Anem a veure què explica el senyor xut. Quan es va publicar la ressenya, no li vàrem fer gaire atenció. Que si massa artifo, que si massa calor, que si ara fa fred... que si gira, que si tomba. A arrel d'un intercanvi de missatges amb el Marc Marki, dels quals no n'heu de fer res, me la recomana. I com som de bon menar, li fem cas. Resultarà una via encantadora. Dureta però gens expo. Roca collonuda, tret d'algun tram (L3). Hi acudim amb la intenció de provar tots els artifos, però sols ens sortirà el darrer; curta placa, amb regleta per entaforar-hi els dits, pocs peus, adherència i amunt. Ens deixa un bon sabor de boca. Cap al 6c/+ deu anar. De totes maneres, ens sembla més fàcil que el primer 6c, però amb placa , juguem a casa.
Però anem tan empanats que ens oblidem el darrer llarg. Sí, sí. Mirant la resse, Marki i Cia. ens posen el llarg al bell mig del full, i ni ens adonem que no hem acabat. Sortim caminant, tan contents i cap al bar, que ja són oberts !!! Ben mirat, tampoc és un problema; ja tenim motiu per repetir-la, ve de gust.
Material: Joc complert de tòtems i Cam#4. 16 cintes. La paranoica va bé.
Ressenya original tunejada
L1. Just a la dreta de "Amor de madre", marcada amb un Cor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada