No és una via que ens hagi acabat de fer el pes, tret d'una excepcional xemeneia a l'L4 -com la Donec Perficiam aprofita aquest llarg ja ens el coneixíem- i algun llarg bonic com el darrer. No sembla haver res publicat sobre aquesta via, així que seguim la ressenya del llibre "Montsec Oeste" de Luichy; trobarem a faltar un parell de pitons bastant estratègics ja que Parce no acostuma a equipar en abundància. El primer, a la sortida de l'artifo de l'L1; ara ja no és A1, és Ae i surt com puguis (6a+?), jugant-te un "volet" bastant net i que l'Ari negocia perfecte. El segon, a la placa inicial de l'L5, després del primer bolt; una prima fissura on es suposa que hi devia de ser el pitó, ens permet posar un micro -tampoc crec que aguantés una hòstia- amb una potencial caiguda sobre la reunió i surto cagant llets derrapant per la placa. Per a més Inri, escalo amb una sabata i un peu de gat, per una puta ungla que m'està donant pel sac. Acabarà l'Anna en un bon llarg, ara ja sobre roca excel·lent, però amb un pas (que no veiem des de la reunió) ben complicat per ser V+.
Bé, almenys ens hem lliurat de la boira unes hores. Recollim als col·legues que estaven flipant a la "Parche de Morfina" i a fer un bon sopar a ca l'Ari. De luxe.
 |
| Ubicació |
 |
Ressenya Cal Gall
|
 |
Ari a l'artifo de l'L1
|
 |
I seguint ella a l'L2
|
 |
L3. Canvi de reunió
|
 |
Boníssim L4. Fàcil xemeneia
|
 |
L4. Bavaresa final més dura
|
 |
Anna a l'L5
|
 |
Segueix a l'L6. Ioli, Pam i Jesús al diedre final de "Esperando el parche de morfina"
|
 |
I a l'L7
|
 |
| Fotocim |
Lo Xist
1 comentari:
Lamento que no us agrades Cesar. Jo prou vaig disfrutar obrint-la. Els pitons que comentes els deuen haver robat, els dos únics que hi vaig deixar i que si ho vaig fer és que prou falta feien. Que hi farem.
Salut craks... i encantat de combidar a unes birres ;)
Parce
Publica un comentari a l'entrada