Després de
la PLAER EFIMER i per arrodonir lo dia canviarem totalment de registre .
Anirem a la
nova via de l’AMADEU , a la paret del
Pont , que ara esta en la seva pubertat
, passa que per compte de grans li surten parabolts.
Res a beure
amb l’anterior , es mes crec que per aquesta via s’hauria de crear un grau mes per
sobre del Love Climbing , podria se Sugar Climbing.....
Pot ser es
la via que te mes assegurances per metre
que he fet mai , si fins i tot crec que als de SENDERO LIMITE els semblaria un excés
, a trams de segon en trobareu al terra ficades a cada metre.
De fet no se
si a d’això se’n pot dir escalada , te
mes ferro que algunes ferrades.
Be a cadascú
el que li roti , però us puc ben garantir que aquí el risc es zero o menys , pot
ser es negatiu i tot , es a dir que si hi vas nafrat igual et cures .
Llàstima de
la dèria que continuen tenint per espultir tota mena de vida que hi hagi pels voltants del traçat , continuo creient que la natura es mereix un pel mes de respecte i que per a poder ascalar no cal arrasar d’aquesta manera.
En fi si
busqueu uns petits mínims d’aventura no serà la vostra via però si busqueu l’escalada
comercial en tota la seua lluentor llavors si .
Nosaltres la
vam fer en tres llargs 1+2 , 2+4 i 5 , però
tot i xapant-ne una de cada quatre la cosa frega massa.
Lo primer i
lo segon ben guapos sobre una molt bona roca , després la cosa ja perd verticalitat
i qualitat.
Però de ben
segur que aquí si hi hauran cues , es el que te aixo que en diuen "l’ascalada" moderna....
1 comentari:
maybe It can be shit climbing with no respect of the nature
Publica un comentari a l'entrada