Entre els seus viatges per l'Himàlaia, les subseqüents atencions mediàtiques i diversos compromisos, resulta que feia una bona temporada que no escalàvem plegats. Pam també s'apunta, a priori; ens endossa aquesta via, passa mala nit, i aquí ens tens els dos més sols que la una.
L'única referència que tenim és la ressenya a la web de La Noche del Loro. A internet sembla que aquesta via no existeix. Tampoc surt a la guia. Pinta fàcil. I ens endurem algun que altre mastegot.
Ben equipada i sense cap exposició, però els graus estan entre bastant i molt desfasats. Com no sabem quin any es va obrir tampoc ens estranya gaire. Comença amb un Vè bastant atlètic i ben bonic. Segueix per un prometedor L2: bona i fina placa a l'inici, guapa fissura atlètica després, segueix per uns bombets de pila que et fan pensar que allò és el 6b, però no, el tenim a dalt, en un petit diedre més llis que la mare que el va parir. Ni puta idea de com es fa, i el provem per activa i per passiva, fins que se m'unflen els ous: grapo la cinta i a la role. L3 d'inici Ae amb dos primers passos ben llargs: o porteu paranoica o ganxo o sou uns bous. Sortida torera de l'artifo ben guapa i atlètica. El darrer és un rostoll de llarg, tret d'una bonica alzina que té els dies comptats.
En resum, 3 llargs prou bons, però no aneu amb la idea d'escalar 6b grau Sobàrium. Això sí, obligat, cap al 6a (o un pèl més).
|
Resse de La Noche del Loro
|
|
Ubicació |
|
Jesús a l'L1. No ho sembla, però és bo. El llarg. Jesús també
|
|
L2 |
|
L2, arribant al percal
|
|
L3 |
|
L4 |
Lo Xist
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada