Ens trobem al bar, enraonant una bona estona sobre què fem i què deixem de fer; no tenim idees avui. I de cop, se'ns apareixen tots els sants (que ens calen): Montse i Emili. Ens comenten tres apertures recents a les Crestes Sud, de caire esportiu. Pepe arrufa el nas i a Ioli li fan pampallugues els ulls, però quan ens diuen que cal "catxarrear" una mica, Pepe fa millor cara. Sense gairebé ni donar-los les gràcies -i molt menys pagar-los el cafè- ens hi arribem, que ja hem perdut prou el temps.
A cal Gall en som fans, de les seves vies, i recentment, també de les seves vies curtes. Obertes amb un estil característic: expansions quan calen, i si no, doncs a protegir. Seguint la filosofia de les seves recents apertures als Cingles de la Llum, aquí tenim 3 petites joies, alguna de més equipada que altra, però seguint línies lògiques i boniques.
"Ens veiem allà a dalt" és la darrera via que trobareu a la part alta de les crestes. Les altres dues es troben a l'altra banda, a la dreta, al costat del corral. "Barrilete Antón" és la més dura i la més equipada; amb 16 cintes i un parell de tòtems opcionals es fa, controlant la roca de la part inferior, bastant dolenta, però amb els bolts a tocar. L'Ernest ens hauria d'explicar amb detall l'origen del seu nom, oberta, segons sembla, una tarda d'agost de ressaca vinícola; ortodòxia pura. "Pilón tibial" és també excel·lent, amb regust alpí.
En resum, ben bones vies, paradigma del que ens agradaria que fos l'equipament en sectors esportius.
Material: 16 cintes, tòtems. Per "Barrilete Antón" corda de 80 m (o dos 60 m) i guants de fissura
 |
| Ressenyes Cal Gall |
 |
| Ioli a "Ens veiem allà a dalt" |
 |
| "Pilón tibial" |
 |
| Pepe a "Barrilete Antón" |
Ara sabem el perquè de tot plegat.
Lo Xist
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada