Avui el bar de Santllo semblarà un d'aquells bars d'"Star Wars" on s'arrepleguen una gran diversitat d'éssers de tota mena; estacions de trànsit interplanetari de vides ben diferents. Arribo a primera hora i està desert; apareix Ioli a la poca estona i ens trobem a en Jordi Vidal. Ens acompanya al primer cafè; és un plaer parlar amb ell. Continua irradiant la força i la il·lusió de les seves vies. Ha quedat amb en Godoy, que arriba a la poca estona; ja tenim configurada bona part de la història vivent de l'escalada en aquestes contrades. En aquestes ens apareix l'Òscar, amb un flamant abric i un posat que denota que avui no escalarà amb nosaltres. La taula es va quedant petita. Entra per la porta l'Anna i ja tenim l'equip d'assalt configurat per avui, però ens resistim a abandonar el bar. Farem bé perquè de sobte, entra per la porta l'Ernest -company dels inefables Montse i Emili (Barrilete Connection), aperturistes d'excel·lents i recents vies a la zona- amb el seu posat de persona que mai saps si t'està fotent el pèl o t'està aixecant la camisa. I continua la desfilada de personalitats: entra el Jordi Mercader i se'n va directe a la barra, amb un posat empudegat -li cal un cafè per arrencar-, quan li pregunto, des de l'altra punta del bar, per una via seva que em volta pel cap de fa dies: "El cojo mantecas". Molt sincerament em recomana que no m'hi atansi, ja que el segon llarg, obert pel Chechu, no és a l'abast de tothom. Doncs li farem cas, així que continuo parlant amb l'Ernest quan, de sobte, s'atansa Merca a la taula i amenaça a la concurrència amb restaurar la via "Isaac Gabriel". Vidal al·lucina en colorins i li proposa i anima que continuï amb la resta de les seves vies, o alguna cosa així, perquè el meu cervell no dona per estar en dues dialèctiques a l'hora. No sé com ha acabat la conversa, tret que marxa empudegat, tal i com va arribar, quan per acabar d'arreglar-ho tot, s'hi materialitza el Roger -àlias Comepiedras-, carregat de paperassa. Aquesta és la nostra -penso- ja que som conscients que té mig enllestida una nova via al Coll de Porta, i com ben agonies que som, li demanem permís per posar-nos-hi. Esperant una negativa rotunda, ens sorprèn amb un "i tant!", ens fa un esquema de la via i ens dona 4 consells que ens aniran perfecte. Així que ja podem marxar: Ioli, Anna i jo cap a la nova via del Roger.
La via resultarà excel·lent. Un primer llarg equipat des de fa temps, de caire esportiu, dur, amb passos obligats i una sortida a la feixa que puc fer gràcies al ganxo, si no, ni A0 ni hòsties. L'arribada a la reunió és agònica pel fregament. Com la via encara està en procés, li recomanem que afegeixi una reunió a la vertical, i fer un canvi de reunió a la feixa. El tercer llarg comença amb roca miserable, però 2 bolts ben posats el fan plausible. A partir d'aquí, una excel·lent fissura neta, atlètica amb roca que va de dolenta a molt bona. I per acabar, segueix un L4 més senzillet, però també net i més atlètic del que sembla. Guapa via, de treball i de fer amb calma.
Material: Ganxo (per convertir un 7a i pico en 6b), tòtems (repetint els mitjans), àliens i Cam#3 (opcional). 15 cintes
|
Resse Cal Gall
|
Resse original format "Comepiedras". A veure com la imprimiu :-)
|
Dur L1
|
|
Bon L3
|
|
Anna a l'L4
|
Lo Xist
ep, la via que us vaig dir és la Isaac Gabriel,que ja he parlat amb l´apertirista... no confonguem... el Jordi em va dir que podia continuar per la Jordi Andreu... que és molt diferent.. però moooolt !! SALUT GALLS
ResponEliminalo que si és cert és que he tingut millors despertars que el d´aquell dia en concret.. no sempre m´aixeco búdic... jajajajaja
ResponEliminapotser no era a mi a qui li feia falta un cafè... aneu amb compte amb les FAKE NEWS que publiqueu que sinò haurem d´avisar MALDITO BULO I NEWTRAL.. perquè jo no vaig amenaçar amb res ni a ningú.... us vaig dir (literal) que "us informo que , després de parlar amb l´aperturista , restauraré.. que no desequipar, la ISAAC GABRIEL", no la jordi andreu com tú dius... el que si va fer el Jordi Vidal és aprovar la iniciativa i animar-me a fer lo mateix amb les seves vies.... mira com canvia el cuento contat a la teva manera o tal com va ser la escena.... targiversar i manipular és molt lleig...( lleig com adjectiu, no com advervi) Ahhh ,i potser empudegada és la percepció que tens tú de mi.. veient com difames, senyor César
ResponEliminauixxx !!
ResponEliminaara corregeixo
no era la meva intenció difamar
Déu ens lliuri :-)))))
com que segueixes vacilant... mestre gramàtic.. em veig amb el deure moral de posar-hi remei...no pateixis... ho faig de bon grat... no cal que m´ho agraeixis.. pel béeeeee comú el que convingui, només faltaria...!!!
ResponEliminacontextualitzem....
Punt 1.
si et vas sentir amenaçat segurament aquesta apreciació subjectiva teva té més a veure amb la teva cobardia manifesta, i limitada capacitat cognitiva i de comprensió de la naturalesa de la realitat , que no amb les meves paraules... cosa que, d´altra banda , he de reconéixer que no em sorprén donats els antecedents... els que patiu de titulitis compartiu simptomatologia.... ho dic perque veig que reincideixes en faltar a la veritat al seguir dient que jo vaig " amenaçar la concurréncia " ... això lo primer...
Punt 2.
Cal que continui? mestre gramàtic , pusilànime i de posat empudegat ....catedràtic autoendiosat en la seva sobèrbia intelectualoide... o potser ja et guardaràs de tornar a MENTIR sobre mi?
Punt 3.
Vés a netejar-te, sobretot la llengua amb sabó, mentider! ... que tú si que fas pudor...
Atentament
i no et preocupis que quan ens trobem al bar podem reempendre el debat... que et sembla? així tu i jo , de cara... sense malinterpretacions... intencionades, o no.. bé, no?
ResponEliminaAu, Salut i fins aviat... ja convido jo els cafès.. tu tranki...
vacilant -> vacil·lant
ResponEliminacobardia -> covardia
reconéixer -> reconèixer
sorprén -> sorprèn
concurréncia -> concurrència
val a dir que aquí vaig errar jo en dos coses:
- no és "amenaçar a la concurrència" sinó "amenaçar la concurrència"
- si treus de context això perd el sentit figurat de l'expressió
continui -> continuï
pusilànime -> pusil·lànim
sobèrbia -> supèrbia
Vés -> Ves
tú -> tu
No podríem dir que progresses adequadament, però no pinta malament.
Aviat fem un cafè.
Salut
lo que deia .. el mestre gramàtic... que potser et sents amb capacitat de jutjar la "progressió" dels demés? no em facis riure homeeee... si no ets capaç ni de fer autocrítica honesta amb tú mateix.. ets com un adolescent i em vols jutjar a mi....?? en sério??? em pixo de riure... no pinta malament aquest cafè...no... JAJAJJAJA
ResponEliminala bona ortografía me la reservo per qui se la mereix... no és el cas.. i a més, qui està tan pendent de les formes és perquè no té contingut... Salut
ResponEliminafas ridícul darrera ridícul... moltes gràcies per posar-te en evidéncia als ulls de tothom... ja et coneixem tots, bonico... jajjaja
ResponEliminanomés vols embrutar la meva imatge... maniobra detectada.... per tothom que sigui inteligent... foscos interessos et mouen... sort a la vida, mestre....
ResponEliminatanco fil, no mereixes tanta atenció ni reaccció...