Hi ha dies que no saps per que cony , per que recollons t’alces
apollardat i amb la solta perduda en qualsevol racó del cervell.
Des d'el primer moment del dia ja no toques vores i vas
demostrant a cada pas que l’esme no serà el teu company en cap acció del dia a
encetar.
Quedo amb lo Maric per anar a NARIEDA OEST a tastar la ja fa temps perseguida LA BANDA
DEL TAKO , via que per unes hòsties o per altres punyetes mai se’ns havia ficat
a ma.
Be lo cas es que quedem a Cubells , obre lo maleter i jo amb
la rucada que omplia el meu cos carrego lo meu material .
Un cop a peu de via començo a renegar que m’he deixat l’aigua
¡un dels dies que farà mes calor!.... resulta que no , que si la duia lligada
al portamaterials i jo sense saber-ho.
Decidim qui comença i em tocar , em guarneixo per a la feina
, em lligo una corda i com un tros de carallot començo a buscar l’altra.... ¡¡collons!!
m’he l’he deixat al cotxe.... i lo magnes també.....i la mascareta......això si
, lo tabac no , lo vici el meu inconscient el vigila de ben a prop , te collons
la cosa.
Be que fem , després de una curta i profitosa conversa , on
el fet de no girar cua tenia mes força que altra cosa , decidim que amb una
corda serà suficient i que als ràpels ja ens ho manegarem si arriba el moment
de conflicte , de fet amb una corda de 60 metres es fan sense cap problema i també
direm que ascalar amb un a sola corda de 8.1 li dona una bona lleugeresa al
tall.
La via ens ha semblat un tros de viot .
A Lleida teníem un personatge ben parit , lo JOAN CAUBET ,
que tenia per costum no equipar gaire o gens , i en aqueta via lo seu segell a
trams es ben present.
Tot hi que la trobareu força equipada , demana a trams un
punt de concentració i algun que altre cop de gas , de bon completar amb
trastets que sempre us quedaran a mort.
La roca es bona , o espectacular , o espatarrant en tot el
recorregut , em fet caure un parell de pedrots sense massa compromís i ara ja
de traca i mocador.
En algun tram , o no l’hem agafat com toca o potser , el
grau podríem dir que es una mica collat pels estàndards d’avui dia.
A destacar com a espectaculars lo tercer i lo cinquè , d’una
qualitat i una estètica que fan afició.
Caldria anar-hi amb un cert domini del 6a+/6b , això de V+
obligat ho veiem una mica justet en algun llarg.
No em dut estreps ni no els hem trobat a faltar.
Al final del tercer hi manquen un parell de pitons en un
tram de fissura però amb aliens petits es protegeix a caldo.
ES A DIR UN VIOT A L’OMBRA FINS LES DUES SOBRE ROCA DE
SOMNI.
1 comentari:
Ahir la vam fer i sí, confirmo que vam trobar el grau indicat a les ressenyes mooolt ajustat, vam apretar de valent considerant que a més a més cal assegurar una mica amb flotants.
Algunes indicacions:
Vam fer servir tascons, Aliens i CAMs fins el 3, un 4 o més gran pel darrer llarg ens hagués encantat. Amb molt més nivell potser t'atreveixes a anar sense, però ni és el nostre cas ni sembla el més raonable.
Alguns claus tenen el forat molt petit, els mosquetons que dúiem no entraven, vam llaçar alguns.
Amb doble corda de 60 vam baixar per la via en tres ràpels.
Publica un comentari a l'entrada