Aquesta canalla d’avui dia ho tenen difícil de poder trobar
noves línies per on poder emparar-se per a deixar la seva petja , ja esta tot
bastant trillat en moltes zones.
Però segons de quina mena d’ascalador siguis i si no tens
manies pel que fa a la roca encara queden llocs on poder marcar territori.
Raderament hem ascalat algunes noves propostes de la canalla on el Gerard Folch hi era part i
a fer de deu que no els tira pas enrera la qualitat de la roca.
A demes a quest cop s’ha ajuntat amb l’Edgar tous....un
altre que deixa’l corre...
Dons essent de qui es la via ja us podeu imaginar que la
cosa no serà un Love Climbing .
Com que no la trobareu piulada , us en farem una mica de
resum.
Primer deixar clar que si sou de morro fi pel que fa la roca
aquesta no serà un bon destí , segons lo Gerard es de roca tendra.... jo diria
que a trams es arena compacta.
Lo primer comença per un desplom en A1 ( sols alçar lo
primer peu de terra es trenca el canto i a sobre del Cèsar) , després va un tramet
de lliure ( es trenca una bústia de mà i altra voladeta) , no us en fieu de les
fissures paral·leles que no es tanquen , els trastes llauren la roca i la pressió
lateral la roca no us l’aguantarà. Mola dur dos tresos.
Al segon tot i que la roca es una mica millor algunes peces no donen massa confiança com
per a surtir en lliure , ja que no creiem que puguin aguantar una pinya gaire
forta. Nosaltres quasi pràcticament en artifo i en retirar alguna peça testem
que la roca ha notat el nostre pas.
Lo tercer comença amb una travessa de bona roca als peus però
a les mans ja així així , després ja be
un vall sobre una bona roca de base farcida de llastres i blocs en equilibri
que et xiulen al passar.
Un cop explicades les condicions , dir-vos que a nosaltres
ens ha agradat , no passarà als llibres d’història de l’ascalada a Lleida però si
que mereix una visita si us va una mica el mambo.
Sols tres llargs però us faran obrir els ulls i tancar el
cul.
Avui permeteu-me que prostitueixi aquest sagrat apartat del
blog .
El cas es que coincidint
amb el dia de la dòna , per les xarxes han aparegut alguns acudits que ens han
cridat l’atenció , son així com una mica diríem que poc políticament correctes.
Per que sapigueu de que parlem us en penjarem una petita
mosta.
I ens preguntem ¿L’HUMOR HA DE TENIR FRONTERES?
No cal que contesteu aquí la pregunta , millor prepareu
debats oberts amb la família i o amics per tractar aquest tema amb una bona
farmaciola al costat .
Les descripcions fidels d’aquestos debats si que us les acceptarem.
1 comentari:
Veig que us agrada l'aventura, no comptava amb que una via d'aquestes característiques es repetís, me n'alegro molt. Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada