Sols hi havia estat un cop en aquest bonic racó de món i em venia de gust tornar-hi. Aquesta nova via del Joan Vidal serà l'excusa perfecta. Com l'Ari se l'ha patejat amunt i avall molts cops a arrel de l'apertura de "Renegados del diablo (A3+)" --plena de repeticions com us podreu imaginar-- vaig amb guia de lux. De totes maneres, l'aproximació no té pèrdua, a no ser que patiu de daltonisme. Hi ha marques roges a cada pam fins al peu de la paret.
És una via per gaudir, tranquil·la, plena de bolts, que ens permet escalar xerrant sense parar, escoltant el silenci de la vall i els corders que no han parat de remugar com nosaltres. Poc obligada, ens deixa provar-ho tot. Alguna cosa va saltant, però les assegurances estan prop. L'Ae del L2 quedarà en un 6b sobre fang i crosta. El de l'L3 segur que algú l'acabarà treient, però no nosaltres ni avui. Li segueix un 6c bastant dur, però bonic. L'Ae de l'L4 és fàcil, sobre el 6a+ i la roca tampoc és tan dolenta. Un molt bon L5 i dos trams fàcils al cim, que enllaça l'Ari perquè hem de buscar bolets abans que es faci fosc. Alguns en trobem.
Ja fosquejant, anem als ràpels. Nosaltres n'hem fet sols un (55 m), seguint la canal embardissada. Afortunadament les cordes corren i no s'enganxen. La instal·lació del segon ràpel deu quedar a la dreta i segurament té una línia més neta.
Material: 15 cintes
 |
Ressenyes del Joan Vidal
|
 |
| L1 |
 |
R2. Fent amics
|
 |
L3
|
 |
L4
|
 |
L5
|
 |
Des de l'R6
|
 |
Fotocim
|
Lo Xist
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada