Molt bona opció per a dies tòrrids; no veureu el sol en tot el punyetero dia. Aquesta proposta del Kim Gil és curiosa; recorregut laberíntic, fosc a cops (lo del frontal ho hem trobat una mica exagerat), ple de merda, embardissat en algunes arribades a reunió, bona roca en general pels estàndards dollians i bona via en global, potser més complicadeta del que pugui semblar a la ressenya.
Menció especial a la ressenya; és un excel·lent exercici de plasmació bidimensional d'una escalada que a cops sembla anar més enllà de les tres dimensions. Hi ha un parell de cops on la teva perspectiva rota 180 graus dins la xemeneia, llavors, el que a la resse continua sent la teva esquerra passa a ser la teva dreta, i et trobes buscant les poques assegurances que hi ha al lloc oposat d'on hi són. Divertit si més no.
L'L1 comença apretant, fissura a protegir i té el clímax en un 6a (duret i obligat) que tira una mica enrera, seguint per una placa fàcil que no admet proteccions; llarga excursió fins a la R1. Molt bonic llarg. L'L2 és un canvi de reunió i comença l'Ari per un sistema de xemeneies sense fi fins al cim. Sols esmentar la sortida de l'R3; passat el bolt, queda una excursió fins el típic bloc encastat. Expo si no es protegeix. Algú sembla que ha pitonat, però si no en porteu, fixeu-vos bé a la vostra esquena en un forat on us entrarà un Cam#3 decent.
Material: àliens, tòtems, Cams #3 i #4, uns pocs tascons petits/mitjans
|
Ubicació | |
|
Ressenya original
|
|
Arranc de l'L1
|
|
Ari a l'L3
|
|
L4 |
|
L5 |
Lo Xist (dos versions, diferents)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada