecció regular, roca no bona i ni puta idea de per on va la cosa. Un pont de roca que marca a prop no el veiem ni de broma. La sortida del sostre és expo, però ràpidament s'entra en una zona de bona roca, més tombada, i que pot protegir-se com vulguis. El tercer és una meravella en la seva primera meitat. Més dur que l'L2, però menys psicològic. Almenys, aquí saps per on has d'anar. Això sí, escalada ben obligada i distància entre les proteccions que t'hi puguis posar.

Decidim que portem sobredosi de vies Salla i descansarem una temporada.

Material: àliens (del blau al groc), C3 opcionals (algun hem posat), tòtems, Cams #3 i #4.

Ressenya original

Montse arribant a l'R1

Emili a l'L2 entrant  a la zona de prohibit caure

Enorme L3

Fotocim

Lo xist (definició de rústic)