Somnis entre boires, 7a+ (6b ob), Coll de Porta, Mont-roig

Avui el bar de Santllo semblarà un d'aquells bars d'"Star Wars" on s'arrepleguen una gran diversitat d'éssers de tota mena; estacions de trànsit interplanetari de vides ben diferents. Arribo a primera hora i està desert; apareix Ioli a la poca estona i ens trobem a en Jordi Vidal. Ens acompanya al primer cafè; és un plaer parlar amb ell. Continua irradiant la força i la il·lusió de les seves vies. Ha quedat amb en Godoy, que arriba a la poca estona; ja tenim configurada bona part de la història vivent de l'escalada en aquestes contrades. En aquestes ens apareix l'Òscar, amb un flamant abric i un posat que denota que avui no escalarà amb nosaltres. La taula es va quedant petita. Entra per la porta l'Anna i ja tenim l'equip d'assalt configurat per avui, però ens resistim a abandonar el bar. Farem bé perquè de sobte, entra per la porta l'Ernest -company dels inefables Montse i Emili (Barrilete Connection), aperturistes d'excel·lents i recents vies a la zona- amb el seu posat de persona que mai saps si t'està fotent el pèl o t'està aixecant la camisa. I continua la desfilada de personalitats: entra el Jordi Mercader i se'n va directe a la barra, amb un posat empudegat -li cal un cafè per arrencar-, quan li pregunto, des de l'altra punta del bar, per una via seva que em volta pel cap de fa dies: "El cojo mantecas". Molt sincerament em recomana que no m'hi atansi, ja que el segon llarg, obert pel Chechu, no és a l'abast de tothom. Doncs li farem cas, així que continuo parlant amb l'Ernest quan, de sobte, s'atansa Merca a la taula i amenaça a la concurrència amb restaurar la via "Isaac Gabriel". Vidal al·lucina en colorins i li proposa i anima que continuï amb la resta de les seves vies, o alguna cosa així, perquè el meu cervell no dona per estar en dues dialèctiques a l'hora. No sé com ha acabat la conversa, tret que marxa empudegat, tal i com va arribar, quan per acabar d'arreglar-ho tot, s'hi materialitza el Roger -àlias Comepiedras-, carregat de paperassa. Aquesta és la nostra -penso- ja que som conscients que té mig enllestida una nova via al Coll de Porta, i com ben agonies que som, li demanem permís per posar-nos-hi. Esperant una negativa rotunda, ens sorprèn amb un "i tant!",  ens fa un esquema de la via i ens dona 4 consells que ens aniran perfecte. Així que ja podem marxar: Ioli, Anna i jo cap a la nova via del Roger.

La via resultarà excel·lent. Un primer llarg equipat des de fa temps, de caire esportiu, dur, amb passos obligats i una sortida a la feixa que puc fer gràcies al ganxo, si no, ni A0 ni hòsties. L'arribada a la reunió és agònica pel fregament. Com la via encara està en procés, li recomanem que afegeixi una reunió a la vertical, i fer un canvi de reunió a la feixa. El tercer llarg comença amb roca miserable, però 2 bolts ben posats el fan plausible. A partir d'aquí, una excel·lent fissura neta, atlètica amb roca que va de dolenta a molt bona. I per acabar, segueix un L4 més senzillet, però també net i més atlètic del que sembla. Guapa via, de treball i de fer amb calma.

Material: Ganxo (per convertir un 7a i pico en 6b), tòtems (repetint els mitjans), àliens i Cam#3 (opcional). 15 cintes

 

Resse Cal Gall

 

 

Resse original format "Comepiedras". A veure com la imprimiu :-)

Dur L1

Bon L3

Anna a l'L4

Lo Xist